Servei de Premsa
24/04/2024
Llum verda als plans urbanístics que permetran regularitzar les obres de la Sagrada Família
22/02/2019
Temps estimat de lectura: 5 minuts
El plenari aprova un pla especial urbanístic i una modificació de planejament de l’àmbit del temple, uns instruments necessaris perquè la Junta Constructora pugui tramitar els permisos corresponents i normalitzar un assumpte pendent des de fa més de 130 anys
Els dos documents són fruit de l’acord històric entre el Govern municipal i el patronat del temple pel qual la Sagrada Família aportarà 36 milions d’euros en 10 anys per finançar les despeses municipals que generen les seves activitats
Invertirà 22M per ajudar a finançar el transport públic; 7M per millorar l’accessibilitat amb metro al temple; 4M en reurbanitzacions dels carrers de l’entorn, i 3M en el manteniment de l’espai públic, neteja i agents cívics
El Plenari del Consell Municipal ha donat llum verda avui als dos plans urbanístics que permetran regularitzar les obres de la Sagrada Família. En concret, s’ha aprovat definitivament el Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI), i provisionalment la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) de l’àmbit del temple –aquest últim s’aprovarà definitivament en la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona–. Tots dos han tirat endavant amb els vots del Govern municipal, el GMDemòcrata, Cs, PP i els regidors no adscrits, Gerard Ardanuy i Juan Josep Puigcorbé, i l’abstenció d’ERC.
Durant el debat del ple, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha ressaltat que “avui és un dia important, perquè amb aquest pacte s’aconsegueix regularitzar qüestions administratives, i també permet el millor encaix del temple a la ciutat i rebre compensacions pel seu impacte”.
Els documents són fruit de l’acord històric signat entre l’Ajuntament i la Junta Constructora l’octubre de 2018 segons el qual la Sagrada Família es compromet a aportar 36 milions d’euros per finançar les despeses municipals que generen les seves activitats. El pacte es va formalitzar després de dos anys de feina conjunta entre les dues institucions, en la qual també es va avançar en la redacció d’aquests dos instruments legals necessaris per regularitzar la situació urbanística de les obres.
Ara, un cop aprovats els plans, el patronat podrà sol•licitar els permisos constructius i d’activitat corresponents i haurà d’abonar els imports que li pertoqui per tal de poder finalitzar les obres i desenvolupar les seves activitats. Es normalitzarà, doncs, un assumpte pendent des que es va sol•licitar la llicència a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals el 1885.
Quant al detall dels dos documents, l’MPGM fa uns canvis en les qualificacions urbanístiques del tram del carrer de Provença corresponent a l’illa del temple. En aquest àmbit, l’Ajuntament ha pacificat el carrer Provença entre Marina i Sardenya, on s’ha suprimit la circulació de vehicles i les places d’aparcament i l’espai per a vianants ha incrementat més de 5 metres.
La construcció de la Capella de l’Assumpta implica l’ocupació de part de la vorera del costat mar del carrer. Tenint en compte la nova situació del carrer, el nou planejament compensa l’espai que ocupa la construcció de la capella integrant l’espai per a vianants en els xamfrans de l’illa.
Pel que fa al PEUI, estableix les condicions d’ordenació urbanística aplicables al procés de construcció del temple. Així, es defineix que la superfície total de l’illa del temple és de 14.526,29 m2, i l’edificabilitat prevista sobre rasant és de 53.068,54 m2.
El pla també determina els usos del temple. Tal com es va acordar al pacte de l’octubre passat, tindrà com a usos principals el religiós i el cultural, i com a ús complementari s’admetrà el comercial. Aquest últim estarà restringit a la categoria de petit establiment comercial de venda al detall de productes relacionats amb el temple, amb una superfície màxima de 750 m2, i tindrà accés només des de l’interior de la pròpia basílica.
Finalment, el pla especial inclou que la Sagrada Família mantindrà el rati de visitants actual fins a la finalització de les obres, prevista el 2026. Un cop acabades, l’aforament màxim s’estudiarà en el marc de la comissió de seguiment de l’acord.
Tant l’MPGM com el pla especial estableixen l’ordenació urbanística de la parcel•la que ocupa actualment el temple, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Marina i Mallorca. La continuïtat del projecte amb l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca no és objecte de l’acord de col•laboració. No obstant, quan s’hagin tramitat i concedit les llicències corresponents, es promourà una comissió de treball per estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions urbanístiques per finalitzar el projecte original d’Antoni Gaudí. Aquesta comissió tindrà participació del patronat, veïns i entitats de ciutat.
Coresponsabilitat del temple en la millora de serveis i manteniment de l’espai públic
Els plans urbanístics s’integren en l’acord que estableix que la Sagrada Família aportarà 36 milions d’euros en els propers 10 anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai públic de l’entorn.
Es tracta d’un pas inèdit des de l’inici de la construcció de la basílica, ara fa més de 130 anys. Ara en fa dos, el Govern municipal i el patronat van crear una comissió de treball amb la voluntat compartida de trobar el millor encaix de les obres del temple i del seu funcionament en el seu entorn immediat, tenint en compte la singularitat de l’edifici i, alhora, els efectes que es deriven de la seva activitat sobre la mobilitat urbana i l’espai públic.
La Sagrada Família és un dels edificis més concorreguts de Barcelona, amb 4,5 milions de visites anuals a l’interior i al voltant de 20 milions que l’observen des de fora. Aquesta intensitat d’ús de l’espai públic que envolta el temple i també del transport públic de l’entorn ha portat a rubricar uns compromisos enfocats a millorar els serveis ciutadans i el manteniment de l’espai.
L’aplicació dels acords a deu anys vista han de servir per avançar cap a una millor convivència entre la vida veïnal i la pròpia activitat del temple. Es desgranen en els següents conceptes:
Finançament del transport públic i millora de l’accés amb metro
El transport públic és un dels eixos més importants de les mesures treballades. Pels visitants que rep, la Sagrada Família genera una important mobilitat en transport públic. A partir d’ara, el patronat n’assumirà part del cost i aportarà 22 milions d’euros durant 10 anys, a raó de 2,2 milions per any, que es destinaran a la millora del transport públic. La xifra s’ha calculat en funció del número de visitants que té el temple cada any, al voltant de 4,5 milions.
A més d’això, la Sagrada Família invertirà 7 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat amb metro. Per decidir com es concretarà, l’Ajuntament i el patronat crearan una comissió de treball que estudiarà les mesures més adequades per millorar l’accessibilitat del temple des del metro, a fi de disminuir el nombre de visitants que utilitzen els actuals accessos de l’estació de Sagrada Família.
Les solucions podran consistir a crear un accés directe al temple; un nou accés a l’exterior; millorar i ampliar els accessos existents, o qualsevol altra actuació que la comissió de treball i els organismes implicats considerin adequada.
Reurbanitzacions dels carrers de l’entorn i manteniment de l’espai púbic
El condicionament dels entorns de la Sagrada Família és clau per millorar la qualitat de vida del veïnat i per facilitar una millor gestió de l’afluència turística. Per això, la Junta Constructora contribuirà amb 4 milions d’euros a reurbanitzar els carrers que envolten el temple, que són el de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca. Els trams d’actuació, els projectes específics i el seu desenvolupament es definiran a través d’un procés participatiu amb el veïnat.
I per contribuir a les despeses municipals derivades de l’activitat del temple, el patronat aportarà 3 milions d’euros durant 10 anys –300.000 cada any–. Es destinaran al manteniment de serveis com la neteja, la vigilància i els agents cívics.
Paraules clauEixample/ sagrada família/ urbanisme/