Barcelona inaugura l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts, focus de la repressió política i contra les dones els primers anys del franquisme : Servei de Premsa

Barcelona inaugura l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts, focus de la repressió política i contra les dones els primers anys del franquisme

14/12/2019

La intervenció s’ha realitzat a la cantonada dels carrers d’Europa i de Joan Güell, en el perímetre dels terrenys de la presó, que va estar en funcionament entre el 1936 i el 1955

Un dels moments més significatius de la història de la presó com a focus de repressió va ser entre el 1939 i 1940, quan onze dones internes van ser afusellades al Camp de la Bota

La recuperació de la memòria de la Presó de Dones ha estat liderada per entitats de memòria i veïnals, i familiars de les dones que hi van passar

Les Corts ha inaugurat aquest dissabte 14 de desembre l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts. L’espai esdevé una realitat després d’anys de treball i reivindicació de la Plataforma Futur Monument Presó de dones de les Corts, que inclou entitats memorialistes i de familiars de les internes de recuperar aquest episodi de la història de la repressió política i de la repressió moral específica contra les dones que aquest lloc va significar.

 

 

 

 

 

Amb aquesta intervenció, la Regidoria de Memòria Democràtica inclou una nova senyalització de la memòria de les dones a la ciutat i s’afegeix a la que indica la presència de la presó de dones de Reina Amàlia i de la Trinitat, la Casa de la Maternitat, el bar-biblioteca feminista i edicions La Sal, entre d’altres.

La inauguració ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la 3a tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, la 4a tinenta d’alcaldia, Laura Pérez, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, així com representants del Districte de les Corts.

En el decurs de l’acte, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha agraït la feina de les entitats de memòria i ha tingut un record cap a Maria Salvo, que no ha pogut assistir per motius de salut. Colau ha explicat que avui s’ha fet “un acte de justícia i de memòria d’una de les presons més cruels del franquisme, un exercici imprescindible de memòria democràtica. No volem oblidar mai a les dones que van voler escollir la resistència al feixisme i tampoc a les dones a les quals la misèria del sistema va llançar a la presó.” L’alcaldessa també ha dit que amb la instal·lació del momument, “finalment reparem un deute amb les dones i amb els infants que van patir la repressió d’un estat que les volia atrinxerades, callades, reduïdes a l’àmbit domèstic, i no van permetre que això passés, i és una obligació que avui nosaltres apartem la indiferència i recordem el seu testimoni i el seu llegat.”

La instal·lació artística que configura l’espai memorial se situa al xamfrà nord-est entre els carrers d’Europa i Joan Güell i està composta per sis pedres d’escullera procedents d’orígens diversos del país i que esdevenen l’element central del monument, cinc tòtems informatius i quatre tòtems troncocònics amb il·luminació, inscripcions en el paviment, una xapa d’acer cortén i pintura de calçada que reprodueixen el perímetre de la presó i un muret de basalt amb una inscripció amb les dates en què el correccional va estar obert.

Per dur-lo a terme, s’ha ampliat dos metres el xamfrà on està situat i s’han eliminat tots els elements urbans, com contenidors, senyals de trànsit i un aparcament de motos. Abans de l’inici dels treballs, aquest estiu, cinc tòtems provisionals van funcionar com a espai de record de la presó de dones, abans no s’executés la instal·lació definitiva.

L’equip responsable de la instal·lació està format per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte; i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte “Memòria Presó de les Corts”.

 

Acte d’inauguració

L’acte d’inauguració de l’espai memorial ha comptat amb una acció artística fruït de la col·laboració entre La Caldera, fàbrica de creació de dansa ubicada al mateix barri, i la Taula de Dones de les Corts.

Aquesta acció s’ha basat en una intervenció de dansa a càrrec d’Arantza López Medina, que també s’ha ocupat de la direcció artística, i d’Alba Barral, de La Caldera, així com unes lectures per part de la Taula de Dones. Els textos escollits han estat Fràgils muralles, de Maria Àngels Anglada; Dona, de Marta Pérez; un fragment de Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas, de Tomasa Cuevas; el poema Llibertat de Joan Margarit; i un breu text sobre la resistència.

 

Detalls de l’espai

Per als responsables de la intervenció, les sis pedres d’escullera d’arreu del país són un punt clau del projecte, que connecta amb la dinàmica del procés participatiu, i obre la dimensió memorial a l’origen divers i dispers de totes les preses, seguint també l’evolució de la Guerra Civil. Al costat de cadascuna de les pedres, figuraran inscripcions descrivint el que fou la presó de Dones de les Corts i també informació geològica i de procedència de les pedres, en un exercici que mostra la variada procedència de diferents zones d’Espanya de les preses detingudes a les Corts.

Els cinc tòtems, que substitueixen els provisionals presents els darrers anys, han estat reconstruïts amb acer inoxidable sorrejat mat, imprès digitalment i protegits amb acabat antigrafiti. Sobre les cares, hi figuren dues fotos icòniques de la presó: la fotografia de 1944 de Pérez de Rozas (AF-AHCB), present als tòtems des del principi, amb la paraula DONES, i una vista de la presó des de l’avinguda de Carles III (AHMLC), on es llegirà PRESÓ, amb l’afegit d’un plànol d’urbanització inèdit, integrat en la memòria de la permuta de la presó amb l’Ajuntament signada l’any 1952 (AMCB). També s’hi ha imprès unes paraules de clara vocació memorial en commemoració de les dones, filles i fills que van patir la repressió franquista.

Els quatre màstils troncocònics il·luminen l’espai i es complementa amb una estructura vegetal que reforça l’àmbit, que queda limitat per la part interior amb un muret de pedra basàltica amb una inscripció sobre l’antiga presó. Alhora, queda marcat el perímetre de l’antiga presó, amb xapa d’acer corten amb una inscripció, a la vorera, i pintura a la calçada.

El projecte va ser el guanyador del concurs d’idees convocat per l’Ajuntament i dona compliment a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts. Destaca la creació d’un espai públic pacificat que inclou tot el perímetre de la desapareguda presó, amb una intervenció memorialista centrada en l’ampliació del xamfrà nord-oest dels carrers Joan Güell i Europa, on des del 2014 hi ha un monument efímer, format per tòtems informatius.

 

La recuperació de la memòria de la Presó de Dones de les Corts: un llarg camí sorgit de l’anhel de la societat civil

La Presó de Dones de les Corts va entrar en funcionament el 1936, i durant la guerra hi van estar empresonades dones d’ideologia dretana així com membres del POUM. Després de la guerra, entre el 1939 i el 1955, va ser espai de repressió i empresonament de dones, moltes d’elles per motius polítics. Onze preses van ser afusellades al Camp de la Bota en aquesta etapa. L’any 1955, la presó tanca després que les carcelleres de l’ordre religiosa que gestionava la institució aconseguissin permutar la finca. Aquesta zona es transforma ràpidament, sense que quedés cap vestigi de la presó.

Familiars, entitats i associacions de dins i fora del districte, grups de recerca de l’àmbit acadèmic,.. iniciaren un procés de recuperació d’aquestes memòries. L’any 2013 el procés s’enfoca en la reivindicació de la construcció d’un monument que reti homenatge a les preses represaliades a la Presó de Les Corts. Monument entès com espai per a la transmissió de la memòria. Lideren la mobilització la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts. L’any 2014, en el marc de les Jornades internacionals i exposició sobre el Monument a la Presó de Dones, es construeix un espai de memòria provisional.

La Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts està integrada per: ACME (Associació per la Cultura i la Memòria) Presó de Dones de les Corts; ADEM (Associació de Dones Elisenda de Montcada); Arxiu històric de la Mina i el Camp de la Bota; Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme; Associació Conèixer Història Memòria Bcn; Associació de veïns/es de les Corts; Associació de veïns/es de Sant Ramón Nonat; Associació També hi som; Banc Solidari; Ca la Dona; Comissió Memòria i Gènere; Cor Cremat; Comissió d’Igualtat de la Facultat de Belles Arts (UB); Dones de Can Déu; EUROM (European Observatory on Memories – Fun. Solidaritat UB); Fundació Cipriano Garcia – CCOO de Catalunya; Fundació Maquinista-Macosa; ICV Les Corts; Innovation and Human Rights; Taula de Dones del Districte de les Corts; Xarxa Ciutadana de les Corts. Expreses i familiars: Maria Salvo; Mercedes Salamero; Anna Maria Batalla, Libertad Canela Conejero, Flora Duran, Teresa Duran, Esther Lacort, Mª Rosa López, Joan Mercadé, Conxita Romeu, Montserrat Vicente, Núria Carbonell, Susanna Moya,…



Compartiu aquest contingut