Servei de Premsa
23/04/2024
L’Ajuntament insisteix al TSJC que Drets Socials necessita actuar des de l’inici dels processos judicials de desnonament per garantir l’eficàcia del protocol
20/02/2019
Temps estimat de lectura: 7 minuts
La proposta s’ha presentat en el context de la comissió de seguiment del protocol que reuneix periòdicament els representants de les institucions que el van signar l’any 2013: el TSJC, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Col·legi d’Advocats i el Col·legi de Procuradors
L’Ajuntament també posa damunt la taula la necessitat d’establir un nou protocol específic per a les ocupacions qualificades de “pernicioses”, és a dir aquelles que generen un impacte negatiu en l’entorn
El cost per nucli perceptor d’una emergència social post pèrdua de l’habitatge és de 3.336,8 €. En canvi, quan actuen des de la prevenció, la despesa per als serveis socials és de 998,2 € per cada nucli perceptor, és a dir, menys d’una tercera part del cost en termes econòmics
El consistori ha aprofitat la reunió per denunciar els desnonaments amb data oberta, que dificulten l’atenció a les famílies afectades i vulneren la legislació internacional
La primavera de 2013 l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’I·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), i l’I·lustre Col·legi de Procuradors del Tribunals de Barcelona van signar un protocol amb la voluntat d’unir esforços i col·laborar institucionalment per tal de fer més àgil l’accés de la ciutadania afectada per processos de desnonament al catàleg de serveis socials, i a les possibilitats d’acció per evitar riscos i també per proporcionar garanties a la comissió judicial en la seva tasca.
La motivació que s’esgrimia en aquella signatura per part de totes les institucions participants era la situació “alarmant” que s’havia viscut l’any 2012, amb motiu de l’esclat de la crisi hipotecària.
A través del protocol que es va signar aleshores, es van definir tot un seguit de situacions de risc social en les quals les parts es comprometien a comunicar-se la informació necessària en qualsevol fase de tramitació del procediment judicial, per tal d’activar els serveis socials i altres equips municipals de cara a prendre les mesures que poguessin minimitzar aquest risc.
La nova proposta municipal
En el context de la celebració d’una nova reunió de la comissió de seguiment del protocol, l’Ajuntament de Barcelona ha insistit avui en la seva petició de fer una nova interpretació del protocol. En concret, ha plantejat tot un seguit de modificacions per tal d’augmentar el temps disponible per als serveis municipals per actuar més de forma preventiva i no tant des de la urgència. També ha plantejat la necessitat de modificar el règim de comunicacions entre tots els agents implicats i ha plantejat un aclariment de les funcions dels equips municipals, remarcant que la intervenció social ha d’estar al servei del benestar de les persones vulnerables.
L’Ajuntament ha plantejat la necessitat que els jutjats comuniquin a l’Ajuntament tots els casos que admeten a tràmit des del començament del procediment.
La proposta de l’Ajuntament garanteix la presència dels equips municipals en tots els desnonaments que afecten persones en situació de vulnerabilitat i planteja la intervenció en dues fases diferenciades.
En la primera fase es desenvolupa el treball preventiu, que aborden els diferents equips de l’àrea de Drets Socials per tal de:
– Informar i orientar en matèria d’habitatge
– Assessorar jurídicament
– Fer el diagnòstic de la situació de la família
– Tramitar possibles ajuts econòmics per al pagament del deute de l’habitatge, o per mantenir el lloguer
– Iniciar un procés de mediació
– Oferir alternatives a través de la borsa de lloguer social, el Registre de sol·licitants, habitatge d’emergències, lloguer social, segons el cas
– Fer l’acompanyament davant la possible pèrdua de l’habitatge
– Fer la interlocució i la mediació
– Elaborar un informe de prellançament
També permet:
– Oferir una atenció social integral que inclou:
* Explorar la situació sociofamiliar
* Valorar altres possibles àrees d’intervenció social
* Explorar alternatives residencials
* Posar en marxa un pla d’atenció social que inclou aspectes relacionats amb l’habitatge, però també el treball, aspectes personals, familiars, etc.
* Activar altres recursos de suport econòmic
I finalment, es treballa per:
– Elaborar informes de prevaloració de la situació de risc a requeriment del Jutjat
En aquest esquema de funcionament, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) actua com a centralitzador de les comunicacions efectuades pels jutjats que requereixen Serveis Socials, també intervenen per prevalorar casos no actius als centres de serveis socials i que són comunicats pels jutjats, i realitza informes de retorn als jutjats a banda de derivar famílies als centres de serveis socials que els corresponen.
En una segona fase d’actuació, en el marc de les atencions d’urgència, i durant els actes de llançament es planteja la intervenció i assistència dels equips de Drets Socials (en concret del Servei d’Intervenció en la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació – SIPHO- i dels Serveis Socials) quan es produeixin situacions de risc (en desnonaments amb persones grans, amb menors d’edat, amb persones amb discapacitat o malaltia greu, amb persones amb trastorns mentals, amb situacions de violències masclistes o intrafamiliars, entre altres), i en casos d’alta vulnerabilitat, és a dir, quan les famílies tenen ingressos molt baixos, quan no tenen una xarxa familiar de suport, quan es troben sense cap alternativa d’allotjament, quan són situacions de dependència en grau 2 o 3, o bé quan es tracta de persones amb trastorns mentals.
El paper dels equips de Drets Socials en aquesta segona fase d’intervenció es proposta que sigui el següent:
– Acompanyament social davant la pèrdua de l’habitatge
– Interlocució i mediació amb la propietat
– Explicació a la comissió judicial de la situació de vulnerabilitat
– Relat del treball realitzat des d’habitatge i serveis socials
– Explicar els recursos d’habitatge i serveis socials disponibles
– I en cas d’execució del llançament informació als altres serveis municipals
Les modificacions del protocol proposades suposen menys perjudicis per als petits propietaris, que poden optar per cedir el pis a la borsa d’habitatge i obtenir ajudes per cobrir impagaments de lloguers de fins a 6.000 €. Conèixer impagaments del lloguer des d’un primer moment també permet activar ajuts al pagament del lloguer per satisfer les quotes. A més a més, aporta un acompanyament de més qualitat per a les famílies en procés de desnonament. Per a la propietat de l’immoble implica també un benefici per tal que pugui recuperar abans l’habitatge, i per als serveis públics suposa un marge de temps més gran per poder treballar cada cas (d’entre 4 i 6 mesos), i alhora un cost econòmic menys elevat, donat que les mesures reactives que es realitzen en l’últim moment esdevenen una despesa molt més gran per a l’Ajuntament.
Els desnonaments amb data oberta vulneren els compromisos internacionals en matèria de drets humans
Pel que fa als llançaments amb data oberta, que són aquells que no tenen una data fixada d’execució i que generen un impacte molt més gran en les famílies que els pateixen, els lletrats consistorials han recordat que vulneren compromisos internacionals en matèria de drets humans assumits per l’Estat espanyol, i han alertat que s’han incrementat al llarg de 2018.
– Any 2017: 8 llançaments amb data oberta, que van afectar 13 persones adultes i 6 menors
– Any 2018: 55 llançaments amb data oberta que van afectar 111 persones adultes i 82 menors
La despesa pública que implica l’actuació dels serveis en situació de pèrdua de l’habitatge, quan cal atendre l’emergència a posteriori, és molt més elevada que la despesa que representa actuar des de la prevenció, evitant el desnonament a través de tots els mecanismes que té disponibles l’Ajuntament de Barcelona.
El cost per nucli perceptor d’una emergència social post pèrdua de l’habitatge és de 3.336,8 €. En canvi, quan actuen des de la prevenció, la despesa per als serveis socials és de 998,2 € per cada nucli perceptor. És a dir, menys d’una tercera part del cost, en termes econòmics.
Per altra banda, les actuacions preventives no només representen un estalvi econòmic molt significatiu per a l’administració, també esdevenen una via molt menys angoixant per a les famílies, més efectiva per als serveis municipals que hi actuen, i menys lesiva per als propietaris, ja que l’Ajuntament pot activar des del primer moment ajudes per impedir l’impagament o per facilitar el lliurament del pis. De fet, la intervenció preventiva pot donar resultats satisfactoris per a totes les parts.
Establir un nou protocol específic per a ocupacions “pernicioses”
En la reunió d’avui, l’Ajuntament de Barcelona ha aprofitat també per posar sobre la taula la necessitat d’establir un protocol específic i nou per actuar davant de les ocupacions d’edificis que l’Ajuntament qualifica de “pernicioses”, és a dir, aquelles que per les seves característiques generen un impacte negatiu al seu entorn més immediat. Es tracta d’ocupacions que en general afecten diversos habitatges d’un mateix immoble, pisos en els quals es desenvolupen activitats il·lícites.
L’Ajuntament ha plantejat la necessitat d’intervenir en aquest tipus d’ocupacions acumulant les causes per tal que les ordres de llançament dels diversos procediments es puguin executar conjuntament en la mateixa data. L’Ajuntament proposa, al seu torn, analitzar des de diferents punts de vista les situacions detectades i actuar coordinadament amb la propietat per eliminar la conflictivitat i retornar als habitatges el seu ús social.
Paraules clauDrets Socials/