Servei de Premsa
14/08/2024
Les persones amb discapacitat assumeixen un greuge econòmic d’entre 17.700 i 41.200 euros anuals
03/12/2019
Temps estimat de lectura: 4 minuts
El greuge econòmic varia en funció de la necessitat de suport i l’edat: les persones majors de 65 anys assumeixen 4.000 euros anuals més que la població jove
L’estudi ‘Greuge econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona’ és l’única referència en la matèria a nivell de Catalunya i l’Estat
El treball de l’IMPD, COCARMI i l’ESCI-UPF inclou recomanacions per compensar aquest greuge i evitar així situacions de risc d’exclusió social
Les persones amb discapacitat pateixen un greuge econòmic que se situa, de mitjana, entre els 17.700 i els 41.200 euros anuals. Aquetes quantitats poden incrementar-se notablement en funció de la necessitat de suport de la persona i amb la consideració dels costos indirectes o costos d’oportunitat d’aquesta situació. La xifra varia enormement en funció de l’edat o el tipus de discapacitat, però en tot cas posa sobre la taula la necessitat que les administracions públiques prenguin mesures específiques per pal·liar aquest greuge, atès que pot arribar a ser una causa d’exclusió social.
L’estudi ‘Greuge econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona’, fet amb dades del 2017, quantifica el sobreesforç econòmic que assumeixen les persones amb discapacitat i les seves famílies per tal de mantenir els estàndards de vida del seu entorn immediat. Es tracta d’un estudi referent en la temàtica a nivell de Catalunya i l’Estat, que s’ha donat a conèixer amb motiu del Dia Internacional de la Discapacitat. El treball l’han impulsat l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), i l’ha elaborat l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF). També han estat consultades persones expertes d’entitats com la Federació ECOM, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (DINCAT), la Federació de Salut Mental Catalunya i l’ONCE, entre d’altres.
Les xifres suposen una aproximació curosa a la realitat actual, i és que per arribar a quantificar el greuge econòmic s’han tingut en compte els costos directes de tots els recursos que calen per satisfer les necessitats concretes de cada persona, així com els costos indirectes sobre què representa en valors econòmics la pèrdua d’oportunitats de l’individu i el seu entorn. Així, s’han analitzat aspectes com el laboral o el temps i la qualitat de vida de l’entorn de la persona amb discapacitat. Per la banda dels ingressos, s’han mesurat deduccions, prestacions i/o ajudes existents. Addicionalment, s’han tingut en compte fins a tretze perfils diferents de discapacitat per incloure tots els tipus i necessitats de suport (tres nivells de discapacitat física, tres més de discapacitat intel·lectual, tres de trastorns mentals, dos de discapacitats visuals i dos més de discapacitat auditiva). Finalment, i amb l’objectiu de fer-ho encara més exacte, s’ha ponderat l’import del greuge econòmic segons el pes de la població amb cadascuna de les determinades necessitats de suport.
Més enllà de xifrar el greuge econòmic, l’estudi constata la necessitat que s’articulin polítiques públiques efectives per tal de compensar aquesta situació i reduir les situacions d’exclusió social que se’n puguin derivar. El motiu d’aquestes recomanacions és evident, sobretot si es té en compte que només el 21% de les 137.824 persones amb una discapacitat reconeguda a la ciutat de Barcelona disposen del reconeixement que contempla la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD).
Algunes d’aquestes recomanacions que s’adrecen al conjunt d’administracions amb competències en la matèria són les següents:
– Incloure la discapacitat com a variable a tenir en compte en polítiques de tarifació social.
– Tenir en compte el diferencial de l’edat quan es calcula el greuge i, per tant, la major importància dels costos indirectes com més jove és la persona amb discapacitat.
– Articular actuacions en clau de gènere que tinguin en compte el predomini de la dona en el paper de cuidadora principal de la persona amb discapacitat.
– Millorar els sistemes d’informació, especialment posant remei a la nul·la integració dels sistemes que són competència de diferents organismes, entitats, institucions o associacions.
– Fugir de polítiques d’homogeneïtzació d’ajudes perquè el col·lectiu és clarament heterogeni i cal que els recursos es distribueixin de forma eficient i eficaç.
L’Ajuntament de Barcelona, en qualsevol cas, ja ha aplicat i manté actives una sèrie de mesures per pal·liar aquesta situació, a banda de contemplar-ne altres d’addicionals.
– Prestació de serveis específics:
o L’aprovació i posada en marxa d’un servei específics d’assistència personal que està obert a qualsevol edat i tipus de discapacitat.
o La creació del Banc del Moviment com un servei municipal de préstec de material per a persones amb discapacitat.
– Polítiques d’habitatge accessible que ja durant els dos últims anys han suposat l’adjudicació de 59 habitatges i que, en el nou mandat, passen per destinar el 5% de les promocions d’habitatge públic a projectes d’autonomia personal i d’altres projectes de proximitat.
– Aprofundir en un estudi específic que analitzi l’impacte econòmic entre les persones de 0 a 5 anys.
– Un descompte del 43% en la tarifa que es paga als centres esportius municipals.
– Reducció de la desigualtat en l’accés a la cultura:
o Reducció d’entre el 50% i el 75% en la tarifació dels centres cívics.
o El programa ‘Apropa Cultura’ perquè els teatres, museus i auditoris reservin un 2% del seu aforament a persones amb discapacitat a un preu de 3 euros.
– Difondre els resultats de l’estudi entre les administracions autonòmica i estatal, perquè incorporin els resultats a les seves actuacions en l’àmbit social.
Document relacionat
Descarregar document en format PDF
Paraules claupersones amb discapacitat/