L’Ajuntament de Barcelona reactiva la implicació veïnal i comunitària en la transformació global de la Rambla : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona reactiva la implicació veïnal i comunitària en la transformació global de la Rambla

30/01/2020



Temps estimat de lectura: 6 minuts

El Govern municipal reprèn el contacte amb els agents de la Comunitat Rambles, que van participar en el procés del mandat passat per definir la transformació global del passeig

La transformació urbanística del primer tram on s’actuarà inclou la modificació del traçat de l’avinguda de les Drassanes i la continuïtat de la Rambla fins a Colom

L’estratègia cultural, configurada al voltant d’un Grup de Treball amb institucions, entitats i veïnat, implementarà les primeres actuacions a la primavera, coincidint amb la Quinzena de Dansa, i a la tardor, coincidint amb la Mercè

Un estudi dut a terme per Barcelona Regional estableix en prop de 600 els residents habituals a la Rambla

L’Ajuntament de Barcelona ha celebrat aquest dimecres la primera sessió del mandat amb la Comunitat Rambles, col·lectiu heterogeni i obert format pels agents implicats en el procés de transformació global del passeig en clau urbanística, cultural, veïnal i comunitària. Aquest procés es va dur a terme el mandat anterior, després d’un concurs internacional, liderat per l’equip interdisciplinari de km-ZERO, que va elaborar un projecte que estableix les bases de la transformació de forma col·lectiva amb la ciutadania, entitats i agents diversos amb vinculació a la Rambla.

La Comunitat Rambles convocada aquest dimecres dona continuïtat, doncs, al procés col·lectiu del mandat anterior.

En aquesta primera trobada, el Govern municipal ha donat compte de l’estat dels treballs per aprovar aquest 2020 el projecte d’urbanització de la Rambla i començar les obres del primer tram a inicis de l’any 2021, així com de la proposta de dinamització cultural i d’un nou estudi encarregat a Barcelona Regional sobre els residents i els habitatges del passeig.

 

Primer tram: reurbanització entre Colom i Santa Madrona

L’execució de la reurbanització de la Rambla està definida en cinc trams, tal com quedava estructurada a l’avantprojecte elaborat per km-ZERO. En línies generals, el nou traçat de la Rambla tindrà un sol carril de circulació de 3,50 metres d’amplada per sentit, per al pas de vehicles de servei, bicicletes i autobusos, i s’ampliarà el passeig central entre 0,8 i 1,5 metres per costat, sempre que sigui possible tenint en compte la geometria irregular del traçat i la definició d’un cordó de serveis en diversos trams per a càrrega i descàrrega regulada.

A més, es preveuen tres espais majors (Espai Moja – Betlem, el Pla de l’Os – Liceu, el Pla del Teatre – Teatre Principal) que per la seva singularitat es configuraran com a espais-places per atendre la repercussió que hi tenen els edificis emblemàtics i rellevants i com a punts principals de creuament entre els barris del Gòtic i del Raval.

El primer tram que es reurbanitzarà, el projecte executiu del qual es troba en fase de redacció, serà el corresponent al tram entre Colom i Santa Madrona, que més enllà dels espais majors, és on es produirà la remodelació més important de la Rambla. La previsió, anunciada a la trobada amb la Comunitat Rambles, és enllestir els tràmits previs aquest 2020 i iniciar les obres d’aquest tram el 2021.

La transformació implicarà la modificació del traçat de l’avinguda de les Drassanes, amb la supressió de l’actual traçat que travessa la part baixa de la Rambla i permetent, així, la continuïtat absoluta del passeig central fins a Colom, a més de la configuració d’un gran espai lateral per a vianants entre les Drassanes i el passeig central que generarà una ‘plaça’ diàfana de més de 300 metres quadrats lliures de qualsevol mobiliari per a activitats veïnals.

La supressió d’aquest darrer traçat de l’avinguda de les Drassanes i les noves seccions viàries comportaran que, en aquest tram, l’espai per a vianants s’incrementi en uns 1.150 metres quadrats. En els nous espais per a vianants guanyats, s’incrementarà i ordenarà la vegetació i l’arbrat, per tal de fer-los més diàfans i accessibles i alhora definir un corredor d’accés al Museu Marítim i establir un límit verd del nou traçat de l’avinguda de les Drassanes en aquesta nova confluència amb la Rambla.

 

Estratègia cultural per a la Rambla

A part de la reurbanització, un dels eixos principals de la transformació de la Rambla és el de retornar el passeig al veïnat de Ciutat Vella i fer-ho conjuntament amb el veïnat, entitats culturals i socials. En aquest sentit, l’estratègia cultural de la Rambla que s’ha presentat a la Comunitat Rambles s’estructura amb quatre objectius inicials:

Aquestes estratègies es desenvoluparan i es treballaran en un espai de governança compartida, amb un Grup de Treball de Cultura com un espai conjunt de trobada que aglutini el treball amb equipaments i institucions, el treball amb les comunitats i el treball intern de l’administració.

L’aplicació del treball del Grup de Treball de Cultura, però, no esperarà a la transformació física de l’espai i la voluntat és aprofitar el fet cultural, amb la seva capacitat de generació d’imaginari i vivència col·lectiva, per exercir d’avantguarda de la nova Rambla. Així, l’inici d’accions culturals i comunitàries als espais majors i la visualització de la programació cultural conjunta de la Rambla està prevista ja aquesta primavera, amb la celebració de la Quinzena de la Dansa, i seguir a la tardor, coincidint amb la Mercè.

L’estratègia per als tres espais majors preveu tres tipus d’accions de diferent repercussió i format per mantenir una programació continuada que potenciï el caràcter d’excepcionalitat quotidiana i de dinamisme característic de la Rambla. Aquestes propostes o esdeveniments aniran des de les propostes del teixit cultural i comunitari de Ciutat Vella, de caràcter quotidià, passant per esdeveniments de ciutat que podran dirigir el seu ressò cap a la Rambla, amb una periodicitat de caire mensual, fins a les més esporàdiques, de caràcter trimestral, d’esdeveniments impulsats específicament pel projecte de la Rambla.

Totes aquestes propostes hauran de contribuir a reforçar els objectius del procés urbanístic de la Rambla, que busca recuperar aquest espai també per a ús ciutadà a partir de la proximitat, la innovació i la diversitat cultural com a elements centrals d’aquesta estratègia.

 

Cens d’habitatges de la Rambla

En el marc de recopilar tota la informació possible en vista de poder definir totes les modificacions urbanístiques necessàries en el procés de transformació, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat a la primera sessió amb la Comunitat Rambles un estudi de Barcelona Regional i el GESOP en relació amb la dimensió residencial del passeig.

Els objectius de l’estudi eren conèixer quants habitatges hi ha a la Rambla, els seus usos i quantes persones viuen a la Rambla, així com les condicions d’aquests habitatges.

L’estudi identifica 122 edificis, dels quals 64 són edificis d’habitatge, el 52,5%. En aquestes finques, s’hi troben 134 locals i s’estima que hi ha 652 habitatges, dels quals 226 són domicilis habituals, és a dir, s’hi viu la major part de l’any, 39 són domicilis temporals, i 387 són d’ús no residencial. Entre els no residencials, s’hi troben habitatges d’ús turístic, oficines, empreses, usos de restauració o comercials, o ocupats per entitats.

L’estudi també determina el nombre de persones residents a la Rambla. Als 265 habitatges que són domicilis habituals i temporals, hi viuen 569 residents  habituals, 2,5 de mitjana per habitatge i 104 residents temporals, 2,7 de mitjana.

Les raons més habituals dels residents en domicilis temporals de la Rambla per allotjar-s’hi són per temes laborals (54,2%) i per estudis (37,5%). La majoria són homes (67%), joves (29,1 anys de mitjana) i estrangers (83,3%) i la durada mitjana d’estada és inferior a un any. Aquestes dades s’han obtingut a partir de les entrevistes que s’han pogut realitzar en 24 domicilis temporals.

Respecte als residents habituals, la meitat són adults joves, d’entre 25 i 44 anys, i el 48,2% són estrangers, una proporció similar al conjunt de Ciutat Vella (50%). Els orígens més habituals són països de la UE (45% d’origen estranger), especialment d’Itàlia, i de l’Índia (38%). En aquest cas, les dades s’han obtingut a partir de les entrevistes que s’han pogut realitzar en 98 domicilis habituals.

Prop de la meitat dels edificis d’habitatges, el 45,6%, són només d’habitatge habitual, i en un 36,8%, hi conviuen tant habitatges habituals com temporals. El 14% són edificis sense ús residencial i el 3,5% són només d’habitatge temporal.

Quant a les condicions dels edificis d’habitatges, un 93,1% estan en bon estat de conservació, si bé més de la meitat, el 51,7% no disposen d’ascensor i el 74,1% no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.





Paraules clau
Ciutat Vella/ comunitat rambles/ Ecologia/ La Rambla/