Europa premia les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona contra la gentrificació : Servei de Premsa

Europa premia les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona contra la gentrificació

06/06/2019



Temps estimat de lectura: 5 minuts

El regidor d’Habitatge i Rehabilitació en funcions, Josep Maria Montaner, recull l’European Responsible Housing Award en el marc del segon Festival internacional d’habitatge social que se celebra a Lió

El premi reconeix la tasca duta a terme per Barcelona, que tot i no tenir un gran parc d’habitatge públic i assequible, ha creat les eines per fer-lo créixer

Les polítiques d’habitatge que porta a terme l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB) en el territori per tal de lluitar contra l’especulació han guanyat l’European Responsible Housing Awards, un prestigiós premi que promouen l’associació europea Housing Europe i la Federació Internacional de Llogaters en reconeixement de les millors pràctiques i les actuacions més innovadores en el terreny de l’habitatge públic i que ha recollit el regidor d’Habitatge i Rehabilitació en funcions, Josep Maria Montaner. La cerimònia ha tingut lloc en el context de la celebració del segon Festival internacional d’habitatge social, que se celebra a Lió i en el qual hi figuren inscrites al voltant de 4.000 persones. L’acció municipal de l’Ajuntament de Barcelona per combatre la gentrificació ha guanyat en la categoria de “Finançament just per a la sostenibilitat de l’habitatge” d’aquests prestigiosos premis europeus.

 

 

Montaner, ha volgut recordar que “com a activista de l’habitatge, l’alcaldessa Ada Colau va ser elegida fa quatre anys amb l’objectiu de transformar les polítiques de l’habitatge de Barcelona partint del no-res, de la inexistència de polítiques en habitatge.” El regidor en funcions ha reconegut la gran dificultat d’aquests 4 anys de treball que com a contrapartida han assolit “un canvi important en la promoció de la inclusió, en la lluita contra l’especulació, la gentrificació i els desnonaments, i en el lliurament d’habitatges socials i assequibles per a les famílies de renda baixa i mitjana de la nostra ciutat”.

Els resultats, ha assenyalat Montaner, han permès convertir Barcelona “en la ciutat espanyola amb la quota més gran de despesa social en els pressupostos”. Ara bé, aquesta és una contribució que segons Montaner permet Barcelona “estar més a prop del nivell europeu en el parc d’habitatges públic”. Però que no acaba aquí. En to més reivindicatiu, Montaner ha assegurat que “hi ha molt per fer, i nosaltres –les ciutats europees– necessitem que altres nivells de govern (regionals, nacionals i europeus) juguin el seu paper i ens ajudin a garantir el dret a un habitatge assequible”.

Els European Responsible Housing Awards volen reconèixer les idees exemplars i innovadores en l’àmbit de l’habitatge així com les millors pràctiques que ja s’estan portant a terme en el territori, com seria el cas de les polítiques que promou l’Ajuntament de Barcelona amb el seu ens instrumental, l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB).

Els premis van néixer l’any 2014 com una iniciativa centrada en la responsabilitat social corporativa dins del sector de l’habitatge social i assequible. Amb el temps, s’han convertit en una oportunitat única per als proveïdors d’habitatges públics, socials i cooperatius per participar en una competició a nivell europeu que permet mostrar els casos d’èxit, les innovacions i les bones pràctiques. Els premis s’organitzen en cinc categories diferents.

Els European Responsible Housing Awards entenen l’habitatge com un element fonamental en la configuració d’un futur canviant, que estarà marcat per grans reptes com les tendències demogràfiques, l’augment de la desigualtat i el populisme o el canvi climàtic. Per això, el concurs vol promoure la innovació en aquest camp.

En aquesta edició dels premis, han competit un nombre rècord de projectes, ja que s’hi ha presentat un total de 86 procedents de 16 països.

Els guanyadors en les altres categories han estat: la ciutat holandesa de Roosendal (en la categoria d’innovació i transició energètica), la ciutat italiana de Torí (en la categoria
d’empoderament d’equips), Berlin (en la categoria “més que un sostre, el suport a les comunitats per la igualtat d’oportunitats, categoria en la qual la cooperativa La Borda ha rebut un premi especial), i la ciutat francesa Villeneuve-Saint-Georges (en la categoria de construcció d’aliances estratègiques i foment de la participació de la comunitat).

 

Polítiques per defensar el dret a l’habitatge

Així doncs, el premi suposa un reconeixement a les polítiques anti-especulació que porta a terme l’Ajuntament de Barcelona i que integren el Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025.

Entre les mesures impulsades al llarg dels darrers anys i que formen part d’aquest pla, i “gràcies a l’augment de la inversió pública en habitatge i els incentius adequats” segons ha dit Montaner, “l’Ajuntament ha estat capaç de mobilitzar habitatges privats per destinar-los a habitatges socials i assequibles, especialment als barris amb el problema de la gentrificació, on no disposava de terrenys ni habitatges públics”. Així doncs, un dels programes estrella d’aquest mandat ha estat l’adquisició selectiva d’habitatges privats tant en finques horitzontals com edificis sencers i per tant, propietats verticals, o bé la mobilització d’habitatges assequibles a través d’acords bilaterals amb propietaris privats. En total, a través d’aquesta línia d’ampliació del parc d’habitatge assequible, l’Ajuntament ha adquirit més de 700 habitatges.

També destaca l’impuls donat a la promoció d’habitatge públic, un impuls sense precedents en la història de la ciutat, ja que en aquests moments el nombre de projectes en marxa supera la xifra dels 70, i a més a més, es treballa en la reserva de més de mig centenar d’altres sòls que estaran disponibles per continuar aquestes polítiques en els anys futurs.

En el terreny de la lluita contra l’emergència també s’han dut a terme polítiques innovadores com ha estat la creació de la Unitat Contra l’Emergència Residencial (UCER) especialitzada en l’atenció i el seguiment des d’una perspectiva pluridisciplinar de les situacions d’emergència, sovint directament relacionades amb processos de desnonament.

I en l’àmbit del bon ús de l’habitatge, destaquen les actuacions de disciplina, a través de les quals s’han perseguit les males pràctiques de propietaris, sempre per defensar un bon ús i per tant el dret a un habitatge digne.

El Pla pel Dret a l’Habitatge, en definitiva, defineix les propostes i els compromisos municipals en política d’habitatge pel període 2016-2025 i recull les mesures aprovades per l’Ajuntament amb la finalitat de defensar aquest dret a la ciutat. El Pla aborda la defensa del dret a l’habitatge des d’una perspectiva àmplia, com un bé general i preveu el desplegament de tot un seguit de mesures per fer-lo efectiu aquest dret.

Les mesures aplicades en el marc del Pla pel Dret a l’Habitatge estan organitzades a partir de quatre eixos d’actuació: prevenció i atenció de l’emergència habitacional i l’exclusió residencial amb mesures per ajudar les persones que no poden pagar els seus habitatges; garantir el bon ús dels habitatges disponibles buscant solucions perquè els immobles tinguin un ús social (aconseguint la cessió dels que estan buits, exercint els drets de tanteig i retracte, etc.); l’ampliació del parc d’habitatge assequible impulsant la construcció de noves promocions públiques; i l’impuls a la millora i la rehabilitació dels habitatges amb mesures que protegeixen les persones llogateres i fan front als processos de gentrificació.





Paraules clau
habitatge/