Servei de Premsa
28/03/2024
Barcelona estudia els efectes de la Covid-19 en clau d’emergència climàtica
16/07/2020
Temps estimat de lectura: 7 minuts
Durant l’estat d’alarma per l’emergència sanitària, Barcelona ha registrat una reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’ordre de 290.840 tCO2-e
Un dels aprenentatges que ens deixa la crisi sanitària és conèixer amb més profunditat els canvis que s’han de fer a la ciutat en clau crisi climàtica establerts en els objectius del Pla Clima per al 2030
La crisi per la Covid-19 també evidencia la importància de l’impacte climàtic en la salut de les persones i les mesures a prendre per garantir el benestar de la ciutadania davant l’emergència climàtica que es viu a la ciutat
L’informe de seguiment de l’emergència climàtica a Barcelona evidencia que l’aturada causada per la pandèmia de la Covid-19 ha tingut un impacte ambiental directe. A nivell mundial s’ha registrat una disminució del 8% en l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle respecte a les dades de 2019, amb una disminució màxima a principis d’abril del 17%, una reducció sense precedents en la història moderna.
Però malgrat tot, en clau climàtica, s’ha de fer una altra lectura: s’han produït gairebé el 90% de les emissions que s’haurien produït sense la pandèmia, posant en evidència el creixement d’emissions dels darrers anys i la gran dependència dels combustibles fòssils. I a més aquesta reducció ha estat deguda a la situació d’aturada general i no és estructural. La reactivació paulatina de l’activitat a la ciutat pot provocar una pujada d’emissions.
S’estima que s’ha produït una reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’ordre de 290.840 tCO2-e des de l’inici de l’Estat d’alarma (16 de de març) i fins al 21 de juny de 2020. Aquest valor seria de forma aproximada el que hauríem d’estalviar cada any, d’aquí al 2030, per aconseguir els objectius de la Declaració d’Emergència Climàtica, que fixa la reducció del 50% d’emissions de GEH des de 1992.
Amb aquestes dades a la mà, per tant, s’han pogut llistar una sèrie d’aprenentatges fets durant les setmanes de confinament per accelerar les actuacions per fer front a la crisi climàtica:
- Prioritzar les accions que tinguin a veure amb les persones més vulnerables, especialment la gent gran i posar en valor les tasques relacionades amb les cures.
- Apostar per la consolidació i foment de la xarxa social als barris.
- Generar economia local i ocupació verda.
- Transformar la indústria i incentivar el comerç de proximitat i els productes locals.
- Generar més energia local.
- Prevenir residus i apostar per la reutilització per avançar cap a l’economia circular.
- Rehabilitar edificis i habitatges per millorar-ne l’habitabilitat.
- Recuperar l’espai públic per prioritzar les persones.
- Fomentar una mobilitat activa i sostenible.
Noves projeccions climàtiques
En el marc del projecte europeu RESCCUE (Resilience to Cope with Climate Change in Urban Areas), s’han realitzat noves projeccions climàtiques que se sumen a les que ja projectava el Pla Clima. A mitjans de segle es preveu un increment d’1ºC de mitjana de la temperatura, arribant a un increment de 2,2ºC en un escenari compromès i de 4,5ºC en un escenari passiu. Durant l’estiu aquest augment mitjà de la temperatura pot ser encara més extrem, amb un increment de 3ºC en l’escenari compromès i 5,5ºC en el passiu, arribant a 8,5ºC en el pitjor dels casos que es projecten.
Per tant, s’ha de preveure un augment dràstic de les onades de calor, que es produiran amb més freqüència i tindran major durada. De fet durant aquest segle es podria passar de 5 dies de mitjana amb onada de calor fins als 42 en el pitjor dels escenaris, i a més, els dies càlids es podrien arribar a triplicar i les nits tòrrides, quadruplicar, en els pròxims 80 anys.
Pel que fa a la precipitació en xifres globals es manté la quantitat de precipitació anual a la ciutat, tot i que es repartirà diferent amb un augment dels episodis extrems de pluja que concentraran gran part de la precipitació amb el conseqüent risc d’inundacions.
Respecte al nivell del mar fins a finals de segle, les previsions situen un increment de 25 centímetres en l’escenari compromès i de 30 centímetres en l’escenari passiu, amb extrems que poden arribar a l’increment de 50 centímetres. Aquests augments, sumats a una previsió de 88 centímetres de marea meteorològica, podrien donar pujades del nivell del mar de 138 centímetres.
Canvi climàtic i salut
El canvi climàtic afecta la salut de la ciutadania des de múltiples vessants i es considera l’amenaça més gran per a la salut d’aquest segle.
La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment en els grups més vulnerables, que varien segons els eixos de desigualtat: l’edat, el gènere i la situació socioeconòmica.
Pel que fa a la mortalitat relacionada amb calor extrema trobem grups especialment vulnerables. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha estimat que durant el període 1992-2015 el nombre de morts naturals de persones de 25 anys i més, atribuïbles a la calor extrema, va ser de 980 morts en homes i de 2.729 en dones, amb una mitjana d’unes 150 morts a l’any.
A Barcelona els riscos de mortalitat associats a la calor són majors en les dones que en els homes. Les persones grans són a les que més afecta la temperatura elevada. Un estudi realitzat a Barcelona constata que l’augment de risc de mortalitat és significatiu en els homes a partir de 75 anys i en les dones a partir dels 65 anys. En dones, aquest augment és del 29% en la franja d’edat dels 65 als 74 anys i arriba a un 40% a partir dels 85 anys.
La major mortalitat en els grups socials que viuen en situació de vulnerabilitat podria ser deguda a una menor disponibilitat de l’aire condicionat. S’ha de tenir en compte que a una ciutat com Barcelona la dotació d’aire condicionat és limitada, només el 27% de les persones de 65 anys o més i poden accedir, tot i que ha augmentat de forma notable els últims anys.
Actualment, la pobresa energètica afecta un 10,6% de la població barcelonina, unes 69.500 llars. La pobresa energètica té efectes negatius directes sobre la salut física i mental de les persones i afecta de manera indirecta la salut i el benestar. Les persones en situació de pobresa energètica tenen pitjor salut autopercebuda, pitjor salut mental, més morbiditat, fan un major ús dels serveis sanitaris i dels medicaments.
D’altra banda, el canvi climàtic pot afectar la distribució geogràfica i temporal de vectors de malalties, com els mosquits. Un exemple és l’aparició el 2004 del mosquit tigre a Barcelona, un vector que pot actuar com a transmissor de malalties endèmiques a altres parts del món com el dengue, el Zika i la Chikungunya. A Barcelona l’ASPB compta amb el Programa de vigilància i control de mosquits en coordinació amb el servei d’epidemiologia.
Cal tenir en compte també, que la producció d’aliments és un dels principals factors que contribueixen al canvi climàtic. A la nostra ciutat, els canvis cap a una producció i distribució d’aliments globalitzada i processada contribueix a les emissions d’efecte hivernacle i a la vegada a l’augment de l’obesitat, un 10% dels nenes de 3-4 anys a Barcelona. Per tant, és imprescindible fomentar el consum de proximitat i l’accés a una alimentació saludable.
Compromís de Barcelona amb l’emergència climàtica
El primer informe de seguiment de la Declaració d’Emergència Climàtica a Barcelona, declarada el mes de gener de 2020, es presenta en un context inesperat en el marc de la pandèmia de la Covid-19, un escenari en que protegir la salut dels veïns i les veïnes ha esdevingut la prioritat i eix central de totes les actuacions. Però a la vegada, aquesta emergència sanitària obre una finestra d’oportunitat per no retornar a situacions no volgudes del passat.
El clima té un impacte directe en la salut i per tant la ciutat reafirma l’aposta per millorar la qualitat de l’aire després de que cada cop més informes vinculen la contaminació de l’aire com un agreujant dels símptomes de la Covid-19.
Per tant la ciutat continuarà treballant per desenvolupar els acords recollits en la Declaració d’Emergència Climàtica i el Pla Clima que se situen en 4 eixos principals:
- Fomentar la mobilitat activa i sostenible a la ciutat i millorant les connexions metropolitanes en transport públic. Transformació de l’espai públic i introducció de més verd i infraestructures per fer una ciutat resilient.
- Promoure i consumir energies alternatives, la rehabilitació energètica d’habitatges i equipaments i una xarxa de distribució el més neta possible.
- Prevenció de residus per avançar cap a una economia circular.
- Aposta per una economia local, ocupació verda i alimentació ecològica i de proximitat.
I tot plegat sense oblidar les 3 línies de treball per adaptar la ciutat als impactes del canvi climàtic com l’augment de les onades de calor, les pluges torrencials i en general episodis climàtics extrems:
- Augment del verd de la ciutat, naturalització del verd existent i execució d’eixos verds i superilles.
- Mesures estructurals per fer front a la calor durant l’estiu.
- Adaptació de la xarxa de sanejament i dipòsits i apostar per una ciutat drenant que sigui més resilient a episodis extrems de pluja.
Exposició itinerant: Barcelona respon a l’emergència climàtica
Aquesta exposició, que es podrà visitar des de dimarts i durant tot el juliol i l’agost al Mercat de l’Abaceria, té com a objectiu donar a conèixer de forma pedagògica, interactiva i propera a la realitat l’emergència climàtica a la ciutat.
L’exposició explicarà els següents punts sobre la crisi climàtica a la ciutat:
- Com afectarà el canvi climàtic a Barcelona en dos escenaris. Si s’actua per fer-hi front o si es continua igual que ara.
- La Declaració d’emergència climàtica i el Pla Clima de Barcelona amb les línies de treball i accions previstes.
- Les accions que està duent a terme la societat civil i els projectes municipals més destacats.
- Idees sobre què pot fer la ciutadania a escala individual i col·lectiva per contribuir a la lluita contra l’emergència climàtica.
- Una breu menció al vincle entre l’emergència climàtica i la recent crisi sanitària viscuda arran de la pandèmia de la covid-19.
A partir de setembre l’exposició es traslladarà a la Fàbrica del Sol i des d’allà farà un recorregut per diferents equipaments i escoles de la ciutat. Tota la informació sobre l’exposició també és pot consultar al web.
Paraules clauemergència climàtica/