Servei de Premsa
20/04/2024
Persones expertes en ciència, política i economia analitzen alternatives al treball per assegurar la renda bàsica universal
26/10/2018
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Se celebra el XVIII Simposi de la Renda Bàsica, avui divendres i dissabte, organitzats per la Xarxa de Renda Bàsica i Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa
Un 12% de la població que treballa a Barcelona viu en situació de pobresa, segons un informe de Càritas, i se cerquen vies per sortir de les desigualtats
Santiago Niño Becerra, Bru Laín, Jordi Arcarons, Núria Alabao, Leire Rincón, Sònia Fuertes o Daniel Casassas, són alguns dels participants que debaten i reflexionen sobre els binomis riquesa/pobresa, igualtat/desigualtat, i els conceptes d’ocupació, treball i feminisme
El primer tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello farà demà la clausura de l’acte, i es projectarà un documental que recull els reptes de futur ‘RBUI, el nostre dret a viure’
Prop de 200 persones assistents es reuneixen per abordar les diferents visions i plantejaments que s’estan posant en marxa en diferents països del món, especialment a Holanda, Regne Unit, Kenya i Canadà, entre d’altres
Avui divendres i demà dissabte se celebra el XVIII Simposi de la Renda Bàsica, que organitza la Xarxa de Renda Bàsica i l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa. Persones expertes com Santiago Niño Becerra, David Casassas, o Núria Alabao, entre d’altres, introduiran els experiments que s’estan realitzant arreu del món per assolir una societat igualitària i els resultats que se n’obtenen i que determinen el nostre model de vida. També hi participen el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, la directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, i el Director Executiu d’Ocupació de l’entitat municipal, Paco Ramos.
A Barcelona, un 12% de la població que treballa viu en situació de pobresa, segons un informe de Càritas. Aquest és un dels indicadors que promou que se cerquin noves vies de sortir de les desigualtats, a través del debat i la reflexió, atès que tot i tenir treball no tenen unes condicions dignes de vida.
Economistes, com Niño Becerra, Daniel Raventós, o Lluís Torrens, tenen l’oportunitat de divisar un escenari futur on el mercat de treball esdevé diferent a com ara mateix el concebem.
Durant les ponències s’analitzen alguns dels diferents programes pilots de finançament que es porten a terme a països com Holanda, Regne Unit, Kenya i Canadà, entre d’altres. I com influeixen els contextos polítics i socials. En aquesta línia el professor de sociologia i economia Bru Laín fa una lectura crítica en la configuració de les forces polítiques, socials i sindicals.
L’autor del llibre ‘Renta Básica Incondicional’ i de diversos redactats de renda bàsica per a la Generalitat de Catalunya, Jordi Arcarons, també analitza el cas Barcelona amb una nova proposta de finançament cap a la igualtat.
Per la seva banda, David Casassas, professor de teoria social i política a la Universitat de Barcelona, escriptor del llibre ‘Libertad Incondicional’, planteja “la necessitat de les persones a ser lliures per poder triar la seva ocupació, un cop amb les necessitats bàsiques cobertes”.
Per la periodista i doctora en antropologia, Núria Alabao, apunta cap a un nou horitzó d’emancipació, i defuig de polítiques que promoguin un Estat del benestar del plena ocupació al que creu “poc probable que puguem retornar”.
Joves i dones, col·lectius més desfavorits
Leire Rincón, doctoranda en Ciències Polítiques, aprofundeix en els reptes que suposa l’acumulació de riquesa i les desigualtats, i l’afectació en els sectors més desfavorits, que són la joventut i les dones.
Segons la metgessa i directora del programa Dones, Salut i Qualitat de Vida dels CAPS (Centre d’anàlisi i programes sanitaris), Carme Valls, “la pobresa té cara de dona i la desigualtat d’oportunitats també”. La renda bàsica de ciutadania suposa, d’acord amb les idees de la metgessa, un recurs bàsic per les dones, que els hi pot permetre sortir de rols de gènere estereotipats i assumir una vida i una professió que pot anar construint, sense dependències familiars i sense deutes financers.
El periodista Pere Rusiñol, a més a més, avança una radiografia que, explica, la “ineficiència de receptes tradicionals per afrontar els reptes de les mutacions en el món del treball”. I l’educadora social i filòsofa Sònia Fuertes parla des de la perspectiva del tercer sector social, introduint les mesures més importants per tal d’obrir un camí cap a un model més transformador.
El congrés, al que hi assistiran prop de 200 persones, gira entorn als tres eixos, finançament, dones i treball, per analitzar i reflexionar sobre la present situació es viu a la ciutat i d’una manera global a totes les parts del planeta. L’acte culminarà amb la projecció d’un documental ‘RBUI, el nostre dret a viure’, realitzat per Álvaro Orús i Cinefòrum.
Paraules clauDrets Socials/ economia/