Barcelona i set ciutats europees més guanyen un projecte europeu per estudiar conjuntament com adaptar-se a l’envelliment : Servei de Premsa

Barcelona i set ciutats europees més guanyen un projecte europeu per estudiar conjuntament com adaptar-se a l’envelliment

26/01/2019

La iniciativa, en el marc del projecte ESPON 2020, compta amb un pressupost de 270.000 euros i té una durada prevista d’un any

Manchester, Oslo, Amsterdam, Göteborg, Saragossa, Hengelo i Nantes són la resta de ciutats que analitzaran les implicacions socials i econòmiques d’una societat europea en què una de cada cinc persones ja té 65 anys o més

Barcelona, Manchester, Oslo, Amsterdam, Göteborg, Saragossa, Hengelo i Nantes han iniciat un estudi internacional per analitzar quines són les polítiques més efectives per adaptar-se a l’envelliment progressiu de la societat. La iniciativa, sorgida del Grup de Treball sobre Envelliment Urbà de la Xarxa Eurocities, ha guanyat així un dels projectes de cooperació ESPON 2020 (European Observation Network for Territorial Development and Cohesion). L’estudi compta amb un pressupost específic de 270.000 euros i es desenvoluparà íntegrament durant l’any 2019. El programa ESPON va ser aprovat per la Comissió Europea l’any 2015 i està ideat per millorar l’eficàcia de les polítiques de cohesió social de la Unió Europea.

L’estudi ESPON ACPA (Adapting European Cities to Population Ageing: policy challenges anb best practices) parteix de l’anàlisi previ que una de cada quatre persones que viu actualment en algun dels 28 països de la Unió Europea té 65 anys o més, que aquest percentatge ha augmentat progressivament durant els últims anys i que addicionalment continuarà fent-ho en el futur més immediat. Aquest envelliment progressiu té implicacions econòmiques pel que fa al mercat laboral, el sistema de pensions, els costos sanitaris o la provisió de serveis públics, però també implicacions socials pel que fa a la inclusió i a la participació social i físics en qüestions com l’habitatge o l’ús de l’espai públic.

El projecte permetrà identificar quins són els reptes compartits d’aquesta situació, els factors d’èxit i els millors exemples a nivell europeu, amb l’objectiu últim d’elaborar una guia pràctica amb recomanacions específiques i bones pràctiques exportables a d’altres indrets. Per fer-ho, els investigadors analitzaran documentació i dades de cada ciutat, elaboraran mapes comparatius i realitzaran treball de camp específic amb entrevistes a persones responsables dels serveis municipals i entitats socials de referència. Els investigadors també organitzaran grups de discussió amb persones grans per conèixer la seva vivència i reflexions a cadascuna de les ciutats analitzades.

Barcelona participa en aquest projecte mig anys després d’haver presentat públicament la seva Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, un pla que recull 77 accions concretes per anticipar-se a l’envelliment de la població i que s’aniran desenvolupant amb l’horitzó de l’any 2030. De fet, l’anàlisi previ de la ciutat apunta que 55.000 persones majors de 75 anys viuen soles a Barcelona, sobretot dones, i que aquest xifra seguirà augmentant. L’estratègia municipal posa l’èmfasi en el dret a la ciutat al llarg de la vida, potencia la convivència intergeneracional i s’avança a futurs factors de vulnerabilitat en el cas de les persones grans. El catàleg dels 62 serveis que Barcelona ja ofereix actualment a les persones grans mostra igualment que entre els anys 2015 i 2018 s’ha incrementat un 65% el pressupost destinat a aquest col•lectiu, en passar de 83,8 a 138,3 milions d’euros.



Compartiu aquest contingut