L’Ajuntament de Barcelona es consolida com la institució més ben valorada, i amb un 6,5 obté la millor nota de la sèrie històrica : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona es consolida com la institució més ben valorada, i amb un 6,5 obté la millor nota de la sèrie històrica

30/10/2018

Per primera vegada, l’accés a l’habitatge és vist com el problema més greu de Barcelona, amb el doble de mencions que fa un any, i deixa en segon lloc el turisme

La satisfacció de viure a Barcelona es manté en el 7.8 sobre 10, la mateixa nota que l’any passat

Per primera vegada, dos serveis municipals obtenen una nota igual o superior a 8: els bombers (8,3) i les biblioteques (8,0)

L’Enquesta de Serveis Municipals revela que l’Ajuntament de Barcelona es consolida com la institució millor valorada, obtenint la millor nota de la sèrie històrica: un 6,5. La satisfacció de viure a Barcelona es manté en el 7,8 sobre 10, la mateixa nota de l’any passat i una valoració molt estable en tota la sèrie de l’enquesta.

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha subratllat “l’alt grau de satisfacció de viure a la ciutat i l’alt nivelll confiança en el funcionament de l’Ajuntament i el serveis municipals”. “Després de gairebé tres anys i mig els ciutadans ens diuen que estem en màxims històrics de valoració del funcionament de l’Ajuntament i a nivells molt alts d’aprovació de la gestió econòmica que fem dels diners i això és una excel·lent noticia”, ha dit el tinent d’alcaldia. Pisarello no ha amagat que l’enquesta s’ha fet en “un any dur i complicat” i que “això es reflecteix en la percepció que la gent té de la situació en general, a Espanya i a Catalunya, que ha empitjorat notablement, i que també es nota a Barcelona, però amb un impacte molt menys acusat”.

 

 

Pel que fa als problemes, ha destacat que l’accés a la vivenda ha desplaçat el turisme com a principal preocupació de la ciutadania, si bé ha remarcat que “la preocupació pel preu de l’habitatge i del lloguer és més forta en els barris que han patit processos de gentrificació, fet que demostra que hi ha un vincle entre els dos fenòmens”.

L’enquesta és un dels principals treballs que realitza l’Ajuntament de Barcelona per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre les institucions i els serveis municipals, que permet tenir una visió evolutiva, atès que es va iniciar l’any 1985. Consisteix en 6.000 entrevistes presencials a la llar, en aquest cas fetes entre el 3 d’abril i el 6 de juliol. Cal tenir en compte que durant aquest periode va tenir la presa de possessió del govern presidit per Quim Torra i el triomf de la moció de censura contra Mariano Rajoy.

 

L’accés a l’habitatge, amb el doble de mencions que ara fa un any, es converteix en el problema més greu de la ciutat i desbanca el turisme

Pel que fa als principals problemes de la ciutat, hi ha canvis significatius respecte a l’any passat, i el turisme cedeix el primer lloc a l’accés a l’habitatge, que dobla les seves mencions del 2017. Un 12,8% dels entrevistats l’esmenta, bàsicament en referència al preu de l’habitatge en general i als preus del lloguer en concret. Es reprodueix així el cicle que es va iniciar l’any 2003,quan es començava a fer sentir la bombolla immobiliària.

La crisi dels preus de l’habitatge a la ciutat desplaça el turisme al segon lloc de les preocupacions ciutadanes, passant del 15,6% al 10,3% de les respostes. Destaca que els col·lectius que acusen aquests dos temes són molt similars: residents a barris turístics i en procés de gentrificació (Ciutat Vella, Eixample, Gràcia), i majoritàriament joves, de 25 a 34 anys (21,5% habitatge i 14,3% turisme).

La circulació es manté en tercer lloc de les preocupacions amb un percentatge pràcticament idèntic al de l’any passat (7,4%), mentre que la situació política es fa notar en l’increment de les respostes relacionades amb aspectes polítics (5,8% de les respostes) i a l’encaix de Catalunya a Espanya (5,2%). En cinquè lloc trobem la inseguretat ciutadana, amb un 5,6% de mencions.

En relació als principals problemes de Catalunya i Espanya, es deixa sentir la situació política i el 29,4% de les respostes per a l’àmbit català fan referència a l’encaix de Catalunya a Espanya, mentre que el 25,3% fan referència a aspectes polítics.

Pel que fa a la percepció de l’evolució de la ciutat, un 34,8% creuen que ha millorat, un 23% que està igual i un 37,9% que ha empitjorat. Aquesta dada també cal situar-la en l’excepcionalitat de la situació política que es viu a Catalunya des de setembre de 2017. Així, la percepció respecte a l’evolució de Catalunya al darrer any cau dramàticament: gairebé la meitat d’entrevistats creuen que Catalunya ha empitjorat, vint punts més que l’any passat. També es deteriora la percepció d’Espanya, que tal i com passa habitualment és l’àmbit que recull més opinions negatives: sis de cada deu entrevistats creuen que ha empitjorat (deu punts més que al 2017).

No obstant això, les expectatives de futur són positives. En els tres àmbits territorials referits s’imposa clarament la creença que les coses milloraran. En el cas de Barcelona tenim un 63% d’opinions optimistes i un 20% de pessimistes.

 

L’Ajuntament es consolida com la institució millor valorada

L’Ajuntament de Barcelona es manté com la institució de govern millor valorada, i a més continua progressant. Amb un 6,5 de nota mitjana, la valoració de la gestió municipalobté la millor nota de tota la sèrie històrica i supera el record de 6.4 de l’any passat.

Continua la millora en l’opinió que té la ciutadania sobre l’ús dels diners per part de l’Ajuntament, consolidant la tendència iniciada al 2012. Enguany, gairebé la meitat dels entrevistats (un 49%) consideren que l’Ajuntament fa una bona gestió dels diners. Són sis punts més que l’any passat; al mateix temps, els crítics disminueixen en tres punts (23%), tot eixamplant-se encara més la diferència entre els dos blocs d’opinió.

En la mateixa línia, els barcelonins cada cop se senten més satisfets dels serveis que reben en relació als impostos que paguen. Es redueix la distància entre els insatisfets (50%) i els satisfets (44%), mínim i màxim de la sèrie respectivament.

Malgrat la limitació de les competències municipals en materia de vivenda, millorar l’accés a l’habitatge és clarament la demanda majoritària de la ciutadania a l’Ajuntament (12,6%, 7,4% al 2017 i 2,7% al 2016).

Pel que fa a la valoració de la resta d’institucions tant Generalitat com el Govern espanyol mantenen pràcticament idèntiques les notes que van obtenir l’any passat: 5,7 i 3,5 respectivament. Cal tenir en compte, però, que la situació política viscuda a Catalunya i a Espanya durant el període de realització de l’enquesta dificulta l’anàlisi de les valoracions del govern català i espanyol.

 

Per primera vegada dos serveis municipals, els bombers i les biblioteques, obtenen una nota igual o superior a 8

En relació als serveis municipals, enguany s’ha incorporat el servei dels bombers, de manera que en total se n’avaluen vint-i-sis. El balanç de les valoracions és clarament positiu, ja que, vint-i-un serveis municipals obtenen la millor nota de tota la sèrie i la resta la igualen.

Tretze serveis són valorats amb un notable, en dos casos amb una nota igual o superior a 8: els bombers (8,3) i les biblioteques (8,0). Els centres cívics (7,7), el metro, els mercats municipals, les activitats culturals, el tramvia i la recollida d’escombraries, tots ells amb un 7,5, són altres serveis altament valorats.

La neteja de carrers obté un 6,7, la seguretat ciutadana al barri un 6,5 i a la ciutat un 6,3. La tendència de les valoracions és positiva, tant respecte al darrer any com en una sèrie més llarga de deu anys, i respecte a l’any passat les millores més sensibles es donen en el metro i la circulació.

Dels vint-i-sis serveis, només en suspèn un. Es tracta de l’aparcament, que tot i així millora en dues dècimes i amb un 3,9 obté la millor valoració de la sèrie. Dos treuen una nota entre el 5 i el 6, circulació i soroll, tots dos també amb la millor valoració de la sèrie.

 

Documents relacionats:

Resum de resultats (PDF)

Evolució 1989-2018 (PDF)



Compartiu aquest contingut