Barcelona amplia les superilles socials del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) fins a 534 persones usuàries i 93 professionals : Servei de Premsa

Barcelona amplia les superilles socials del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) fins a 534 persones usuàries i 93 professionals

15/02/2019

L’ampliació s’ha fet després d’estendre les quatre iniciatives que existeixen des del desembre del 2017 cap a les seves zones d’influència més properes

Un estudi de la Federació d’Acreditació del Desenvolupament Assistencial (FADA) sobre el nou model evidencia l’alt grau de satisfacció entre les persones usuàries

L’Ajuntament ha intensificat també l’atenció a la dependència amb la reducció d’un 37% dels Programes Individuals d’Atenció (PIA) pendents de realitzar

L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat amb èxit les proves pilots de les superilles socials iniciades el desembre del 2017, en el marc del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD). L’ampliació suposa duplicar el nombre de persones usuàries i de treballadores que hi havia adscrites, un cop rebuts els primers indicadors que demostren la viabilitat i els beneficis que hi ha associats a la provisió del servei a través d’aquest nou model. En concret, segons les últimes dades disponibles corresponents al mes de febrer, i un cop desplegades les ampliacions previstes, les superilles socials donen servei actualment a 534 persones usuàries de vuit territoris diferents, en els quals treballen un total de 93 professionals. La distribució específica de cadascun dels territoris és la següent:

 

El SAD és el segon contracte més important de l’Ajuntament de Barcelona, tant pel que fa al volum econòmic com pel fet que engloba al voltant de 4.000 persones contractades, entre treballadores familiars i auxiliars de neteja. Dona servei a unes 24.000 persones l’any, amb una despesa mitjana per persona usuària d’uns 4.275 euros. La creació de les anomenades superilles socials ha estat una aposta de l’Ajuntament per millorar la qualitat del SAD i incrementar la satisfacció de les persones usuàries i de les treballadores, un cop analitzades amb detall les condicions laborals i davant del fet que l’envelliment progressiu de la població fa preveure que la despesa pública del servei seguirà augmentant. Una dada molt concreta així ho posa de manifest, i és que la despesa del SAD ha passat de 53 a 84 milions d’euros anuals entre els anys 2015 i 2018, la qual cosa representa un increment del 58%.

De fet, gran part del creixement exponencial del servei dels últims anys té a veure amb el desplegament gradual de la Llei de Dependència, atès que una gran part de les persones usuàries del SAD tenen reconegut algun dels tres graus de dependència. En aquest punt cal destacar un segon esforç municipal per agilitzar l’elaboració dels Programes Individuals d’Atenció (PIA), i que ha cristal•litzat amb la instauració d’un dispositiu de reforç específic, que durant el segon semestre de l’any ha aconseguit reduir un 36,9% el nombre de PIA pendents de realitzar en només sis mesos. El dispositiu de reforç, amb vocació de continuïtat, vol seguir reduint el 8.100 PIA que encara resten pendents, una xifra molt inferior a la que s’havia registrat a finals del 2016 i durant tot l’any 2017. Aquest fort increment és conseqüència directa del reconeixement del dret d’accés a la cartera de serveis de les persones amb resolució de grau I, que es va produir el juliol del 2015, i que va suposar que només durant l’any 2017 es rebessin unes 15.000 noves valoracions de grau I. La reducció del 36,9% en la llista d’espera només ha estat possible gràcies a la posada en marxa de l’esmentat dispositiu de reforç.

 

Indicadors positius

Els objectius dels projectes pilot del SAD que es van posar en marxa a finals de l’any 2017 a La Marina del Port, Vilapicina i la Torre Llobeta, Sant Antoni i el Poblenou van ser específicament generar una ocupació que millorés la qualitat laboral de les treballadores, així com augmentar la qualitat del servei per la via d’ajustar-se millor a les demandes de les persones usuàries. La nova forma de provisió del servei està basada en la creació d’equips de professionals específics, adscrits al territori, per tal que es dediquin a l’atenció d’una zona geogràfica reduïda, formada per una o diverses illes d’edificis i que per aquest motiu pren el nom de superilles socials. El resultat, suposadament, havia de ser no només una major personalització del servei, una major proximitat, i un increment de la flexibilitat dels equips, sinó també un augment del nombre d’hores de feina de cadascuna de les treballadores, que en condicions normals tenen contractes a temps parcial i per tant sous baixos, atès que les tasques de cura acostumen a concentrar-se en les primeres hores del dia.

Segons els resultats d’un estudi independent que ha elaborat la Federació d’Acreditació del Desenvolupament Assistencial (FADA), les superilles socials compleixen amb aquests objectius inicials, sobretot en allò que té a veure amb la satisfacció de les persones usuàries. Malgrat que encara hi ha altres estudis en marxa sobre la salut laboral de les persones i sobre la sostenibilitat econòmica i social del SAD, aquest primer informe demostra una elevada satisfacció de les persones que reben el servei. En concret, segons demostra l’enquesta detallada a persones usuàries que han viscut el canvi de model, el tracte dels professionals no només és amable i proper, sinó que també tenen una amplíssima confiança en l’equip que els atén i observen una bona coordinació dels equips professionals. Sí que s’aprecien possibles millores pel que fa als elements més comunitaris, com és el coneixement de les activitats del barri o la relació amb el veïnat, però tot i així la satisfacció general obté notes molt elevades, que en més del 75% dels casos se situen entre el 9 i el 10 de puntuació sobre un total possible de 10 punts. En paral·lel, les jornades laborals de les persones que conformen cadascun dels equips són més altes que la mitjana i, a més a més, han aconseguit planificar millor les seves intervencions, coordinar-se de manera més eficaç i reduir els temps de desplaçament entre domicilis.



Compartiu aquest contingut