Servei de Premsa
25/04/2024
El programa d’acollida a persones refugiades Nausica incrementa la seva capacitat d’atenció en prop del 50%
19/06/2020
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Per al 2020, la inversió s’incrementa en 500.000 euros, fins als 1,5 milions, cosa que permetrà augmentar el servei en una quarentena de places més, arribant a unes 120
Prop de la meitat de les persones en edat de treballar que han participat al programa aquest 2019 obté almenys un contracte laboral, consolidant Nausica com a mecanisme d’inserció social i laboral
El programa ofereix a les persones refugiades allotjament, formació i acompanyament i suport individualitzat perquè augmentin la seva autonomia social, personal i laboral
Pràcticament totes les persones entenen el castellà en sortir del programa, i més de la meitat, també entenen el català. Alhora, durant l’estada al programa desapareix la bretxa de gènere en el coneixement de les llengües oficials existent a l’entrada a Nausica
El programa Nausica d’acollida per a persones refugiades es consolida com a mitjà d’inserció social i laboral a través de l’atenció i acompanyament socials i enguany incrementa la seva capacitat en més del 50%. Com a exemple d’assoliment d’autonomia, un 46% de les persones en edat de treballar que han participat al programa han trobat feina durant el 2019.
Aquest 2019 han participat al programa 142 persones, entre les que han finalitzat la seva estada i les que encara hi són, 69 de les quals hi ha entrat aquest mateix any. En total, en quatre anys hi han participat 223 usuaris i la previsió per aquest 2020 és fer un salt d’escala i incrementar la capacitat en una quarentena de places més, passant de les 83 disponibles fins al voltant d’unes 120. Aquest increment serà possible gràcies a l’augment pressupostari de Nausica, que passa enguany dels 1.030.000 euros als 1.530.000.
Nausica ofereix un conjunt de serveis diferenciats i adequats a les necessitats de les persones usuàries per millorar la seva autonomia davant dels reptes que presenta la vida en la societat d’acollida. Els serveis consisteixen en un dispositiu d’acollida amb places d’estada temporal que inclou la cobertura de les necessitats bàsiques i un pla de treball integral i individualitzat de suport social, psicològic, professional, aprenentatge de llengües, orientació jurídica, formació i assessorament laboral laboral i acompanyament en l’escolarització d’infants i adolescents. Alhora, s’està treballant per incorporar de manera decisiva la vinculació amb la comunitat per afavorir la creació de vincles i accelerar l’aprenentatge i coneixement de la societat d’arribada.
El 55% de les persones usuàries són homes, anivellant-se la proporció entre homes i dones des del 2017. Respecte fa dos anys, les dones han augmentat un 12%. Les unitats familiars hi tenen també un pes rellevant, ja que el 26% de les 142 persones participants són menors d’edat.
Objectiu: l’autonomia personal per a la inserció social i laboral
Segons l’avaluació externa del programa Nausica que ha fet la cooperativa Broll, dedicada a l’anàlisi de programes socials i polítiques publiques, el programa té un impacte positiu i significatiu en l’increment de l’autonomia de la població atesa, malgrat l’especial precarietat del mercat laboral per a les persones refugiades i d’origen migrant. Durant el 2019, 44 persones han aconseguit almenys un contracte laboral, el que significa un percentatge del 46% del total de la població activa dels participants, tres punts més que fa dos anys.
Prop de la meitat de les persones que han trobat feina havien treballat prèviament el sector serveis, una proporció que s’incrementa fins al 73% del total d’insercions laborals en aquest sector durant l’estada al programa Nausica. Tot i això, les insercions laborals estan marcades per l’alta temporalitat i la parcialitat. En aquest sentit, el 40% de les persones que han aconseguit treballar ho han fet només un màxim de tres mesos, i tan sols el 2,5% ha aconseguit contractes superiors als 9 mesos. De tota manera, la proporció de persones que han signat dos o més contractes laborals, s’ha doblat respecte fa dos anys, passant del 17% al 34%.
La bretxa de gènere també és present entre les persones usuàries del Nausica. Els homes tenen més probabilitats de trobar feina (ho han fet el 54%), mentre que només el 32% de les dones n’ha aconseguit. Tot i així, les dones ocupades estan menys afectades per la temporalitat, ja que el 64% d’elles han signat contractes de més de tres mesos de durada, un 15% més que els homes, i totes les persones amb contractes de més de nou mesos han estat dones.
Específicament respecte al col·lectiu LGTBI, si fa dos anys un 21% de les persones ocupades ho estaven en l’economia informal, aquesta taxa s’ha reduït a zero, mentre que creix la taxa d’ocupació set punts més respecte al 2017, fins al 36%.
D’acord amb l’auditoria de la cooperativa Broll, s’està treballant per millorar l’autonomia social de les persones participants. Aquesta via implicaria la societat civil mitjançant programes de mentoria, de manera que s’estableixin ponts de diàleg i vincles que facilitin l’autonomia personal i accelerin els processos d’aprenentatge i comprensió de la societat d’arribada. La implicació de la ciutadania pot ser especialment rellevant en processos com l’aprenentatge de la llengua, la creació de vincles amb l’entorn social i veïnal i la recerca de feina.
Conèixer l’idioma, més probabilitat de trobar feina
Malgrat la complexitat i la multiplicitat de factors que determinen les probabilitats de trobar feina, existeix una correlació entre les competències lingüístiques i la inserció laboral. Entre les poques persones que no entenen el castellà (només són un 3% a la sortida del programa) no s’ha produït cap inserció laboral, mentre que el 59% que a més de dominar el castellà també entenen el català han trobat feina i presenten uns ingressos lleugerament superiors que aquells que no el saben.
La correlació s’estableix a partir de la premissa que l’interès, voluntat i capacitat d’aprenentatge de les llengües són atributs que situen en millors condicions a l’hora d’aconseguir una feina. Així, les persones que escriuen en castellà s’insereixen laboralment en un 13% més que les persones que no l’escriuen. Quant al català, només entendre’l fa créixer la proporció dels que troben feina un 16% més respecte els que no el coneixen.
Més de la meitat (53%) de les persones ateses surten del programa entenent el català, un 17% més que el 2017, i per primer cop des de l’inici del programa, hi ha persones que en sortir del Nausica el parlen i l’escriuen. Per gènere, són les dones qui en major proporció aprenen el català, un 59% l’acaba entenent, a diferència dels homes, que només un 47% surten amb comprensió del català.
Perfil de les persones usuàries: sol·licitants d’asil amb formació secundària
El 84% de les persones usuàries del Nausica entren al programa com a sol·licitants d’asil, una proporció que, a la sortida, redueix al 51% el total de persones que resten a l’espera de resolució per part de l’Estat. D’altra banda, una de cada cinc usuàries s’ha trobat a finals del 2019 en situació d’irregularitat sobrevinguda.
Alhora, nou de cada deu persones tenen un nivell de formació de com a mínim amb l’educació secundària finalitzada, i fins i tot un 20% tenen estudis universitaris. Del total, el 70% té la secundària i per sota del 10% hi ha persones en situació d’analfabetisme i no escolarització.
Pel que fa a l’origen, les persones usuàries aquest 2019 presenten una gran diversitat. Les nacionalitats més comunes són la d’Ucraïna (18%), la d’Hondures (12%), Pakistan (6%), Marroc (6%) i Somàlia (5%). En total, des del 2016, les 223 persones participants han estat de fins a 30 nacionalitats diferents.
Paraules clauNausica/ persones refugiades/ refugiats/