Servei de Premsa
25/04/2024
L’Eixample rehabilitarà els Jardins de la Reina Victòria Eugènia, un espai pacificat a la calçada central de la Gran Via
04/03/2021
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Aprovat el projecte per rehabilitar l’espai verd situat a la mitjana central de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia
Es tracta d’un jardí de barri promogut per Rubió i Tudurí, qui fou Director de Parcs Públics i Arbrat de l’Ajuntament de Barcelona a partir de 1917
El projecte preveu la rehabilitació dels jardins projectats ara fa un segle, i la recuperació i reforç de l’enjardinament històric, així com nou enllumenat i paviment
Es preveu ampliar i millorar el pas de vianants existent sobre la directriu del Passeig de Gràcia, amb un flux de vianants molt important
El Districte de l’Eixample durà a terme un projecte de millora i rehabilitació dels Jardins de la Reina Victòria Eugènia, situats a la calçada central de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia. Anomenat també Jardí de les Quatre Copes, s’inscriu en la planificació que es va fer ara fa tot just un segle d’un conjunt de quatre espais urbans, conceptualitzats des de Parcs i Jardins com jardins de proximitats, distribuïts homogèniament a l’Eixample.
El projecte que ara s’ha aprovat inicialment vol recuperar, en la mesura del possible, l’esperit dels jardins originals d’estil noucentista que el pas del temps ha desdibuixat amb l’eliminació dels elements d’aigua als anys vuitanta, o la incorporació de noves infraestructures com la boca del metro o diferents escultures d’art.
També es vol retre homenatge a Nicolau M. Rubió i Tudurí, qui fou director de servei de Parcs Públics i Arbrat de l’Ajuntament de Barcelona entre 1917 i 1937 i a la seva concepció del lloc com un espai verd longitudinal que, sense interferir amb la circulació, oferís un espai de proximitat: “dos soluciones se ofrecen para remediar esta falta de pequeños jardines infantiles y de reposo: la utilizacón de todos los trozos de via pública que sea lícito substraer a la circulacíón”. N.M. Rubió i Tudurí.”El problema de los Espacios Libres. 1926.
L’àmbit de l’actuació aprovada, amb una superfície de 3.257,32 m2, se situa a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia, a mode de mitjana central. El projecte manté l’ordenació de l’espai dels jardins en general, l l’enjardinament i plantació de més arbrat, així com nou enllumenat i paviment.
D’una banda, el projecte preveu una ampliació i millora del pas de vianants existent sobre la directriu del Passeig de Gràcia, amb un flux de vianants molt important, preveient el desplaçament de l’escultura del Llibre.
El projecte de rehabilitació i recuperació dels Jardins pren com a referència la geometria dels elements del projecte original: les quatre copes (escultures d’urnes); els parterres longitudinals laterals, i el parterre situat a l’oest, al costat de la Rambla de Catalunya, que incorpora l’escultura a Joan Güell i Ferrer, envoltada de flor ornamental de temporada.
L’actuació preveu l’extensió dels parterres laterals vers al costat Passeig de Gràcia, mitjançant una franja de paviment granític diferenciat i nous parterres enjardinats en els quatre punts on ara estan interromputs (antics passos de vianants). En general, pel paviment, es planteja una solució a base de formigó en massa amb color.
Pel que fa a l’enjardinament i plantació es preveuen peus arboris platanus x hispànica que venen a completar el marc de plantació actual, l’arbust osmanthus x burkwoodii que confereix “color” a les noves jardineres que donen continuïtat als parterres longitudinals existents i un conjunt d’espècies que s’organitzen de forma concèntrica al parterre oest.
Finalment, es preveu substituir l’enllumenat públic actual per noves columnes que suportarien lluminàries a dues alçades –calçada i espai central per a vianants–, situades en l’àmbit del parterre longitudinal, damunt de paviment de peça granítica. Addicionalment, s’afegirà una columna nova al costat Rambla Catalunya i dues columnes al costat del Passeig de Gràcia.
Pel que fa als elements de mobiliari urbà, com ara els bancs existents i les pròpies quatre copes, es preveu la seva restauració atès que són especialment rellevants i tenen valor patrimonial. El projecte planteja un punt de WIFI, així com la integració a la xarxa municipal dels quadres d’enllumenat i reg i preveu mantenir l’estació de Bicing existent.
Aquesta actuació està previst que iniciï obres a finals de juliol amb una durada prevista de cinc mesos i mig. Té un pressupost de 891.852,42 € (IVA inclòs).
Els Jardins tenen dos monuments commemoratius a figures públiques obra de Frederic Marès i l’Homenatge al Llibre, de Brossa
L’actuació que es durà a terme respecta les mostres d’art urbà que s’han incorporat al llarg dels anys als Jardins de la Reina Victòria. Hi destaquen el monument a Francesc Soler i Rovirosa (1930), la reconstrucció de l’estàtua de Joan Güell i Ferrer, ambdues de Frederic Marès, i l’Homenatge al Llibre de Joan Brossa (1994). Informació que es por trobar a la web d’Art Públic de l’Ajuntament:
-L’Homenatge al Llibre, 1994
El Monument al Llibre Saltamartí, 1994 és un poema corpori o poema urbà de Joan Brossa creat el 1994. El gremi de llibreters de vell que any rere any celebra la Fira del Llibre al passeig de Gràcia, el 1994 va encarregar a Joan Brossa de fer un Homenatge al llibre allà on se celebra aquesta fira, a la cruïlla passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Brossa va proposar un saltamartí com a símbol: encara que el llibre pugui passar per moments de crisi, tal com el saltamartí ningú podrà mai fer-lo caure definitivament a terra. El símil era clar: si ningú pot fer caure a terra un saltamartí, mai tampoc caurà per terra el llibre. Amb la col•laboració d’un amic seu, el dissenyador Pla Narbona, va dur a terme una mena d’escultura mòbil que es pot fer tombar d’un costat i de l’altre només amb l’impuls de la mà, però mai no arriba a caure. Posteriorment, però, va ser fixat al pedestal i ara és una peça inamovible que ha deixat de ser aquell saltamartí que Joan Brossa havia imaginat.
-Monument A Francesc Soler i Rovirosa de l’any 1930
Una de les obres més conegudes de l’escultor Frederic Marès i també d’un dels monuments commemoratius més importants de la ciutat del període. La iniciativa de dedicar un monument a l’escenògraf Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 1836-1900) va partir d’una sèrie d’associacions i entitats particulars vinculades al món teatral i cultural català. Francesc Soler i Rovirosa fou el gran renovador de l’escenografia catalana, el qual va treballar per al Liceu i altres teatres de la ciutat. Marès va concebre una obra molt austera, protagonitzada per una dona nua que sosté una rosa a la mà, ajaguda al damunt d’un pedestal que té un medalló amb l’efígie de l’artista. Aquesta escultura femenina encarna tots els atributs de la dona noucentista: de línies clàssiques i serena, desproveïda de tot element que pogués distreure de la contemplació de la seva bellesa ideal.
– Monument escultòric A Joan Güell i Ferrer, original de 1888, destruït durant la Guerra Civil, reconstruït 19452.
Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 1800 – Barcelona, 1872), empresari tèxtil enriquit amb el comerç amb les Antilles, fou un dels més abrandats defensors del proteccionisme. Fundador de la fàbrica de filats El Vapor Vell de Sants, participà activament en la creació de les primeres organitzacions patronals. El primitiu monument a Joan Güell, inaugurat al 1888 i projectat pel arquitecte Joan Martorell i realitzat per cinc escultors, s’aixecava a la cruïlla de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via. Constituïa la fita significativa d’aquesta avinguda, una de les obres públiques més preuades de l’alcalde Rius i Taulet. Un alt pedestal prismàtic flanquejat per quatre columnes suportava l’estàtua del patrici, obra de Rossend Nobas. Destruït totalment durant la guerra civil, el 1941 s’encarrega al escultor Frederic Marès la realització d’un nou monument que recordés l’anterior. Marès, basant-se en les fotografies, refà l’estàtua del patrici, més rígida i encarcarada que l’original.
Paraules clauEixample/ espai públic/ espai verd/ rehabilitació/