La Població de Barcelona 2018

30/06/2018

Temps estimat de lectura: 5 minuts

Durant l’últim any ha augmentat lleugerament la població, fins a situar-se en 1.628.936 habitants empadronats a 1 de gener de 2018

Per primer cop la població nascuda a l’estranger supera les 400.000 persones i representa prop d’un quart de la població resident

Per primera vegada hi ha més dones de nacionalitat estrangera que homes (50,1% dones)

Antonio i Maria es mantenen com els noms més comuns entre els barcelonins i les barcelonines

Aquesta nota inclou material audiovisual

L’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona presenta les dades i l’anàlisi estadística de la població resident a la ciutat de Barcelona segons la lectura del Padró municipal d’habitants a 1 de gener de 2018. Durant l’últim any la ciutat ha augmentat la seva població en 3.799 persones, fins situar-se en 1.628.936 habitants empadronats a 1 de gener de 2018. En termes relatius l’increment és del 0,23%.

En els diferents informes que es publiquen s’ofereixen els indicadors essencials per conèixer l’estructura de la població, desagregats segons les diferents divisions territorials de la ciutat (districte, barri i secció censal), i segons característiques demogràfiques com el sexe, l’edat, el lloc de naixement, la nacionalitat, el nivell acadèmic, els anys d’alta al municipi i el nombre i característiques de les persones que conviuen al domicili. També s’ofereixen dades de l’estadística dels noms més freqüents de la població resident empadronada, creuats segons la dècada de naixement.

Com en anys anteriors s’ha fet una anàlisi aprofundida de la població amb nacionalitat estrangera resident a la ciutat i, per primer cop, també de la població nascuda a l’estranger. En tots dos casos s’assoleixen xifres inèdites, que permeten constatar la transformació demogràfica que està vivint la ciutat.

Característiques de la població de Barcelona

Pel que fa al conjunt de la població resident a Barcelona, un any més, la proporció de dones sobre el total de la població es manté majoritària (52,7%). De fet, tan sols hi ha més homes que dones en les franges infantils de la població (0-19 anys) i entre la població de 35 a 44 anys.

També es de destacar que tot i que ho fa un ritme menor que fa 20 o 30 anys, Barcelona segueix envellint. En els darrers cinc anys, però, la mitjana d’edat s’ha estabilitzat a l’entorn de 44 anys.

També es constata un lleuger increment de la població infantil i juvenil. La ciutat compta amb 205.911 nens i nenes de menys de 15 anys, que representen un 12,6% de la població resident. Aquest valor confirma una tendència, observada des de l’any 2006, de lleugera recuperació i posterior estabilització del pes de la població infantil, després de la davallada que es va produir durant els anys 80 i 90.

En termes relatius, Diagonal Mar és el barri que té més població infantil de la ciutat (19,4%), mentre que el Barri Gòtic i la Barceloneta són els que en tenen menys. No obstant això, la població de 65 anys i més supera la infantil a tots els districtes.

Per segon any consecutiu s’ha realitzat l’estadística dels noms més freqüents de la població resident i s’ha creuat segons la dècada de naixement.

La població estrangera i nascuda a l’estranger assoleix xifres rècord

Com en anys anteriors s’ha fet una anàlisi aprofundida de la població amb nacionalitat estrangera resident a la ciutat i, per primer cop, i de manera simultània, també de la població nascuda a l’estranger.

Per primer cop, la població nascuda a l’estranger supera les 400.000 persones situant-se en quasi un quart de la població resident. Els principals països d’origen de la població nascuda a l’estranger són Perú, Argentina, Equador, Colòmbia, Pakistan i Itàlia.

Pel que al pes de la població estrangera, l’informe constata que augmenta i se situa en la xifra més elevada de tota la sèrie, superant el record assolit el 2009, i superant, per primera vegada, els 300.000 habitants. En concret, a Barcelona residien, a 1 de gener de 2018, 301.626 estrangers, equivalent al 18,5% de la població. Aquesta xifra suposa un augment de 12.951 persones de nacionalitat estrangera respecte les dades de gener de 2017 (4,5%).

Durant l’any 2017 les nacionalitats que més van créixer són Itàlia (2.228), Veneçuela (1.659), Hondures (1.537), Colòmbia (1.133), Perú (697) i Xina (689). De les nacionalitats que més creixen, Hondures, Veneçuela, Colòmbia (a més d’Ucraïna) son les que més sol·licitud d’asil i refugi s’han rebut.

Per primer cop, hi ha més dones de nacionalitat estrangera (151.249) que homes (150.377) i la seva mitjana d’edat és de 33,6 anys front al 46,3 anys de mitjana d’edat de la població espanyola.

En conjunt l’augment de la població estrangera a la ciutat en els darrers dos anys s’explica per fluxos migratoris extracomunitaris vinculats a la millora de la situació econòmica i a les oportunitat d’ocupació que ofereix la ciutat, juntament amb l’increment de sol·licitants d’asil i refugiats que estan arribant i que son usuaris dels serveis municipals d’acollida. També s’observa en els darrers anys una presència major de residents d’altres països de la Unió Europea.

Fent una perspectiva de 25 anys del fenomen migratori a la ciutat, es veu que fins ben bé entrats els anys 90, la població estrangera representava un 2% o menys del total. És durant la primera dècada del segle XXI que es produeix un salt espectacular, del 5% fins al 18,5%. A partir de 2010, en un context de forta crisi econòmica, el creixement s’estabilitza a la baixa. És a partir del 2015 que s’observa un increment significatiu de població estrangera, tendència que es manté durant els anys 2016 i 2017.

Durant els darrers anys també s’ha produït un procés de naturalització de moltes persones, especialment nascudes a països llatinoamericans, que han anat adquirint la nacionalitat espanyola, aquest procés és el que explica la diferència entre les 400.319 persones residents que han nascut a l’estranger i les 301.626 persones residents amb nacionalitat estrangera.

Barcelona té una població estrangera extraordinàriament diversa (tot i que cap col·lectiu nacional arriba, ni de lluny, al 2% de la població total) i es troba bastant repartida pels diferents districtes i barris. Aquesta diversitat de nacionalitats es fa evident quan es pinta sobre un mapa la segona nacionalitat més freqüent (després de l’espanyola).

Els noms dels barcelonins i les barcelonines

El noms més comuns entre els homes empadronats a 1 de gener de 2018 són Antonio, José, Jordi, David i Manuel. Aquests noms han anat variant segons la dècada de naixement. Per exemple, entre els nascuts abans de 1950 el nom més comú és José, a les dècades dels 50’s i 60’s és Antonio, a les dels 70’s i 80’s David, i a partir dels 90’s és Marc.

El noms més comuns entre les dones empadronades a 1 de gener de 2018 son María/Maria, Montserrat, Marta, Carmen, i Núria/Nuria. El de les nascudes abans de 1940 és Maria. A la dècada dels 40’s és Carmen, a la dels 50’s i 60’s és Montserrat, a la dels 70’s Marta, a la dels 80’s i 90’s Laura, a la dels 2000 Maria i després de 2010 és Martina.

Adjunt trobareu Resum Resultats i tota la informació i informes complerts està disponible al http://www.bcn.cat/estadistica

Material audiovisual

Tall 1
Tall àudio 1
Tall vídeo 1

Tall 2
Tall àudio 2
Tall vídeo 2

Paraules clau
població/