En marxa les obres del monument a la presó de Dones de les Corts al xamfrà dels carrers Joan Güell i Europa : Servei de Premsa

En marxa les obres del monument a la presó de Dones de les Corts al xamfrà dels carrers Joan Güell i Europa

06/08/2019

La intervenció al districte de les Corts es centra en l’ampliació del xamfrà nord-oest dels carrers Joan Güell i Europa com a espai de memòria, afegint un monument de “land-art” a l’actual intervenció dels tòtems informatius, que esdevindran permanents

Es tracta d’un espai de memòria que dona resposta a una llarga reivindicació de la societat civil i culmina el procés participatiu engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts

El projecte és obra de l’equip guanyador del concurs d’idees i format per la professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Núria Ricart, l’arquitecte Jordi Henrich, i l’historiador Fernando Hernández Holgado

L’Ajuntament de Barcelona ha començat les obres del nou espai de memòria, Monument Presó de Dones de Les Corts, al xamfrà nord-est dels carrers Joan Güell i Europa, on actualment hi ha un monument efímer instal·lat l’any 2014 per reivindicació de la plataforma ciutadana pel Futur Monument a la Presó de Dones de Les Corts. Amb aquest conjunt commemoratiu definitiu, l’Ajuntament de Barcelona recordarà de forma permanent l’existència de la presó i dona resposta a una llarga reivindicació de la societat civil, que fa anys que lluita per recuperar la memòria d’aquest espai de repressió i empresonament de dones, moltes d’elles per motius polítics.

 

 

 

 

 

La intervenció que ara comença és obra de l’equip guanyador del concurs d’idees que va llançar l’Ajuntament al 2017. L’equip està format per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte; i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte “Memòria Presó de Les Corts. El cost de les obres és de 202.696,04 euros que es financen des del al regidoria de Memòria Democràtica i el districte de les Corts. Està previst que les obres acabin a mitjans del mes d’octubre.

L’àmbit d’actuació és el xamfrà nord-est dels carrers Joan Güell i Europa, que s’ampliarà dos metres al carrer Europa eliminant la l’aparcament de motos i obliga a ressituar els contenidors. Amb aquesta actuació es buidarà l’espai de tots els elements urbans existents com ara contenidors, senyals de trànsit, així com les motocicletes que hi aparcaven per tal de crear un espai públic de memòria, un espai passejable, un espai d’estada, integrat a l’entorn urbà.

Hi ha diferents elements afegits a l’espai públic del xamfrà que defineixen i caracteritzen aquest nou espai de memòria:
– Cinc tòtems informatius nous. Es fan 5 tòtems nous reproduint els existents però amb caràcter definitiu
– Sis pedres d’escullera. Procedents d’orígens diversos del país i que composen l’element central del monument.
– Quatre màstils troncocònics (són bàculs amb il·luminació).
– Inscripcions en el paviment.
– Xapa d’acer córten i pintura de calçada reproduint els límits de l’antic perímetre de la presó.
– Arbrat.
– Muret de basalt amb inscripció sobre les dates de l’antiga presó.

 

Detalls del projecte

S’estableix una base trapezoidal sòbria, construïda per un paviment de pedra natural (basalt índic tallat de serra) el qual permet establir un espai petri de qualitat, geomètricament molt clar. Sobre aquesta base es col·loquen sis pedres d’escullera (de mides entre 0,5 i 1,5 m d’alçada i fins a 3. m de longitud) procedents d’orígens diversos del país i que composen l’element central del monument.

Per als responsables de la intervenció, aquest és un punt clau del projecte, que connecta amb la dinàmica del procés participatiu, i obre la dimensió memorial a l’origen divers i dispers de totes les preses, seguint també l’evolució de la Guerra Civil. Al costat de cadascuna de les pedres, figuraran inscripcions descrivint el que fou la presó de Dones de Les Corts i també informació geològica i de procedència de les pedres, en un exercici que mostra la variada procedència de diferents zones d’Espanya de les preses detingudes a les Corts.

Els actual tòtems esdevindran permanents, sent reconstruïts amb acer inoxidable sorrejat mat, imprès digitalment i protegits amb acabat antigrafiti. Sobre les cares, es proposa la impressió de dues fotos icòniques de la presó: la fotografia de 1944 de Pérez de Rozas (AF-AHCB), present als tòtems des del principi, amb la paraula DONES, i una vista de la presó des de l’Av Carles III (AHMLC), on es llegirà PRESÓ. S’afegirà un plànol d’urbanització inèdit, integrat en la memòria de la permuta de la presó amb l’Ajuntament signada l’any 1952 (AMCB). Finalment, s’imprimiran unes paraules de clara vocació memorial en commemoració de les dones, filles i fills que van patir la repressió franquista, i un codi QR permetrà accedir a l’espai web amb les veus i testimonis. Els continguts d’aquesta dimensió es preveu que siguin gestionats per una comissió mixta organitzada des de l’Ajuntament.

També es col·loquen quatre màstils troncocònics com a suport de la il·luminació i una estructura vegetal que reforça l’àmbit del monument i que donarà un marc vegetal com a fons per als tòtems. Davant de l’arbrat d’alineació del xamfrà, s’afegirà una inscripció al paviment.

Es limita l’indret per la part interior amb un muret de pedra basàltica amb una inscripció sobre l’antiga presó. Alhora, en aquesta primera fase es marcarà de manera puntual el perímetre de l’antiga presó, amb xapa d’acer corten amb una inscripció, a la vorera, i pintura a la calçada.

El projecte va ser el guanyador del concurs d’idees convocat per l’Ajuntament i dona compliment a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts. Destaca la creació d’un espai públic pacificat que inclou tot el perímetre de la desapareguda presó, amb una intervenció memorialista centrada en l’ampliació del xamfrà nord-oest dels carrers Joan Güell i Europa, on des del 2014 hi ha un monument efímer, format per tòtems informatius.

 

La recuperació de la memòria de la Presó de Dones de Les Corts: un llarg camí sorgit de l’anhel de la societat civil

La Presó de Dones de Les Corts va ser, durant l’etapa entre 1939 i 1955, espai de repressió i empresonament de dones, moltes d’elles per motius polítics. Onze preses van ser afusellades al Camp de la Bota en aquesta etapa. L’any 1955, la presó tanca després que les carcelleres de l’ordre religiosa que gestionava la institució aconseguissin permutar la finca. Aquesta zona es transforma ràpidament, no quedant cap vestigi de la presó.

La societat civil (ex-preses, familiars, entitats i associacions de dins i fora del districte, grups de recerca de l’àmbit acadèmic,..) iniciaren un procés de recuperació d’aquesta memòria. L’any 2013 el procés s’enfoca en la reivindicació de la construcció d’un monument que reti homenatge a les preses repressaliades a la Presó de Les Corts. Monument entès com espai per a la transmissió de la memòria. Lideren la mobilització la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts.L’any 2014, en el marc de les Jornades internacionals i exposició sobre el Monument a la Presó de Dones, es construeix un espai de memòria provisional.

La Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts està integrada per: ACME (Associació per la Cultura i la Memòria) Presó de Dones de les Corts; ADEM (Associació de Dones Elisenda de Montcada); Arxiu històric de la Mina i el Camp de la Bota; Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme; Associació Conèixer Història Memòria Bcn; Associació de veïns/es de les Corts; Associació de veïns/es de Sant Ramón Nonat; Associació També hi som; Banc Solidari; Ca la Dona; Comissió Memòria i Gènere; Cor Cremat; Comissió d’Igualtat de la Facultat de Belles Arts (UB); Dones de Can Déu; EUROM (European Observatory on Memories – Fun. Solidaritat UB); Fundació Cipriano Garcia – CCOO de Catalunya; Fundació Maquinista-Macosa; ICV Les Corts; Innovation and Human Rights; Taula de Dones del Districte de les Corts; Xarxa Ciutadana de les Corts. Expreses i familiars: Maria Salvo; Mercedes Salamero; Anna Maria Batalla, Libertad Canela Conejero, Flora Duran, Teresa Duran, Esther Lacort, Mª Rosa López, Joan Mercadé, Conxita Romeu, Montserrat Vicente, Núria Carbonell, Susanna Moya,…



Compartiu aquest contingut