Barcelona publica una nova guia urbana per divulgar el llegat arquitectònic del racionalisme : Servei de Premsa

Barcelona publica una nova guia urbana per divulgar el llegat arquitectònic del racionalisme

18/05/2018



Temps estimat de lectura: 3 minuts

L’Ajuntament edita la Ruta del Racionalisme de Barcelona, que dona a conèixer el patrimoni arquitectònic del moviment racionalista a la ciutat

Inclou 68 edificis organitzats en 9 itineraris que recorren els barris i inclouen plànols i informació pràctica que ajuden a aprofundir en l’obra d’exponents del moviment com Josep Lluís Sert

L’Ajuntament, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, ha publicat la Ruta del Racionalisme de Barcelona, una nova guia urbana per divulgar el llegat d’aquest moviment arquitectònic. Amb textos de Tate Cabré i fotografies de Lluís Casals, es publica en tres idiomes –català, castellà i anglès– i es podrà trobar a les llibreries a finals de maig. S’ha presentat en el marc de la Setmana d’Arquitectura 2018, que fins al 20 de maig omple la ciutat d’activitats per divulgar el patrimoni de Barcelona entre la ciutadania.

La guia inclou 68 edificis en 9 itineraris que recorren els diferents barris, amb l’ajut de plànols i informació pràctica per a conèixer el llegat del Racionalisme a la ciutat. També recull destacats amb informació addicional, bocins de context històric i anècdotes que ajuden a conèixer el moviment racionalista, a més de diversos annexos amb llistats de projectes menors, edificis desapareguts, arquitectura efímera, projectes no executats i alguns exemples d’arquitectura funerària racionalista.

Entre la setantena d’obres de la Ruta s’hi troben obres excepcionals de tots tipus. Pel que fa a habitatges, cases unifamiliars com la famosa Casa Vilaró (1929), la “casa-vaixell” de Sixte Illescas al barri de la Salut, o cases de pisos com la Casa Bloc a Sant Andreu, l’edifici paradigmàtic del GATCPAC obra de Sert, Subirana i Torres Clavé (1932). També arquitectura industrial com la Fàbrica Myrurgia d’Antoni Puig i Gairalt (1928), de serveis com el Grup Escolar Collaso i Gil de Josep Goday (1932), o botigues com la Joieria Roca (avui Tous) del Passeig de Gràcia, obra de Josep Lluís Sert (1933). Atesa la seva importància també s’hi han inclòs obres més tardanes com la Fundació Miró de Sert (1975), o reproduccions contemporànies d’obres desaparegudes com el Pavelló Alemany de Mies Van der Rohe per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, enderrocat al final de l’exposició però reconstruït el 1986.

La introducció de la guia Ruta del Racionalisme de Barcelona explica com la generació d’arquitectes catalans dels any 1920 i 1930 van voler inspirar-se en el pioners de l’arquitectura moderna d’aleshores, com Frank Lloyd Wright, C.E. Jeanneret Le Corbusier o Ludwig Mies van der Rohe. Seguint el lema de l’arquitecte nord-americà Louis Sullivan, “la funció fa la forma”, aquest moviment va comportar una ruptura amb els valors històrics de l’arquitectura, apostant per sotmetre l’estètica als usos dels edificis tot renegant de l’ús de qualsevol decoració innecessària. Aquesta nova arquitectura buscava també l’abaratiment dels costos i una transformació social amb una planificació urbanística i dels habitatges que millorés les condicions de vida de les classes menys afavorides incorporar.

Aquests principis van ser bandera dels joves agrupats al GATCPAC, que va connectar amb els valors de la Generalitat republicana i molts dels seus projectes socials a partir de 1932. Aquest compromís polític i social i el seu posicionament amb la República va significar que en acabar la Guerra Civil, molts d’aquests arquitectes fossin depurats o haguessin de buscar la continuïtat professional a l’exili.

 


Casa Bloc (1932), de Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé
Pg. Torres i Bages, 91-105.





Paraules clau
arquitectura/ urbanisme/