L’Arxiu Històric posa en xarxa el testimoni de les protagonistes de les Primeres Jornades catalanes de la Dona : Servei de Premsa

L’Arxiu Històric posa en xarxa el testimoni de les protagonistes de les Primeres Jornades catalanes de la Dona

03/03/2021

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona commemora el 45è aniversari de les Primeres Jornades catalanes de la Dona amb un web que recull el testimoni de 20 de les seves protagonistes   

Celebrades del 27 al 30 de maig del 1976, les jornades van donar visibilitat al feminisme català, col·locant les reivindicacions de les dones a l’agenda pública   

ATENCIÓ MITJANS: El proper dijous, 4 de març, a les 18 hores tindrà lloc la presentació que es podrà seguir únicament per streaming a través de youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=dlJsNSWY9HU&feature=youtu.be  i anirà a càrrec de la historiadora Isabel Segura, i comptarà amb la participació d’Anna Bofill, Mireia Bofill i Consuelo García, que han ofert el seu testimoni al web de les jornades

Per primera vegada, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, posa en xarxa les entrevistes realitzades a vint dones que van participar a les Primeres Jornades catalanes de la Dona, el maig de 1976. Pocs mesos després de la mort de Franco, gairebé 4.000 dones, de diferents orígens, formació, procedència i experiència vital, es van trobar al paranimf de la Universitat de Barcelona.

Aquells, van ser dies de debat, de reflexió i de festa. “No teníem les paraules. Ho vivíem. Vivíem el concepte de llibertat femenina, entesa com a co-dependència”, en paraules de Carme Clara Parramon, una de les participants. Les vint dones que donen el seu testimoni, venien amb el bagatge del pensament feminista, l’experiència de la lluita en la clandestinitat durant el règim franquista i la voluntat de millorar les condicions de vida després d’anys de dictadura. Les Jornades van ser un gest imaginatiu i rupturista, una aposta per la llibertat de les dones que va irrompre en la dinàmica social i cultural, fent visible el moviment feminista en la societat catalana.

Més enllà de les Jornades i a l’escalf del què durant aquells quatre dies de maig es va desvetllar, es van posar en marxa diversos projectes: revistes, bars, editorials, centres d’investigació, de salut i un llarg etcètera en el que les vint dones entrevistades van tenir un protagonisme destacat.


En primera persona

El web creat per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i comissariat per la historiadora Isabel Segura, s’ha organitzat en diverses seccions: presentació, testimonis, que inclou l’entrevista completa, apartat bibliogràfic i cercador de vídeos, per tal de facilitar la localització per temes.

Els testimonis en primera persona són de:

Pilar Aymerich Puig: Fotògrafa i reportera gràfica de les Primeres Jornades catalanes de la Dona.

Anna Bofill Levi: Doctora arquitecta, introductora dels estudis d’urbanisme i gènere a l’Estat espanyol.

Mireia Bofill Abelló: Traductora i editora, va ser membre del col·lectiu LaSal, Edicions de les Dones, i  promotora del comitè organitzador de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista.

Núria Casals Pérez: Treballadora industrial i sindicalista,  va ser la primera directora de la Secretaria de la Dona de les CONC. Vinculada a diversos grups, com ara Lesbianes feministes, entre d’altre.

Montserrat Cervera Rodón: Historiadora i militant de la Lliga Comunista Revolucionària, ha col·laborat en vocalies de dones i és membre actiu de Ca la Dona.

–  Mari Chordà Requesens: Fundadora del bar-llibreria LaSal, i cofundadora de l’editorial LaSal, Edicions de les Dones, poeta i artista plàstica.

Laura Coll Lluch: Historiadora, bibliotecària i poeta, va marxar a Alemanya, on va treballar en diferents oficis i es va unir al FRAP. De retorn, va dedicar la seva activitat al sindicalisme i al feminisme.

Lola G. Luna: Doctora en Història d’Amèrica, va ser membre del grup LAMAR (Liga Antipatriarcal de Mujeres Antiautoritarias y Radicales). Ha estat directora i fundadora de la revista Hojas de Warmi.

Consuelo García Cadenas: Treballadora social, va participar en moviments veïnals al Carmel, en la formació de la Vocalia de Dones del Carmel i la creació del primer centre pilot de planificació familiar de Torre Llobeta, el 1979.

–  Maria Getino Canseco: Infermera, va formar part de la Lliga Comunista Revolucionària, el grup Dones per l’Auoconeixement i l’Anticoncepció, DAIA.

–  Anna González Batlle: Periodista, es va vincular al PSUC i va participar en col·lectius de dones de la universitat. L’Associació de Dones Universitàries, del què en formà part, va tenir un paper important en la preparació de les Jornades catalanes de la Dona.

–  Marcela Güell Cid,  infermera, formà part de l’Associació de Dones Universitàries, i va participar en l’elaboració de la ponència Dona i sexualitat, de les Jornades. D’aquí sorgí, posteriorment, el Grup DAIA.

–  Montserrat Minobis Puntonet: Periodista, va col·laborar en l’organització de les Jornades i va presidir la Xarxa Europea de Dones Periodistes i l’agència de notícies La Independent. El 2001 va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

–  Amparo Moreno Sardà: Periodista, redactora i col·laboradora de diversos mitjans, entre d’altres Diario de Barcelona i Mundo. Catedràtica d’universitat ha publicat, entre d’altres, El arquetipo viril protagonista de la historia.

–  Margarita Obiols Llandrich: Llicenciada en Dret, va participar en la preparació de les Jornades. Entrà a l’Ajuntament de Barcelona de la mà de Pasqual Maragall i ocupà diversos càrrecs, entre d’altres, directora del Servei de Descentralització Municipal i directora de l’Olimpíada Cultural.

–  Mercè Otero Vidal: Catedràtica de Llatí a la Universitat de Barcelona, ha impulsat la coeducació i innovació en els centres escolars, el Centre de Documentació de Ca la Dona i de diverses organitzacions feministes.

–  Carme Clara Parramon: Historiadora i antropòloga, ha estat vinculada als moviments associatius de L’Hospitalet de Llobregat, ciutat on viu. Militant del PSUC, ha estat directora de l’Aula de Cultura de la Florida i directora de l’Arxiu Històric Municipal de L’Hospitalet de Llobregat.

–  Lourdes Ponce Noria: Treballadora de Telefònica, va ser delegada del seu comitè d’empresa, i es va vincular al moviment veïnal i sindical. Ha estat membre de la Coordinadora Feminista de Barcelona. Ha participat activament en la Vocalia de Dones de Nou Barris i en la Xarxa 9 Barris Acull.

–  Glòria Rull Sans: Historiadora, va formar part de la Vocalia de Dones de Sant Gervasi i coordinà la revista Dones en lluita. Ha participat en la reforma dels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona per a la descentralització.

–  Eulàlia Vintró Castells: Catedràtica de Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, militant de Bandera Roja i del PSUC, va ser regidora i tinenta d’alcaldia responsable de Benestar Social i d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.



Compartiu aquest contingut