L’Ajuntament sancionarà fons d’inversió i grans tenidors que facin assetjament immobiliari als seus llogaters : Servei de Premsa

L’Ajuntament sancionarà fons d’inversió i grans tenidors que facin assetjament immobiliari als seus llogaters

17/07/2018

El consistori desplega articles de la legislació vigent que atorguen competències als municipis per actuar des de la via administrativa contra aquestes pràctiques

La regidoria d’Habitatge prepara expedients per incoar els primers sancionadors a propietaris de finques de Ciutat Vella

Les sancions per “mobbing” immobiliari poden arribar a 900.000€

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit desplegar diferents preceptes de la legislació vigent que li atorguen competències per actuar davant de situacions d’assetjament immobiliari. Tant la Llei 18/2007 del 28 de desembre del dret a l’habitatge com la Llei 4/2016 de 23 de desembre de mesures de protecció del dret a l’habitatge preveuen que l’Ajuntament de Barcelona, que té un règim especial, pugui  desplegar l’acció protectora del dret a l’habitatge i assumir de manera subsidiària la persecució d’aquestes pràctiques que el vulneren, a través de procediments administratius sancionadors.

Així doncs, Barcelona serà el primer ajuntament que posarà en marxa procediments sancionadors contra el “mobbing” immobiliari, que fins ara sempre s’havia derivat a la via judicial. I ho farà amb quatre casos dels quals la Regidoria d’Habitatge, l’òrgan que per delegació instruirà i resoldrà aquests procediments, ja està preparant els expedients. Es tracta de quatre immobles situats al districte de Ciutat Vella, en concret als carrers Portal Nou, Carme, carrer del Pi, i Sant Antoni Abat.

El motiu pel qual l’Ajuntament ha decidit impulsar aquesta nova via d’actuació administrativa contra l’assetjament immobiliari es troba en el fet que el mercat immobiliari ha arribat a una fase en la qual l’assetjament s’ha integrat com una pràctica habitual per part d’alguns agents (fonts d’inversió, SOCIMI, etc.) quan realitzen les seves operacions a la ciutat. Així doncs, aquesta iniciativa, que surt del grup de treball contra l’expulsió de veïns,  és la resposta de l’Ajuntament a les pràctiques que el mercat està convertint en el seu “modus operandi” i que estan generant formes d’assetjament noves, que sobretot practiquen els fons d’inversió i els grans tenidors d’habitatge.

D’acord amb la legislació vigent, es pot considerar que es produeix assetjament immobiliari quan es produeixen les situacions següents:

Així doncs, quan s’acredita que, a través d’aquestes pràctiques, hi ha l’objectiu d’impedir que la persona continuï vivint de manera pacífica a l’habitatge, i que se li vol crear un entorn hostil, amb la finalitat de forçar-la a adoptar una decisió no volguda que li porti a abandonar l’habitatge, s’aprecia que es dóna la infracció molt greu d’assetjament immobiliari que tipifica la Llei del dret a l’habitatge. Aquest tipus d’infracció pot ser sancionat  amb multes que van des dels 90.001€ fins als 900.000€, en funció de la gravetat, i sempre aplicant el principi de proporcionalitat en matèria sancionadora, que també està previst a la llei.

Per altra banda, les actuacions que pugui dur a terme l’Ajuntament en la via administrativa, en cap cas no substitueixen la possibilitat de portar aquests casos a la via judicial si es detecta la comissió de delictes penals. De fet, el mateix procediment administratiu preveu que en cas de delicte, se suspengui la tramitació i es traslladi als òrgans judicials, o es posin en coneixement del Ministeri Fiscal els fets delictius.



Compartiu aquest contingut