Barcelona amplia a cinc els horts urbans en terrats municipals gestionats per persones amb discapacitat : Servei de Premsa

Barcelona amplia a cinc els horts urbans en terrats municipals gestionats per persones amb discapacitat

19/12/2018

El programa, engegat l’abril del 2016, compta amb la participació de sis entitats socials i una cinquantena de persones

Les verdures i hortalisses conreades són de bona qualitat i els excedents que se’n deriven s’entreguen a menjadors socials i bancs d’aliments

Un estudi independent ha constatat la millora de la qualitat de vida de les persones que hi participen tant des del punt de vista físic com emocional

Barcelona ha incrementat aquest mes de desembre fins a cinc el nombre d’horts instal·lats en terrats d’edificis municipals, gestionats tots ells per una cinquantena de persones amb diferents tipus de discapacitats. El projecte, que coordina l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), acaba de fer dos anys i mig i en aquest temps s’ha estès amb èxit a diferents espais de la ciutat, implicant fins a sis entitats socials diferents i afavorint el teixit associatiu dels barris. Els excedents de les collites produïdes en aquests horts s’entreguen posteriorment a menjadors socials i bancs d’aliments, la qual cosa amplifica el component social de la iniciativa. Addicionalment, aquest projecte ha permès aprofitar espais en desús dels equipaments municipals, convertint-los en una alternativa per al conreu en una ciutat tan densa com Barcelona, que disposa de pocs espais lliures per al cultiu a terra.

 

 

 

Els dos últims horts s’han ubicat als terrats dels edificis municipals que hi ha als números 7 i 15 del carrer Avinyó, al districte de Ciutat Vella, i els gestionaran el Centre Ocupacional Sínia i el Taller Ocupacional Sant Jordi. L’hort ubicat al terrat del número 15 serà el primer de tots cinc que gestionaran persones amb una discapacitat física i, per tant, el primer en ser completament accessible. Això ha comportat algunes adequacions per eliminar barreres arquitectòniques preexistents i el disseny de noves estructures per suportar els cultius plenament accessibles. Per altra banda, l’hort del número 7 serà responsabilitat de persones amb discapacitat intel·lectual.

La primera d’aquestes iniciatives va iniciar-se l’abril del 2016 a la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), al número 344 del carrer València (Eixample), i des de llavors persones amb discapacitat intel·lectual del Centre Ocupacional Ariadna, del Centre Ocupacional Sant Camil i del Taller Ocupacional Sant Jordi tenen cura d’un espai ampli amb tres zones de cultiu diferenciades. Els altres dos horts estan instal·lats des del novembre de 2017 a la seu del districte de Sants-Montjuïc, al número 104 del carrer Creu Coberta, gestionats en aquest cas per persones amb discapacitat intel·lectual però també persones amb problemàtiques derivades de la salut mental provinents del Centre Ocupacional Asproseat i del Centre Ocupacional Joia.

Els horts que ja funcionen, en taules de cultiu elevades i amb un sistema de reg gota a gota, tenen una producció agrícola similar a la de cultius comercials i capacitat de produir entre 5 i 6 collites l’any, amb varietats de vegetals plantades durant tots els mesos. En concret, aquests horts han produït enciams, escaroles, espinacs, bledes, tomàquets, pèsols, carbassons, cogombres i pebrots, a bada de diferents plantes aromàtiques. La seva instal·lació, així com l’assessorament professional, ha comptat amb la col·laboració del personal tècnic de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), que a través de dos estudis han pogut mesurar amb detall la qualitat i productivitat dels horts de l’Eixample i de Sants-Montjuïc. En base a aquests informes s’ha pogut constatar una presència de contaminants com el cadmi i el plom molt per sota dels límits màxims permesos per la Unió Europea i igualment inferior a la d’altres horts ubicats a prop de vies amb una circulació de vehicles intensa.

No és l’únic informe tècnic sobre el projecte. El setembre passat un estudi sobre aquests horts realitzat per professionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), del Barcelona Laboratory for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ), de l’Institut Hospital del mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i del l’ISGlobal ja va determinar que la participació en el projecte té beneficis destacables en la qualitat de vida i el desenvolupament personal de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o problemàtiques derivades de la salut mental que hi participen, especialment durant els primers mesos. Els beneficis són dobles, tant per la valoració subjectiva que fan totes les persones implicades en el programa, com també perquè s’han assolit uns nivells d’èxit i satisfacció difícils de trobar en d’altres espais. En destaca la millora de la vessant relacional, però també especialment el seu apoderament, atès que les persones usuàries passen de ser receptores d’ajuda a ser donants d’ajuda en el moment que entreguen voluntàriament els excedents de les collites que han produït amb el seu esforç. A més a més, la possibilitat d’anar als terrats els ha permès descobrir nous entorns urbans, trencar amb la rutina diària dels tallers ocupacionals, estar a l’aire lliure, treballar en equip, reforçar la seva autoestima i aprofundir la seva responsabilitat. Igualment, s’ha observat la utilitat del programa per reduir els possibles nervis i l’ansietat que pugui existir en alguns casos, millorar la seva capacitat de relaxació i desenvolupar la paciència i l’autocontrol com a eines útils en la seva vida quotidiana.

L’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona passa actualment per duplicar els cinc terrats que ja funcionen i arribar als 10 en un futur proper (ja n’hi ha dos indrets més en projecte); augmentar el nombre de persones amb diversitat funcional que participen del programa i facilitar també que s’impliquin més en les tasques de gestió; diversificar i ordenar la producció agrícola dels horts; així com realitzar més recerca social i ambiental per avaluar l’impacte ecològic de la iniciativa.



Compartiu aquest contingut