En vigor la mesura que obliga a destinar el 30% de pisos nous de Barcelona a habitatge assequible : Servei de Premsa

En vigor la mesura que obliga a destinar el 30% de pisos nous de Barcelona a habitatge assequible

14/12/2018



Temps estimat de lectura: 4 minuts

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest divendres l’MPGM que estableix que les promocions residencials de més de 600 m2, siguin de nova creació o de reforma integral, han de reservar un 30% de la superfície per a habitatge de protecció pública

Des d’avui, doncs, està en marxa una mesura que és pionera a tot l’Estat i que neix de les demandes de la FAVB, PAH, Observatori DESC, ABTS i Sindicat de Llogaters de tirar endavant accions per augmentar els pisos assequibles de la ciutat i garantir el dret a l’accés a l’habitatge

S’aconseguirà fer créixer el parc d’habitatge assequible en uns 330 pisos nous cada any i es garantirà la correcta distribució territorial dels pisos

En base als requisits d’accés que marca la normativa catalana, podrà sol·licitar els habitatges un 75% de la població de Barcelona, i els preus seran assequibles: segons el règim general, un pis de 80 m2 costa al voltant d’uns 510€ al mes si és de lloguer i 136.000€ si és de venda

La mesura per destinar a habitatge assequible el 30% dels pisos nous de Barcelona ja està en vigor. Aquest divendres, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la Modificació de Pla General Metropolitana (MPGM) impulsada per l’Ajuntament que obliga que un 30% dels habitatges nous que els promotors construeixin o reformin integralment a la ciutat siguin de protecció pública. Per tant, des d’avui és d’aplicació.

Es tracta d’una fita sense precedents a l’Estat espanyol, ja que Barcelona és la primera ciutat que implanta una regulació d’aquestes característiques, de forma similar a com ja s’ha desenvolupat amb èxit a ciutats com Nova York, París o Londres.

Aquesta és una de les mesures amb més pes sorgides de les demandes de les entitats socials per fer front al problema de l’accés a l’habitatge digne i protegir l’equilibri social dels barris. En concret, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Observatori DESC, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i Sindicat de Llogaters.

En els últims mesos, el Govern municipal les ha treballat amb els col·lectius i amb els grups polítics per reflectir-les en el nou instrument urbanístic. I també amb el Departament de Territori per a la seva aprovació definitiva. Amb la seva posada en funcionament, l’equip de Govern vol, d’una banda, incrementar el parc d’habitatge assequible de forma ben distribuïda a tots els districtes. I, de l’altra, regular el mercat immobiliari i exigir als promotors privats que es coresponsabilitzin amb l’entorn urbà que atorga valor a les seves propietats.

 

Uns 330 habitatges assequibles nous l’any a les promocions privades

Concretament, l’MPGM estableix que les promocions residencials de més de 600 metres quadrats (m2) de sostre construït o per construir en un solar hagin de destinar un 30% de superfície a habitatges de protecció oficial.

Això afecta tant les promocions de nova construcció com les de reforma integral. Els habitatges protegits seran de règim general i estaran sotmesos al dret de tanteig i retracte per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Així, es calcula que s’aconseguirà fer créixer el parc d’habitatge assequible en uns 334 pisos nous cada any, que és el 30% dels 1.114 habitatges nous que s’han construït cada any entre 2008 i 2016 en sòl urbà consolidat de la ciutat.

Introduint aquests mínims es garantirà la correcta distribució territorial del parc d’habitatges protegits i s’evitarà que es concentrin en determinats barris perifèrics on ja hi ha habitatge protegit. D’aquesta manera, més del 50% dels nous habitatges assequibles s’ubicaran en barris cèntrics, que són on fa més falta l’habitatge protegit i on s’està patint més la gentrificació i l’expulsió de veïnat.

 

El 75% de la població pot accedir-hi

Als habitatges protegits hi pot tenir accés qualsevol persona que estigui inscrita al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO). La Generalitat, a través del decret que regula el Registre, en determina els requisits d’accés.

Per optar-hi, s’ha de tenir uns ingressos inferiors a 5 IRSC (5,35 IPREM), que equival a 53.118,20 € per a unitats familiars d’un membre, 54.761,03 € per 2 membres, 57.116,34 € per 3 membres, i 59.020,22 € per 4 membres o més. Això vol dir que el 75% de la població de Barcelona pot sol·licitar els habitatges protegits que es construeixin arran de la mesura.

Pel que fa als preus, que els fixa la Generalitat, per un pis de 80 m2 a data d’avui el preu de lloguer és aproximadament al voltant de 510 euros al mes, i el de venda, 136.000.

Es tracta d’una proposta ja prevista en la Llei d’urbanisme i al Reglament que la desenvolupa,  i la Llei del dret a l’habitatge catalanes, que el consistori ha desenvolupat de forma innovadora per implicar els promotors privats en el retorn social de la construcció d’habitatge.

A més, es garanteix la viabilitat econòmica de les operacions privades, ja que es té en compte el diferencial entre el preu del moment de la compra del solar o edifici i el preu del moment de l’aprovació inicial de la norma.

En aquest sentit, l’obligació del 30% l’han de complir totes les noves llicències que es tramitin des de l’aprovació definitiva. No s’aplicarà a les llicències presentades durant els dos anys següents a l’entrada en vigor de l’MPGM que acreditin transaccions vinculades a la nova promoció fetes entre l’1 de juliol de 2016 i l’aprovació inicial de la mesura.

A les que acreditin una transacció entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2016 els serà d’aplicació el 30%, i podran presentar un estudi econòmic que justifiqui que destinar una part dels habitatges a protecció pública comporta la inviabilitat econòmica de l’operació. L’Ajuntament validarà el document, i si conclou que un percentatge inferior al 30% fa viable l’operació, s’haurà d’aplicar aquest percentatge més baix, sempre i quan no doni lloc a una superfície d’habitatge públic més baixa que el que marquen els mínims de la llei catalana. En aquest cas, i si la inviabilitat està plenament justificada, la llicència quedarà exempta de l’aplicació del 30%.





Paraules clau

habitatge/