Barcelona condemna el cop d’Estat i l’escalada de violència a Bolívia : Servei de Premsa

Barcelona condemna el cop d’Estat i l’escalada de violència a Bolívia

29/11/2019

El Plenari del Consell Municipal ha aprovat també declaracions institucionals per renovar el seu compromís amb els drets de la infància, amb la Convenció Internacional sobre les persones amb discapacitat i l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i en reconeixement a la científica Margarita Salas.

El Plenari del Consell Municipal ha aprovat una declaració institucional en què condemna el cop d’Estat i l’escalada de violència a Bolívia que ha provocat, fins al moment, una vintena de morts i centenars de ferits. El text també fa una crida urgent perquè s’aturi la violència i la repressió per part de les forces de seguretat, a banda de condemnar el decret promulgat per eximir de responsabilitat penal als militars que reprimeixin violentament mobilitzacions al carrer. La declaració institucional crida igualment al diàleg entre ambdues parts per tal de trobar una solució pacífica al conflicte polític que passi per la celebració d’unes eleccions lliures; demana que Espanya, la Unió Europea i la resta de la comunitat internacional ofereixen la seva mediació; i emplaça als actors implicats perquè garanteixin el retorn a Bolívia dels dirigents a l’exili com Evo Morales.

 

 

L’Ajuntament ha aprovat també una altra declaració institucional, coincidint amb el 30è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants i amb la commemoració del Dia Internacional de la Infància el passat 20 de novembre, en què es compromet a seguir treballant en favor dels drets dels infants en condicions d’equitat. Així, el consistori es compromet a promoure la participació significativa i inclusiva dels infants i a eliminar la discriminació contra els nens, nenes i adolescents. El compromís es concreta en què tots els nens, nenes i adolescents siguin valorats, respectats i tractats justament a la ciutat i per les autoritats locals; es tingui en compte la seva veu, necessitats i prioritats; tinguin accés a serveis bàsics de qualitat; visquin en un entorn segur, protegit i net; i que tinguin l’oportunitat de passar temps amb les seves famílies, gaudir del joc i de l’oci.

A banda, i amb motiu el proper 3 de desembre del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el Plenari del Consell Municipal ha aprovat una tercera declaració institucional en què reitera la necessitat de donar compliment a la Convenció internacional sobre les persones amb discapacitat i a l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. A més a més, manifesta el compromís amb els drets d’igualtat, autonomia personal i accessibilitat universal; aposta per incrementar el pressupost per seguir garantint aquesta accessibilitat; i igualment aposta per garantir la participació de les persones amb discapacitat en els debats públics i perquè l’Ajuntament es personi com a acusació popular en els casos de discriminació i vulneració dels drets d’aquest col·lectiu.

La quarta i última declaració institucional aprovada en el Plenari del Consell Municipal fa referència a la científica Margarita Salas, a qui l’Ajuntament li expressa el seu reconeixement i es compromet a retre-li un homenatge durant la propera biennal ‘Ciutat i Ciència’ que se celebri a Barcelona. Igualment, el consistori es compromet a instar a la Ponència del Nomenclàtor perquè algun dels carrers de la ciutat porti el nom d’aquesta científica.

 

Sessió de control a l’alcaldessa

Prec del Grup Municipal Barcelona pel Canvi. Que el govern municipal faci una manifestació pública de rectificació i acatament de la sentència, cessi en les seves crítiques al poder judicial i desisteixi de la seva intenció de forçar a curt i mitjà termini un canvi del model de gestió del servei municipal d’aigua amb un cost que l’Ajuntament no pot assumir. L’alcaldessa ha respost que  en democràcia s’ha de poder criticar tot, també el sistema judicial, i ha afirmat que “criticaré i seguiré criticant, com a ciutadana i com a alcaldessa, una sentència que no comparteixo en absolut.” Colau ha especificat que això no vol dir que no s’acati la sentència, i que està totalment d’acord amb la sentència del TSJC que deia que no s’havia fet bé la privatització. Però ha considerat que  la instància superior ha fet una cosa impròpia, entrant al fons de la qüestió i tornant a fer judici sense convocar les parts i sense practicar prova. “Això no és normal”, ha dit “i és totalment criticable,” amb un bé de primera necessitat com és l’aigua.

Pregunta del Grup Municipal Esquerra Republicana de Catalunya. Quin és el capteniment del govern municipal sobre el Reial Decret-Llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents, per raons de seguretat, en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions? I quins costos estimats podria tenir per l’Ajuntament de Barcelona la seva aplicació? L’alcaldessa ha respost que no comparteix ni el fons ni la forma amb què s’ha impulsat aquest Decret perquè planteja retallades greus de drets i llibertats fonamentals i ha afirmat que  també és l’opinió de ECP i la de UP, que s’ha posicionat en contra del Decret. Colau ha puntualitzat que en política cal canviar i transformar les coses i s’ha de fer negociació. “En aquest cas, era un decret que tot i que votéssim en contra, es tramitava, i es va pactar que l’abstenció permetés poder-hi fer una reformes.

Pregunta del Grup Municipal Junts per Catalunya. Quin és l’estat de les negociacions i procediment judicial amb la propietat del projecte de la Maquinista? Han considerat que un altre revés judicial a les posicions de l’Ajuntament pot representar un retrocés a les posicions de negociació actual i, per tant, una disminució del nombre d’habitatges i un augment del sostre comercial del projecte? L’alcaldessa ha respost que el macroprojecte de La Maquinista, aprovat durant el mandat anterior, representa “un model que no compartim, contrari al model de ciutat que volem, amb comerç de proximitat i al que necessita la ciutat, però està aprovat tot i no compartir-lo” i ha explicat que es pot executar. Colau ha afirmat que l’Ajuntament no ha deixat de negociar mai, però que el govern ha trobat la manera de fer l’escola i que no cedirà subsòl per l’aparcament, “no acceptarem que es vulgui fer xantatge amb un equipament de primera necessitat per aconseguir coses a les que no tenen dret amb l’actual projecte.”

Pregunta del Grup Municipal Ciutadans. Quin és l’import de les despeses en procediments judicials en els què ha actuat o actua com a part l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2015 fins a la data actual i quin ha estat el resultat dels esmentats procediments? Colau ha explicat que en els darrers 5 anys, només 1 de cada 4 dels procediments que s’obren són desfavorables a l’Ajuntament. L’alcaldessa ha lloat els serveis jurídics municipals i ha explicat que s’externalitza molt poca activitat: en concret en els darrers 5 anys, des de 2015, la despesa en contractes externs és d’un promig de 285.000€, i la gran majoria d’activitat la fan els serveis municipals. Colau s’ha mostrat orgullosa de la política iniciada el mandat passat en que es va actuar de forma contundent en una desena de casos de delictes d’odi i discriminació.

Pregunta del Grup Municipal Partit Popular: Quins fets coneix l’Alcaldessa que li permeten manifestar que s’ha de renovar la cúpula judicial amb motiu de la decisió judicial del Tribunal Suprem que avala la societat mixta Aigües de Barcelona? Colau ha respost que tot i tenir molts jutges i jutgesses que fan una excel·lent feina en els jutjats d’instrucció, moltes vegades en condicions de precarietat i amb mancança de recursos, “és evident que la cúpula judicial de l’Estat necessita millores en molts temes” i ha citat com a exemples la formació en temes de gènere, o en la presència de les dones. Colau ha explicat que hi ha un 50% de dones en el sector judicial, però que en canvi, en els 17 Tribunals Superiors de justícia que hi ha a l’Estat, només un està presidit per una dona.  Sobre el tema de l’Aigua, l’alcaldessa ha afirmat que “no em sembla normal que després d’una sentència del TSJC que deia que la privatització s’havia fet de forma totalment incorrecta i contrària a la llei, el TS esmeni completament a un tribunal i entri al fons, quan no li pertocaria, i faci una sentència radicalment contrària assumint els arguments de la part privada sense escoltar a les parts.”



Compartiu aquest contingut