Barcelona aposta contra les violències masclistes amb una inversió de mandat de més de 22 ME que ha arribat a prop de 15.000 dones i familiars : Servei de Premsa

Barcelona aposta contra les violències masclistes amb una inversió de mandat de més de 22 ME que ha arribat a prop de 15.000 dones i familiars

19/11/2018

Els serveis municipals han atès a 14.495 dones i familiars, i han arribat amb accions als barris de detecció, formació i sensibilització en violència masclista a 29.000 persones

S’incrementen els recursos d’atenció; passant de 104 a 204 places de pisos i cases d’acollida entre el 2015 i el 2018, doblant el personal dels PIAD i SARA i augmentant un 91,5% les hores de professionals del SAH

La lluita contra la violència masclista entra en la contractació municipal, amb més de 50 contractes per gestionar equipaments, serveis i programes que desenvolupen mesures contra l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Per primer cop la política contra la violència masclista de la ciutat s’endinsa en l’oci nocturn, arribant amb els estands antimasclistes a més de 30.000 joves en tres anys i aconseguint l’adhesió dels grans festivals i sales de concerts al Protocol No Callem.

‘El futur no és masclista’, la nova campanya de comunicació per aquest 25N

L’Ajuntament de Barcelona ha treballat durant tot el mandat per tal de lluitar contra la violències masclistes a la ciutat de Barcelona. El 25 de novembre del 2015 es va aprovar la Mesura de Govern ‘Millora del sistema per l’abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona’ i, des d’aleshores, s’han invertit 22,46 milions d’euros.

Per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, “aquest govern ha estat compromès amb el feminisme des del principi del mandat. Hem fet un punt d’inflexió, doblant el pressupost i reforçant les polítiques municipals de prevenció i atenció.”

La mesura aprovada al 2015 volia respondre a l’escenari actual a la nostra societat, on les violències masclistes són presents en la quotidianitat de moltes dones a la ciutat.

Segons dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), en tot el cicle vital de les dones, més de la meitat, concretament un 57,7 ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides, i això excloent els comentaris, els gestos sexuals i l’exhibicionisme. De fet, una dada especialment preocupant és que un 31% de les dones, és a dir, una de cada tres, ha patit fets de violència molt greus al llarg de la seva vida. Concretant l’anàlisi pel 2016, un 13,8% de les barcelonines va patir alguna agressió masclista i en el 2,3% dels casos aquesta va ser en forma de fets molt greus. Per grups d’edat, les dones més joves, de 16 a 29 anys, són les més afectades: també el 2016, la victimització entre aquest grup d’edat va ser del 29,4%, més del doble de la mitjana de la ciutat.

Quan s’analitzen els diferents àmbits en els que succeeixen les violències masclistes, s’observa que un 37% de les dones residents a Barcelona ha patit alguna forma de violència per part de la seva exparella i/o parella des dels 15 anys. I un 8,6% la va patir durant l’any 2016. Les formes de violència més comunes són la psicològica, patida per un 39% de dones, la física (14%), l’econòmica (13,3%), la sexual (10,4%) i, per últim, la perpetrada vers els fills i les filles (4,1%).

És per tot això, tant per donar-ne resposta com per buscar maneres d’eradicar-ho, que la Regidoria de Feminismes i LGTBI va endegar aquesta important mesura de govern abocant més recursos que mai, obrint noves línies d’actuació, arribant als i les més joves i intensificant la prevenció i sensibilització al llarg del mandat.

 

Més recursos que mai per millorar l’atenció

Des del 2016 s’ha gairebé doblat el pressupost destinat a polítiques municipals contra la violència masclista i l’atenció de les dones i els infants. En xifres, la Regidoria de Feminismes i LGTBI des de 2016 ha invertit 22,46 milions d’euros.

La dedicació d’aquests recursos econòmics ha permès augmentar les places d’acollida en pisos i cases, passant de 104 el 2015 a 204 el 2018 i millorar les instal·lacions del conjunt de les cases i pisos en aquests darrers 2 anys. S’han internalitzat dos serveis municipals clau e la ciutat en aquesta matèria, els 11 PIADs i el SARA i s’ha doblat el personal d’ambdós per garantir unes millores laborals i una millor qualitat del servei. El mateix ha passat amb el SAH (Servei d’Atenció a Homes), un servei municipal al que poden anar de forma opcional homes que han exercit –o exerceixen- violència masclista, que ha vist augmentat un 91,5% les hores de professionals.

Gràcies a aquest reforç dels serveis des d’inici de mandat s’han doblat, pràcticament, les intervencions i accions comunitàries que fan els PIADs (Punts d’Informació i Assessorament a les Dones) passant de 6.719 persones el 2014 a 11.769 persones el 2018. En el mandat doncs s’ha arribat amb aquestes intervencions a 29.000 persones. I, en el conjunt dels serveis d’atenció només aquest 2018 s’estan atenent quasi bé de 5.000 dones i persones de l’entorn familiar i en el decurs del mandat s’han atès 14.495 dones i familiars.

El treball amb les entitats socials expertes en violència masclista, ha estat importantíssima també en aquets mandat, i del tot necessària doncs la lluita contra aquesta violència estructural ha de fer-se per part del conjunt d’actors socials, culturals, econòmics i institucionals de la ciutat. Des d’inicis de mandat, s’han subvencionat més de 70 projectes a entitats de la ciutat en atenció a dones i infants en violència masclista i d’acompanyament a jutjats, i s’ha enfortit el Circuit contra la violència masclista de la ciutat i els circuits de tots els districtes, amb més recursos humans i materials i amb la participació de les entitats del territori.

 

Noves línies d’actuació per fer front a la violència masclista

Entre les actuacions més destacades està la nova línia d’intervenció en l’oci nocturn, dirigida a un públic jove, amb la ubicació dels estands de Barcelona antimasclista -o coneguts com els punts lila- a les festes de de La Mercè, a les festes de la Lali Jove, a les festes majors de districte i al front marítim, que han arribat a assessorar, actuar i sensibilitzar a més de 30.000 joves. En la mateixa direcció, s’han cercat aliances amb 9 sales d’oci i 5 grans festivals de música de la ciutat, a través del protocol ‘No callem’ per tal de reduir les agressions sexuals durant la nit.

També, dirigit cap al jovent i amb l’objectiu d’enfortir la prevenció de la violència masclista, s’ha creat i iniciat la generalització de la Xarxa d’escoles per la igualtat, un programa que lluny de limitar-se a fer tallers puntuals amb joves a les escoles, el que fa és treballar i formar als claustres (700 professors i professores aquest 2018) durant més d’un any per tal de posar la qüestió de la igualtat de gènere en tot el currículum escolar i que es treballi de manera molt més integral, des de l’escola bressol fins als instituts.

Per Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI, “ens els últims tres anys hem fet una aposta ferma en la lluita contra les violències masclistes doblant esforços en recursos humans, serveis, programes de prevenció i pressupost. Hem prioritzat també el treball amb joves i la línia en oci nocturn ‘Volem una ciutat sense violències i amb relacions lliures’”.

D’altra banda, aquest mandat s’ha entrat també en la contractació municipal, introduint la clàusula de desenvolupar mesures contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, aplicada en aquests darrers 12 mesos per 50 dels nous contractes adjudicats per l’Ajuntament de Barcelona. Alhora s’han incrementat els esforços per la inserció de dones que es troben en procés de recuperació per violència masclista i s’han ofert, per primera vegada, 32 places per plans d’ocupació específics l’accés d’aquestes dones a programes com el Labora amb 80 places anuals.

A més, l’Ajuntament de Barcelona s’ha personat per primer cop, i així ho farà en endavant, com acusació particular en 4 procediments penals per lesions greus, assassinat o temptativa d’homicidi contra dones de la ciutat per violència masclista. També ha impulsat una línia d’actuació en agressions en infants, creant protocols de detecció en equipaments municipals, un grup de treball entre serveis i millores en el programa de recuperació els menors del SARA (Serveis municipals d’Atenció, Recuperació i Acollida).

Així mateix, la creació de la primera Unitat de tràfic d’éssers humans de l’Estat espanyol, que ha atès en el seu primer any a 109 persones, destaca com una de les actuació més innovadores en la lluita contra el tràfic d’essers humans.

 

‘El futur no és masclista’

Com cada novembre, l’Ajuntament de Barcelona ha dissenyat una campanya de comunicació adreçada a posar l’accent contra les violències masclistes i treballar la sensibilització i prevenció. Enguany la campanya té com a lema ‘El futur no és masclista’ i posa la mirada en el jovent d’un futur proper que rebutja aquesta violència. Aquesta campanya, doncs, s’adreça a persones que ara es troben entre els 12 i els 30 anys i, sobretot, en els nois. A més, es fa èmfasi en la idea de ‘Si tu no vols, jo tampoc’ d’una manera constructiva i assertiva, transmetent un missatge de llibertat on les relacions entre persones són sanes, de gaudi i màxim respecte.

Per l’alcaldessa, “aquesta campanya supera les anteriors ja que interpel·la a tothom des de la idea positiva de les relacions lliures. Moltes vegades les campanyes van dirigides només a les dones, com si fos responsabilitat nostre que ens agredeixin. Aquesta ho fa a tothom, posant especial atenció als nois joves”. I afegeix: “Són aquestes persones joves les que fixaran les bases del futur per poder fer de la societat, i de Barcelona, un espai més just i feliç”.

El missatge ‘El futur no és masclista’ reforça altres lemes que l’Ajuntament de Barcelona ha fet al llarg del mandat com ‘No és no’ i ‘Només si és sí’. I es complementa amb el ‘No al control’ i ‘Jo decideixo’.

La campanya ‘El futur no és masclista’, que es llança avui 19 de novembre als mitjans, es desplegarà per tota la ciutat en els suports habituals (ràdio, televisió, xarxes socials, OPIs, banderoles) i, enguany, també es projectarà als cinemes fins el 4 de desembre.

També s’han produït pegats, adhesius, xapes, vinils i fulletons informatius (amb informació de servei especialment adreçada als joves) que es distribuiran a través dels districtes i els equipaments municipals.

La idea creativa de la campanya gràfica (‘El futur no és masclista’) ha anat a càrrec de Gregorio Soria, que ha treballat amb la fotògrafa Alícia Aguilera.

La campanya consta, a més, d’una peça audiovisual creada per la productora Canada. Amb una trajectòria de més d’una dècada, Canada són els autors del videoclip de Rosalia, entre molts altres. La directora ha estat Nur Casadevall, guanyadora de la Biznaga de Plata a la Millor Direcció en el 19 Festival de Màlaga 2016 pel seu curtmetratge, Lina.

La música és una creació original i específicament creada per la campanya per Adrià Gil i Alba Rihe, exmembre del grup Las Bistecs.

 

Enllaç relacionat

Vídeo de la campanya

 

 



Compartiu aquest contingut