Barcelona acollirà persones sense llar o en situació d’emergència en tres hotels i residències de la ciutat : Servei de Premsa

Barcelona acollirà persones sense llar o en situació d’emergència en tres hotels i residències de la ciutat

19/11/2020



Temps estimat de lectura: 6 minuts

Els nous equipaments sumen 221 places, la qual cosa permetrà traslladar les prop de 170 persones que hores d’ara segueixen acollides a Fira de Barcelona

A banda d’aquestes 221 places, l’Ajuntament disposa de 150 places més en equipaments especialitzats per a dones, joves i drogodependències i d’unes 400 places addicionals més en cas que siguin necessàries per possibles rebrots de la Covid-19 o bé perquè les temperatures caiguin per sota dels 0 graus centígrads

En el context de pandèmia mundial, Barcelona ha atès més de 1.500 persones en els equipaments d’emergència que va crear: com a mínim un de cada cinc provenia de fora del municipi, però gràcies als esforços la ciutat afronta l’hivern amb el menor nombre de persones dormint al carrer dels darrers tres anys

L’Ajuntament de Barcelona ha assolit un acord perquè tres hotels i residències de la ciutat acullin a partir d’aquest mes de novembre persones sense llar o en situació d’emergència habitacional. Es tracta d’un edifici amb 95 places ubicat al districte de Gràcia que gestionarà la Fundació Salut i Comunitat, un altre de 100 places ubicat al districte de Sant Martí que gestionarà la Creu Roja i un de 26 places, més petit, només per a dones, que està situat al districte de Sarrià – Sant Gervasi i que gestionarà el Centre Assís. Tot i que l’acord és ferm i els trasllats es començaran a fer en els propers dies, la qual cosa permetrà per exemple traslladar les prop de 170 persones que encara estan acollides a Fira de Barcelona actualment, els equips professionals del consistori han demanat no especificar les adreces exactes d’aquests hotels i residències per no generar pressió mediàtica i permetre un acompanyament més tranquil tant a les persones que seran traslladades com al veïnat de cadascuna de les zones. En qualsevol cas, els trasllats permeten oferir a les persones en situació de sensellarisme o d’emergència habitacional un espai més segur davant de possibles contagis, amb més autonomia i amb major privacitat, tres de les condicions que es buscaven un cop superada la irrupció de la pandèmia de Covid-19 i la necessitat inicial d’obrir nous equipaments d’emergència el més ràpid possible.

Els tres hotels i residències sumen 221 places en total i se sufragaran amb 2 milions d’euros del total de 3,5 milions que la Generalitat de Catalunya va comprometre fa uns dies per atendre persones en situació de sensellarisme a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Aquesta quantitat permet garantir el seu funcionament fins al proper mes d’abril, en un context en què cal recordar que l’Ajuntament de Barcelona destinarà només aquest any, en solitari, un total de 45 milions d’euros a aquest capítol. Això representa un nou màxim històric i un increment del 30% respecte l’any anterior, uns diners que han servit per incrementar les 2.200 places d’acollida que integren les entitats de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) fins a les prop de 2.700 actuals, i que en qualsevol cas es mantindran durant els propers mesos o bé esdevindran estructurals en determinats casos. Les xifres recollides diàriament pels diferents equips de Serveis Socials de la ciutat demostren que aquesta política preventiva ha estat útil per limitar una part dels efectes socioeconòmics derivats de la pandèmia sobre la població més vulnerable i, sense ànims de menystenir la problemàtica o pensar que la situació està solucionada, la ciutat se situa hores d’ara a les portes de l’hivern amb el nombre més baix de persones dormint al carrer dels darrers tres anys.

A banda d’aquestes 221 places, Barcelona també compta amb les 40 places per a dones de La Llavor que gestiona Sant Joan de Déu Serveis Socials, les 40 places per a joves ubicades a Montgat que gestiona Superacció i les 70 per a persones amb drogodependències que gestiona ABD en un equipament de la Fundació Pere Tarrés. Igualment, la ciutat reobrirà l’Institut Pere Calafell la setmana vinent, després de fer les obres de millora i adequació per a 58 persones i que gestionarà Progess. La ciutat disposa addicionalment d’altres equipaments preparats per fer front un possible rebrot de la Covid-19 o una baixada de les temperatures per sota dels 0 graus centígrads que poden funcionar com equipaments d’acollida d’emergència puntual: les 75 places del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), les 225 places d’un dels pavellons de Fira de Barcelona i les 50 places d’un altre hotel situat al districte de l’Eixample.

 

Balanç de les persones ateses

Entre el mes de març i l’octubre d’enguany, els diferents equipaments extraordinaris per a persones sense llar obert en el context de la Covid-19 han permès atendre un total de 1.522 persones, de les quals 1.286 són homes, 232 dones i 4 persones que s’identifiquen com a no binàries. En paral·lel, els equips de carrer del Servei d’Inserció Social en Medi Obert (SISMO), que han seguit fent la seva feina diària en tot moment, van detectar el mes passat un total de 982 persones dormint al carrer. Aquesta és la xifra més baixa dels darreres tres anys a les portes de l’hivern. El novembre del 2018 eren 1.050 persones i el novembre de l’any passat 1.091. El màxim observat es va registrar el juliol del 2019, amb 1.112 dormint al carrer, i al mes de febrer d’engany, just abans de l’esclat de la Covid-19, eren 1.077. Aquestes xifres permeten afirmar que la tasca preventiva feta per l’Ajuntament de Barcelona ha permès contenir el sensellarisme a la ciutat, i més en un context en què com a mínim una de cada cinc persones ateses en aquests dispositius extraordinaris van arribar des de municipis fora de Barcelona o bé que prop de la meitat no es trobaven en situació de carrer, sinó que dormien en habitacions de relloguer, cases de familiars i amistats o altres situacions d’infrahabitatge.

La conclusió a la qual arriben els Serveis Socials municipals és que els efectes de la Covid-19 han precipitat possibles situacions de sensellarisme en persones que no havien passat mai pel carrer, especialment persones de nacionalitat estrangera amb poca xarxa social, habitatge precari i uns ingressos que depenen d’activitats econòmiques moltes vegades irregulars. I que tot plegat s’ha fet preservant la salut de les persones ateses i evitant el seu contagi de Covid-19, la qual cosa era un dels objectius bàsics pel qual es van posar en marxa aquests dispositius. Aquestes persones són extremadament vulnerables, però a la vegada són persones que amb un suport puntual aconsegueixen trobar de nou una font d’ingressos i una habitació o habitatge compartit, malgrat seguir estant en una situació fràgil. Per aquest motiu, les polítiques de garantia de rendes com són l’Ingrés Mínim Vital posat en marxa per l’Estat espanyol o bé la Renda Garantia de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya esdevenen centrals en la garantia de drets i són essencials per reduir situacions de pobresa i vulnerabilitat.

Els indicadors de les 1.522 persones ateses es poden resumir de la següent manera:





Paraules clau
sense llar/