El cens d’habitatge buit de Barcelona detecta un 1,52% de pisos sense habitar : Servei de Premsa

El cens d’habitatge buit de Barcelona detecta un 1,52% de pisos sense habitar

27/03/2018



Temps estimat de lectura: 6 minuts

És el resultat que dóna el treball de camp realitzat en els 17 primers barris de la ciutat

El projecte, reivindicat per les entitats socials, es va iniciar a finals de 2016 i es preveu que entre finals de 2018 i principis de 2019 haurà acabat els 73 barris de Barcelona, dos anys abans del compromís inicial

Durant la tercera fase, el treball de camp per realitzar el cens dóna feina a 40 dones procedents de plans d’ocupació de Barcelona Activa

El cens de pisos buits que està elaborant l’Ajuntament de Barcelona a partir d’un minuciós treball de camp ha donat com a resultat fins al moment que un 1,52% dels habitatges es troben buits. Aquests són els primers resultats que es desprenen del treball de camp realitzat en un total de 17 barris distribuïts en vuit dels deu districtes de la ciutat, i que representen el 28,8% del parc residencial total de la ciutat.

En concret, els barris en els quals s’ha fet el treball de camp del projecte del cens de pisos buits són els següents:

En una primera fase del projecte, que va servir de prova pilot, es va fer el treball de camp als barris de Trinitat Nova, Baró de Viver, el Bon Pastor, Besòs i el Maresme, la Vila de Gràcia, i el Raval. Aquesta primera fase es va desenvolupar entre finals del 2016 i el primer quadrimestre de 2017.

A continuació es va iniciar la segona fase del treball de camp, en la qual es van perfeccionar els processos, a partir de l’anàlisi de l’experiència pilot, i es va millorar l’aplicació informàtica que s’utilitza per consolidar el projecte. En aquesta segona fase els barris en els quals es va treballar van ser Porta, Camp de l’Arpa, Dreta de l’Eixample, el Carmel, el Poble-sec (amb el Parc de Montjuïc), Prosperitat, Sant Antoni, Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana i la Nova Esquerra de l’Eixample.

En total, en aquestes dues fases del procés els equips van visitar 34.852 pisos escollits a partir d’una tasca prèvia de creuament de dades sobre consum d’aigua i sobre el padró municipal que donava com a resultat una llista d’habitatges hipotèticament buits. Hipòtesi que a l’hora de fer la constatació en el terreny, és a dir, anant a visitar les finques que tenien o bé un baix o nul consum d’aigua, o bé no tenien persones empadronades, va donar com a resultat la reducció d’aquesta xifra a un total de 3.609 pisos.

Els plans d’ocupació de Barcelona Activa i del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) aporten el personal que realitza el treball de camp

El treball de camp per elaborar el Cens d’Habitatges Buits de Barcelona s’està desenvolupant per grups de persones que es creen a partir dels plans d’ocupació que ofereixen Barcelona Activa i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

En la primera fase del cens es van ocupar 15 persones durant sis mesos (d’octubre de 2016 a abril de 2017) que van realitzar el treball de comprovació de les dades en els primers sis barris de la ciutat.

La segona fase del treball de camp va ocupar unes altres 25 persones al llarg d’un període de 6 mesos més (de juny a desembre de 2017). Uns equips que van recollir l’experiència del primer equip, li van perfeccionar i consolidar la metodologia de treball que ara s’aplicarà per a la resta de la ciutat.

En aquesta tercera fase, el programa de treball és d’un any. Ocuparà 40 persones que al llarg de tot el 2018 tenen la previsió de visitar els pisos dels 56 barris restants, dels deu districtes de la ciutat. De manera que, gràcies a l’ampliació del pla d’ocupació, el projecte s’enllestirà durant el primer trimestre de 2019, dos anys abans del previst i del que havia estat el compromís inicial del Govern municipal, un compromís que responia també amb una llarga reivindicació de les entitats socials.

Durant el mes de febrer i març han estat treballant als barris Gràcia que faltaven que són: Vallcarca, el Coll, la Salut, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Aquesta darrera setmana de març s’han traslladat al districte d’Horta-Guinardó, a on han començat pel barri del Baix Guinardó i a on es preveu que acabaran la resta de barris del districte que encara falta per fer durant les properes setmanes.

El component social d’aquest projecte implica la contractació d’altres professionals que també es necessiten per a la gestió i la logística de tot aquest treball, per exemple en el camp de la informàtica i les tecnologies de la Informació. Tres persones que estaven en situació d’atur, d’edats superiors a 45 anys, han estat contractades per desenvolupar les tasques relacionades amb la part tecnològica del projecte, en el qual de les dades es recapten i s’introdueixen utilitzant tabletes i es processen a través de programes informàtics dissenyats per aquest projecte.

 

Com es desenvolupa el treball de camp

El projecte del cens de pisos buits es basa en un exhaustiu i sistemàtic treball de camp mai abans realitzat sobre el parc privat d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

És un treball, per tant, que aporta una informació molt valuosa i rellevant, ja que mai abans es tenia tan sistematitzada i tan contrastada una informació d’aquest tipus. Si bé el mercat de l’habitatge és un mercat molt viu i canviant, el treball realitzat permet extreure tot un seguit de conclusions en relació al parc d’habitatge privat i en concret a l’habitatge buit.

El treball parteix del creuament de dos tipus de dades que segons la metodologia han de permetre fer una primera tria dels habitatges que suposadament no estan habitats. Es tracta del creuament de les dades disponibles del padró municipal, amb les que aporta la companyia d’Aigües de Barcelona en relació al consum d’aigua en un domicili. Agbar facilita un llistat amb les adreces en les quals el consum d’aigua és inexistent, o inferior a 15 m3 a l’any. Amb aquest primer llistat es creua un altre llistat en aquest cas extret, a través de l’Institut Municipal d’Informàtica, del Padró Municipal amb les adreces a on no hi consta cap persona empadronada.

De la suma d’aquests dos paràmetres en surt un únic llistat que es revisa per detectar possibles errors, una tasca que realitza una empresa contractada per fer-la i que permet obtenir els llistats d’habitatges amb els quals els equips de recerca surten al carrer a fer les comprovacions.

El percentatge de pisos que contenen aquests llistats suposa el 14,66% del parc total d’habitatge. Per tant, el volum d’habitatges que s’està visitant en realitzar aquests cens representa aquest 14,66% del total.

La metodologia de treball exigeix que, en cas de dubtes, per comprovar que realment l’habitatge està buit, es visitin els pisos entre 3 i 5 vegades en horaris diferents, i en aquestes visites a més a més s’aprofita per recollir informació que puguin facilitar altres veïns de la finca, sobre el pis suposadament buit, i per recopilar dades útils per al desenvolupament d’altres programes, com són l’estat de conservació de la finca, si existeix activitat turística, etc.

 

Derivació la informació obtinguda a diferents departaments municipals

Les dades obtingudes en aquests 17 barris, de fet, han estat derivades als corresponents departaments municipals:

– 428 adreces a on es va detectar l’activitat turística il·legal es van derivar a l’àrea d’Urbanisme perquè fes les actuacions corresponents.

– 664 finques amb necessitats de rehabilitació rebran assessorament per part de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) sobre els programes existents de rehabilitació de finques. En aquest cas es tracta d’edificis sencers.

A banda d’aquesta tasca de derivació, també es realitza un treball de recerca de la propietat de l’immoble, que permet destriar entre aquells pisos que pertanyen a propietaris únics o petits propietaris, i aquells que són propietat d’entitats bancàries, de societats, d’entitats financeres o de la SAREB.

Fruit d’aquest anàlisi posterior, s’han detectat que dels 3.609 pisos buits, 919 habitatges són d’entitats financeres, bancs i societats. D’aquests 919, un total de 253 són propietat de bancs, i d’aquests darrers, hi ha comptabilitzats 51 que pertanyen a la SAREB. La gran majoria dels pisos detectats buits, per tant, són propietat de particulars.

En el cas dels pisos que porten més de dos anys sense habitar i que pertanyen a entitats financeres, a les seves entitats gestores i a societats, s’ha iniciat els corresponents procediments sancionadors, ja que d’acord amb la Llei del Dret a l’Habitatge de 2007, aquest és el temps màxim que es permet mantenir un habitatge buit.

Els habitatges que estan buits, que pertanyen a particulars i es troben en bon estat, es deriven cap al programa de la Borsa de Lloguer de Barcelona per informar els propietaris sobre els avantatges d’aquest programa, per si els resulta interessant incorporar els seus pisos.
La Borsa de Lloguer ofereix entre altres un incentiu econòmic per la inclusió d’habitatges a la Borsa de 1.500€ si l’habitatge és buit, i de 6.000€ per liquidació del deute en casos d’habitatges en procés judicial. També ofereix subvenció per la rehabilitació de l’habitatge del 100% de l’import de les obres de rehabilitació, fins a un màxim de 20.000€, prèvia valoració tècnica de l’habitatge i a canvi d’un contracte de 5 anys. Ofereix subvencions del 50% de la quota líquida de l’IBI, la garantia de cobrament per l’existència d’un fons de garantia i un seguiment específic per verificar que el propietari percep el lloguer en cas d’impagament. Fins i tot incorpora la garantia de manteniment de l’habitatge que disposa, sempre amb una assegurança multirisc de la llar sense cost.

 

Enllaços relacionats

Document relacionat

[NOU] Tall de vídeo

Tall d’àudio

Imatges (ZIP)





Paraules clau

habitatge/