L’avaluació final del B-Mincome ratifica que la concessió de rendes redueix de manera significativa el risc de pobresa i millora la satisfacció vital : Servei de Premsa

L’avaluació final del B-Mincome ratifica que la concessió de rendes redueix de manera significativa el risc de pobresa i millora la satisfacció vital

17/02/2021



Temps estimat de lectura: 4 minuts

Les transferències monetàries també augmenten la satisfacció vital, la participació comunitària i la cohesió social, segons l’estudi detallat que ara presenten l’Ajuntament de Barcelona i les diferents entitats que van participar al projecte

El programa ha tingut un impacte de gènere positiu, afavorint l’apoderament de les dones participants

El B-Mincome va rebre 4,9 milions de la Unió Europea per testar l’eficàcia de garantir rendes mínimes i es va desenvolupar durant dos anys amb 952 unitats familiars residents en 10 barris de l’Eix Besòs

L’avaluació final del projecte B-Mincome ha permès extreure una sèrie de conclusions sobre els efectes reals que té la concessió de rendes a la població en risc de vulnerabilitat. El projecte confirma que la transferència de rendes contribueix de forma significativa a reduir la privació material severa i la inseguretat alimentària, redueix la sensació d’incertesa financera i l’estrès associat a aquesta situació, augmenta la satisfacció amb la vida, incrementa la participació de les persones a la vida comunitària i promou les relacions interculturals. El projecte també ha tingut un impacte de gènere positiu, promovent l’apoderament de les dones participants. Aquests i d’altres resultats s’han presentat aquest dimecres en una jornada telemàtica en què s’han compartit les anàlisis fetes per les diferents entitats participants del projecte (Ivàlua, ICTA-UAB, IGP, NOVACT i The Young Foundation), que ha comptat també amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona.

El B-Mincome va suposar un desplegament de polítiques combinades i pioneres (com per exemple la posada en marxa de la moneda REC) per testar l’eficàcia de la provisió de rendes sota diferents modalitats, durant dos anys consecutius. El projecte comptava amb el finançament de 4,9 milions d’euros per part de la Unió Europea, a través del programa Urban Innovative Actions (UIA), mentre que l’Ajuntament de Barcelona va invertir un total de 10,9 milions d’euros en aquest projecte de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. En total hi van participar 952 unitats familiars de 10 barris de l’Eix Besòs, en el 84% dels casos el titular de la unitat familiar va ser una dona i en total hi estaven incloses unes 3.700 persones. El programa B-Mincome, de fet, va rebre el reconeixement de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com una de les iniciatives més destacades del continent europeu per reduir les desigualtats i millorar la salut i el benestar de la societat.

“El projecte B-Mincome confirma l’eficàcia de la garantia de rendes per oferir perspectives de futur a persones en una situació molt precària i també l’efecte positiu sobre la cohesió socials als barris”, ha assegurat durant la presentació la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez.

En relació amb la privació material, la participació en el programa va reduir en 8 punts percentuals les privacions severes, en 13 punts percentuals la inseguretat alimentària i en 16,8 punts percentuals la probabilitat de no poder fer front a les despeses de l’habitatge com per exemple experimentar retards en el pagament del lloguer o de la hipoteca. Igualment, i en consonància amb d’altres experiments similars, el B-Mincome ha permès constatar que l’atorgament de transferències monetàries permet reduir la sensació d’incertesa financera i l’estrès associat a aquesta situació, a banda d’augmentar la satisfacció amb la situació econòmica personal i també la satisfacció general amb la vida.

El B-Mincome ha suposat també un increment de la probabilitat de participació i cohesió social, la millora de la visió que les persones participants tenen dels seus barris i una major predisposició a implicar-se en activitat cooperatives i en conèixer la feina que fan les entitats locals. Addicionalment, pel que fa a la feina dels serveis socials, s’ha pogut constatar que la provisió de rendes millora la relació entre les persones participants i les treballadores socials, en el sentit que es generen relacions més horitzontals i menys assistencials, la qual de cosa provoca de retruc una millora de la percepció de l’administració pública, la valoració de la seva presència i el coneixement dels diferents serveis públics, entre d’altres.

L’anàlisi de totes les dades recollides, malgrat comptar amb limitacions pròpies de l’estudi com per exemple que el programa tenia un horitzó temporal amb data de finalització, ha recollit també entre els impactes inesperats el fet que s’hagin promogut relacions interculturals entre les diferents minories que hi participaven, així com la reducció d’estereotips culturals i la posada en valor de la diversitat cultural dels barris, entre d’altres. També va suposar un apoderament de les dones participants, que van veure enfortit el seu rol en l’àmbit domèstic, laboral i comunitari, així com un impacte positiu en les relacions familiars. Per contra, entre els resultats que no s’han pogut confirmar un cop finalitzat el B-Mincome, s’ha trobat que no és possible apreciar una millora significativa de la salut física ni mental, tot i que sí s’ha vist una millora de la qualitat de les hores de son, la reducció dels nivells d’estrès i la millora en l’accés a l’atenció mèdica. D’igual manera, no ha estat possible validar l’efecte positiu sobre un increment de l’emprenedoria econòmica o la probabilitat d’accedir a una feina, tot i que igualment caldria esperar un horitzó temporal a més llarg termini per acabar de concretar aquest punt.

El projecte va suposar igualment l’estudi sobre si l’atorgament de rendes funcionava millor o pitjor en funció de si aquestes rendes estaven condicionades o no a participar en una determinada política activa, o què succeïa si estaven limitades o no al fet de rebre nous ingressos sobrevinguts. Malgrat no apreciar grans diferències entre aquestes diferents modalitats condicionades i/o limitades per rebre el Suport Municipal d’Inclusió (SMI) que es va atorgar, les diferents institucions participants valoren de manera molt positiva l’avaluació final, que s’ha fet amb vocació plural i científica. En aquests sentit, sí que s’aprecia que la tendència més clara apunta que la percepció de rendes condicionades a la participació en determinades polítiques actives o comunitàries és la que millors resultats de satisfacció assoleix per a les persones que les reben, possiblement pel fet que és d’aquesta manera que aquestes persones veuen reforçades les seves relacions socials. Tot i així, la mateixa avaluació destaca que aquesta condicionalitat s’hauria d’aplicar sempre de manera flexible i oberta, amb diferents formes de participació, per tal que això  no suposi la introducció d’externalitats negatives.





Paraules clau
B-MINCOME/