Servei de Premsa
24/04/2024
Barcelona ratifica a Brussel·les el seu compromís amb el dret a l’habitatge i la renda mínima com a principis clau del Pilar Social Europeu
21/02/2019
Temps estimat de lectura: 3 minuts
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, demana amb una vintena de ciutats més que la Unió Europea prioritzi d’una vegada el blindatge de la cohesió social
Barcelona trasllada a la Comissió que l’habitatge també ha de ser un assumpte europeu i que cal blindar aquest dret des de la política fiscal, inversora i econòmica
Barcelona ha ratificat aquest dijous a Brussel·les la seva petició perquè la implementació del Pilar Social Europeu sigui una prioritat per a les institucions comunitàries, mitjançant la dotació de fons estructurals específics a partir de l’any 2020. En un acte al Parlament Europeu amb una vintena de ciutats més, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha defensat el compromís de Barcelona amb dos dels principis que recull aquest Pilar Social, que són els que fan referència al dret a l’habitatge i a la lluita contra el sensellarisme, per una banda, i a la implantació d’una renda mínima garantida, per l’altra.
Barcelona ha assumit especialment la defensa del dret a l’habitatge i la lluita contra el sensellarisme com una de les polítiques socials que necessita un impuls més clar a nivell europeu. El mateix compromís l’han assumit també les ciutats de Gant (Bèlgica), Glasgow (Regne Unit), Leipzig (Alemanya), Ljubljana (Eslovènia), Lió i Nantes (França), Timisoara (Romania) i Utrecht (Països Baixos). Entre les nou ciutats tenen previst destinar 2.176 milions d’euros a l’habitatge social entre els anys 2019 i 2024, a banda de construir 75.000 nous habitatges en el mateix període. Les nou ciutats europees, a més a més, inverteixen anualment 78,2 milions per atendre persones sensellar. Aquestes xifres, per tant, són una bona mostra de la urgència i de la necessitat que l’habitatge sigui considerat com un dret a nivell de tota Europa.
La reunió que s’ha celebrat al Parlament Europeu ha servit també perquè el Fòrum Social de la Xarxa Eurocities, que Barcelona ha liderat durant dos anys fins al passat mes de novembre, refermi els seus compromisos amb el Pilar Social davant del Parlament i de la Comissió Europea. Les ciutats que integren aquesta xarxa, de fet, fa anys que mantenen una pressió intensa perquè s’acceleri la implantació del Pilar Social i perquè les ciutats siguin decisives en la seva construcció, no només en el disseny de les polítiques necessàries, sinó també amb la gestió directa de fons comunitaris. La petició se sustenta en el fet que els municipis són l’administració més propera a la ciutadania i moltes vegades els encarregats de gestionar l’aplicació directa de les polítiques socials.
En aquest context, la defensa del dret a l’habitatge ha estat una costant per part de l’Ajuntament de Barcelona. El passat mes de desembre, per exemple, Laia Ortiz ja va assistir a Viena a la conferència Housing for all. Aquesta trobada va servir per donar un nou impuls a la proposta global perquè l’habitatge passi de ser considerat una mercaderia a ser considerat un dret humà, un moviment que ja es va presentar el juliol passat en una trobada de les Nacions Unides a Nova York en el si de la xarxa global Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). De fet, Barcelona està treballant perquè la declaració municipalista Cities for adeqaute housing que es va presentar en aquell moment tingui una translació a Europa el més aviat possible. La petició de construir una Europa més social, de la mà de les ciutats, és especialment important en un moment en què són a prop les eleccions europees del proper 26 de maig. Davant l’amenaça que representen determinats partits extremistes i europeistes, amb discursos que van absolutament en contra del que representa la idea d’una Europa inclusiva i cohesionada.
Paraules clauDrets Socials/ habitatge/