L’Ajuntament de Barcelona és la institució més valorada i la que té menys opinions crítiques en la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19 : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona és la institució més valorada i la que té menys opinions crítiques en la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19

31/05/2020



Temps estimat de lectura: 5 minuts

És un dels resultats de l’enquesta coordinada per l’Oficina Municipal de Dades per monitoritzar la incidència de la pandèmia a la ciutat en diversos àmbits, entre ells la gestió de les institucions de govern.

La gestió de l’Ajuntament és valorada positivament per un 58,1% de les persones enquestades, mentre que un 16,4% la valoren negativament. La gestió de la Generalitat és valorada positivament per un 55,9% i valorada negativament per un 24%. Respecte a la gestió del govern espanyol, un 39,4% la valoren positivament i un 45,1% la valoren negativament.

La preocupació per la situació es manté alta, un 86% es mostra molt o bastant preocupat, i s’addueix sobretot preocupació per l’economia. A mida que la situació sanitària s’ha anat controlant, la inquietud s’ha anat desplaçant des de l’aspecte sanitari cap a la situació econòmica. El 47,0% dels assalariats i el 86,1% dels autònoms pensen que aquesta crisi tindrà conseqüències negatives per la seva feina.

Sobre les mesures de desconfinament, el 54% creu que són oportunes i que era el moment d’aplicar-les, mentre que el 41,7% opina que calia esperar més. Una lleu majoria (51,2%) opina que el comportament col•lectiu respecte a aquestes mesures és majoritàriament incívic i irresponsable, per un 47,1% que opina el contrari.

L’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat una enquesta per monitoritzar la incidència de la COVID-19 a la ciutat i la crisi generada en quatre àmbits: salut, feina, situació de confinament i percepció de la crisi i de la gestió de les institucions de govern. L’enquesta es va fer entre el 6 d’abril i el 16 de maig amb un total de 3.600 entrevistes.

Respecte a la gestió de les institucions, l’Ajuntament de Barcelona és la institució millor valorada i la que té menys opinions crítiques. La gestió de l’Ajuntament és valorada com a molt bona o bona per un 58,1% de les persones enquestades, un 8,4% creu que és normal o regular, i un 16,4% la considera com a dolenta o molt dolenta. Un 17,5% no ho sap o no contesta.

La gestió de la Generalitat de Catalunya és valorada com a molt bona o bona per un 55,9%, un 9,7% creu que és normal o regular, un 24% la qualifica com a dolenta o molt dolenta, i un 10,4% no ho sap o no contesta. I la gestió del govern espanyol és valorada com a molt bona o bona per un 39,4%; un 11,2% considera que és normal o regular, un 45,1% creu que és dolenta o molt dolenta; i un 4,3% no ho sap o no contesta.

Sobre la percepció de la crisi sanitària, la preocupació per la situació es manté alta, un 86% es mostra molt o bastant preocupat, i s’addueix sobretot preocupació per l’economia. A mida que la situació sanitària s’ha anat controlant, la inquietud s’ha anat desplaçant cap a la situació econòmica.

Sobre l’àmbit de salut, el 10,5% de les persones entrevistades afirmen que han tingut símptomes del coronavirus. Des del 8% inicial, les persones que declaren haver manifestat símptomes del Covid-19 es troben, en acabar el treball de camp, al voltant de l’11% dels entrevistats.

El percentatge de persones que es declaren simptomàtiques a qui s’ha fet una prova de detecció del virus és baix. A partir dels primers dies de maig comença un augment sostingut d’aquesta taxa, que arriba al 18,3% quan durant mes d’abril es movia entorn al 10%. També, després d’una inflexió a finals d’abril, augmenta fins a la tercera part dels entrevistats simptomàtics aquells que han visitat un centre sanitari

Cal tenir en compte en tot moment que és una apreciació subjectiva de la persona entrevistada ja que, tal i com veiem, molt poques d’aquestes persones han estat diagnosticades mitjançant un test de la malaltia, i només quatre de cada deu ha anat a algun centre sanitari.

L’enquesta ha volgut també identificar les primeres conseqüències que aquesta crisi sanitària està tenint sobre l’ocupació dels barcelonins i les barcelonines. El 56,9% de les persones entrevistades es trobava laboralment activa en el moment de començar la crisi, dels quals un 46,9% són assalariats i el 10,0% restant treballa per compte propi (autònoms o empresaris). Entre les persones ocupades, al voltant del 30% (concretament el 31,6%) declara que treballa en serveis essencials.

Entre els treballadors assalariats, un 27,1% ha patit un expedient de regulació temporal d’ocupació i un 4,8% ha estat acomiadat o ha finalitzat el seu contracte amb motiu de la crisi. Els assalariats més joves (fins a 34 anys) i els dels districtes de Nou Barris i Ciutat Vella són els qui més han vist perjudicada la seva situació laboral. En l’altre extrem, els treballadors més grans (entre 55 i 64 anys) i els que viuen a Sarrià-Sant Gervasi són els que han patit menys ERTOs i acomiadaments.

Un 68% d’assalariats declara que no ha patit cap modificació en la seva situació laboral. D’aquests, un 52,2% poden treballar, ja sigui des de casa seva o presencialment al seu lloc habitual de feina, mentre que un 15,8% no ho pot fer. Aquestes xifres també han anat canviant a mida que es modificava la situació i mentre que a meitat d’abril hi havia un 20% d’assalariats que no podien treballar, al final del treball de camp són el 14,4% de tots els treballadors assalariats.

La situació és molt diferent si considerem la modalitat de treball dels entrevistats; entre els qui treballen per compte propi, gairebé la meitat (47,3%) no poden treballar en aquests moments, una xifra que entre els assalariats baixa al 23,2%.

Entre tots qui poden seguir treballant, el 72,4% treballen des de casa, el 20,2% va al seu lloc habitual de treball i el 7,1% combina ambdues opcions. La possibilitat de desplaçar-se per a acudir al lloc de treball, efectiva des del 14 d’abril, no ha tingut encara efectes molt notables en aquest indicador.

El 47,0% dels assalariats i el 86,1% dels autònoms pensen que aquesta crisi tindrà conseqüències negatives per la seva feina. Una opinió negativa que ha anat minvant en el cas dels assalariats en les dues darreres setmanes, invertint la tendència cap a un lleu predomini de les opinions optimistes.

Sobre la situació de confinament, un 15,1% de les persones entrevistades es troben confinades soles, una xifra que arriba al 31,8% entre els de 65 i més anys. La situació més comuna és estar confinat amb una altra persona (34,1% de tots els entrevistats), mentre que en el 27% dels casos hi ha quatre o més persones confinades al mateix domicili.

Un 4,8% no disposa de connexió a Internet, ni tan sols amb dades al mòbil (17,4% en el grup de més edat). La gran majoria està en contacte regularment amb la família i els amics, i set de cada deu fan exercici físic a casa, sense que hi hagi diferències significatives entre els diversos trams d’edat. Nou de cada deu afirmen tenir bones relacions amb el veïnat, i un 4,8% diu que són dolentes.

Pel que fa a la vivència del confinament, les percepcions es troben dividides. Així, és una situació dura o molt dura per al 49% dels entrevistats però poc o gens per al 50,8%. Es més complicat per a les persones que viuen acompanyades i pels adults entre 25 i 64 anys. Les recents mesures de desconfinament han corregit al final del treball de camp la tendència negativa que apuntava aquest indicador.

També s’ha sondejat en la vulnerabilitat durant el confinament, a partir de tres indicadors: els qui necessiten ajuda externa però no la poden tenir durant el confinament (1,4% de tots els entrevistats), els qui no poden disposar d’aliments (0,4%) o d’altres productes de primera necessitat (0,9%).

A partir del 6 de maig, s’ha adequat el qüestionari de l’enquesta a la nova situació i s’ha demanat per l’opinió respecte al desconfinament: el 54% creu que són mesures oportunes i que era el moment d’aplicar-les, mentre que el 41,7% opina que calia esperar més. Una lleu majoria (51,2%) opina que el comportament col·lectiu respecte a aquestes mesures és majoritàriament incívic i irresponsable, per un 47,1% que opina el contrari. Gairebé una quarta part fa exercici al carrer i el 56% surt a passejar en els horaris permesos.





Paraules clau

COVID-19/ enquesta/ Oficina Municipal de Dades/