Barcelona atorga a La Raposa del Poble Sec el XXXIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany : Servei de Premsa

Barcelona atorga a La Raposa del Poble Sec el XXXIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

06/03/2019

‘Desenvolupament del projecte de la creatura, Re (D) Productora Feminista’ ha estat premiat per contribuir a crear una xarxa de treball i suport mutu que doni visibilitat a les dones, lesbianes i trans de la ciutat

El premi del públic ha estat per “Cuinant polítiques poètiques” de Sindillar (Sindicat de Treballadores de la Llar)

Aquesta tarda s’ha lliurat al Mercat de les Flors el guardó del XXXIII Premi 8 de març- Maria Aurèlia Capmany 2019, que ha recaigut en el projecte ‘Desenvolupament del projecte de la creatura, Re )D) Productora Feminista’ de La Raposa del Poble Sec per “la seva contribució en el desenvolupament d’una xarxa de treball i suport mutu per visibilitzar les dones, lesbianes i trans de la ciutat, i les seves experiències en àrees de treball tradicionalment masculinitzades, compartint experiències i serveis amb perspectiva de gènere”. Aquesta ha estat, en part, la justificació que ha donat el jurat que ha decidit atorgar aquest premi valorat en 15.000 euros.

 

 

 

 

 

Enguany el lema del premi ha estat ‘Pa i Roses’, fent referència al crit que fa un segle van fer les obreres de les fàbriques tèxtils de la ciutat de Lawrence, a l’Estat de Massachussets (EUA) i que va comportar l’inici d’una vaga per fer front a la situació d’opressió i d’explotació laboral que vivien, enmig d’una onada de mobilitzacions que s’estendria per tot el país. Enguany, la inspiració ha vingut d’aquelles dones sotmeses a condicions inhumanes, amb jornades de més de 54 hores setmanals i salaris de misèria però, també, en el que ja es considera la quarta onada dels moviments feministes: el 8 de març del 2018.

Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Feminismes i LGTBI, ha volgut donar suport als projectes que contribueixen a la prevenció, la denúncia i l’afrontament de les situacions de desigualtat econòmica i laboral de les dones, i que facilitin eines d’autoorganització i apoderament per fer front a la lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat.

A la convocatòria d’aquesta edició s’han presentat 16 projectes, dos més que l’any passat. Aquests projectes, a banda de ser inèdits i trobar-se a l’inici del seu desplegament, han hagut de mostrar que tenen com a finalitat:

– Identificar i remoure els obstacles que incideixen en l’eradicació dels condicionants que situen les dones en una posició de desavantatge econòmic, i tenen com a conseqüència la feminització de la pobresa i de la precarietat.

– Facilitar la prevenció i l’abordatge de les situacions de discriminació i desigualtat de gènere en l’àmbit laboral i l’economia de les cures, tot qüestionant els estereotips sexistes i la defensa dels drets de la diversitat de les dones de la ciutat.

– Millorar la situació econòmica i laboral de les dones de la ciutat o dels diferents districtes i barris de Barcelona, vinculats a les xarxes i l’entramat territorial, i que afavoreixin l’eliminació de la bretxa salarial i la precarietat.

– Promoure la creació de xarxes de cooperació i solidaritat entre dones en els diferents barris de Barcelona, per facilitar la seva participació econòmica en la ciutat.

– Impulsar una democratització de les cures, eliminant la desigualtat entre dones i homes i promovent noves formes d’organització social, familiar i laboral que permetin a les dones avançar vers una igualtat plena, efectiva i real.

– Abordar la identificació, la prevenció i l’afrontament de les desigualtats per raó de gènere en l’àmbit laboral i de l’economia de les cures.

– Posar en el centre l’apoderament i la participació sociopolítica de les dones.

– Desenvolupar-se des d’una perspectiva interseccional de gènere, per tenir en compte altres factors de desigualtat, com ara l’origen, l’edat, la diversitat funcional, l’orientació i la identitat sexual, la classe social o l’estructura familiar, entre altres, que es combinen per determinar l’accés a drets i oportunitats de cada dona.

– Materialitzar-se en accions concretes d’aplicació pràctica, que es duguin a terme a la ciutat de Barcelona, a escala de districte o de ciutat.

– Estar redactats amb un llenguatge inclusiu des de la perspectiva de gènere. En el cos de la presentació del projecte hi ha de constar el compromís que, si el projecte resulta premiat, tota la comunicació, les imatges i el llenguatge que s’utilitzin per posar-lo en marxa, difondre’l, etcètera, seran inclusius des de la perspectiva de gènere.

A més, s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona i han de ser d’aplicació pràctica a escala de districte o de ciutat.

El jurat ha estat comprès per Sandra Ezquerra Samper, llicenciada en Història i Antropologia Social i Cultural Màster i el doctorat en Sociologia . Directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Carmen Juares Palma, tècnica superior en Integració Social. Membre de l’Associació Mujeres Migrantes Diversas, on coordina accions de defensar els drets de les dones migrades treballadores de la llar i la cura; Francisca Perona Cortés, mediadora i coordinadora dels projectes d’intervenció social per a l’empoderament de les dones gitanes de la Fundació Surt al barri de La Mina. Presidenta també de l’associació de dones gitanes Veus Gitanes; Carmen Sarasua García, catedràtica i professora titular d’Història Econòmica, en la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en Història per l´European University Institute. Experta en mercat de treball, funcionament econòmic de les famílies, la taxa d’activitat de les dones i ocupació; Neus Moreno Sáez, feminista, sindicalista i membre de la xarxa feminista de Catalunya i de l’ Associació Ca la Dona. Membre del jurat en representació del Consell de les Dones, amb veu i sense vot, per tal de garantir la transparència del procés i Silvia Serra Aranda, secretaria del Consell de les Dones de Barcelona (amb veu i sense vot).

 

“Cuinant polítiques poètiques” de Sindillar, Premi del Públic

D’altra banda, durant el propi acte, s’ha donat a conèixer quin ha estat el projecte mereixedor del Premi del Públic, escollit per votació popular entre les assistents al lliurament dels premis, i amb una dotació de 3.000 euros. Aquest ha estat “Cuinant polítiques poètiques” de Sindillar (Sindicat de Treballadores de la Llar).

Aquesta iniciativa va dirigida a les dones sindicades a Sindillar, en la seva majoria treballadores de la llar i la cura, moltes d’elles sense papers i en situacions irregulars. Els seus objectius són promoure una economia social, solidària i feminista; promoure la inserció laboral de dones immigrades i alhora la seva inclusió social i cultural; lluitar contra la precarietat laboral, econòmica, política, social i emocional de les dones que es dediquen a les feines de les cures i de la llar; i l’apoderament del col•lectiu de dones immigrades en situació de vulnerabilitat i d’invisibilitat pel fet de ser dona, pel seu orígen i pel seu àmbit de treball.

Les principals accions que han desenvolupat són: formació laboral en cuina i restauració; comunicació i difusió del projecte entre les entitats culturals, socials i feministes de la ciutat; servei de cuina per a les activitats culturals i socials que porten a terme les entitats; i treball de creació de sinèrgies amb les entitats a través de reunions de presentació de l’entitat, del treball en xarxa i de convidar les entitats a participar en projectes culturals de Sindillar.



Compartiu aquest contingut