[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] Barcelona fa un pas endavant en la feminització del seu nomenclàtor : Servei de Premsa

[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] Barcelona fa un pas endavant en la feminització del seu nomenclàtor

07/03/2021

La ciutat ret homenatge a Ana Maria Matute, Margarita Rivière, Concepció Aleixandre, Anna Domènech, Elisa Moragas i Dolors Batlle posant el seu nom a diversos espais públics

En el cas d’Elisa Moragas i Badia, aquesta proposta de nom prové d’una iniciativa ciutadana impulsada per la Comissió Promotora Carrer Elisa Moragas, formada per 7 entitats del barri que van fer un procés participatiu per escollir el nom i posteriorment van recollir les signatures

El govern municipal s’ha compromès des del primer moment en potenciar la presència de noms de dones a l’espai públic, que actualment és molt baixa amb un 7’75% dels espais amb noms femenins

L’Ajuntament de Barcelona continua amb la seva ferma aposta de feminitzar l’espai públic de la ciutat. La presència de dones al nomenclàtor continua encara sent molt petita i és per aquest motiu que des del Govern municipal s’estan impulsant tot un seguit de canvis de nom que permetin avançar en una Barcelona més feminitzada.

I és que la ponència del nomenclàtor ha aprovat tot un seguit de noms de dones que passaran a formar part de l’imaginari col·lectiu dels espais públics de la ciutat en els propers mesos. Són sis dones referents de la ciutat per les seves aportacions en els camps periodístics, literaris, de la pedagogia i de la medicina: Ana Maria Matute, Margarita Rivière, Concepció Aleixandre, Anna Domènech, Elisa Moragas i Dolors Batlle.

Així, Barcelona ret homenatge a l’escriptora Ana María Matute Ausejo posant el seu nom a l’actual carrer de Ramiro de Maeztu (districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia). Matute (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – 25 de juny de 2014) fou una novel·lista catalana en llengua castellana i és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX. Guanyadora de diversos guardons literaris com el Premi Planeta, el Premi Nacional de Crítica i Literatura, el Premi Nadal, el Premi Fastenrath de la Real Academia Española, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i el Premi Miguel de Cervantes; també va ser nominada tres vegades al premi Nobel de literatura. L’elecció de Matute per aquest emplaçament, a més, ve donada perquè els darrers anys de la seva vida va residir a Can Baró. El nom que substitueix, Ramiro de Maeztu, formava part del nomenclàtor franquista.

La periodista Margarita Rivière Martí (Barcelona17 d’agost de 1944 – 29 de març de 2015) també comptarà amb el seu espai, aquest cop a Les Corts. La plaça de les Cristalleries Planell portarà el nom de la periodista i assagista catalana. Rivière va exercir la seva professió, entre d’altres, com a directora de la delegació de l’Agència EFE a Catalunya, on va crear el servei en català de les notícies d’EFE Catalunya i a diaris com Diario de Barcelona, El Periódico, La Vanguardia i El País. Va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme, el Premi Espasa d’Assaig, el Premi Reconeixement a la trajectòria europeista i el Premi a la trajectòria periodística de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. L’any 2015 es va crear el Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

En la mateixa línia, Concepció Aleixandre Ballester comptarà amb una plaça al districte de l’Eixample, al creuament dels carrers Villarroel amb Rosselló. Maria de la Concepción Aleixandre Ballester (València, 25 de febrer de 1862 – 1952) fou una metgessa ginecòloga pionera. Els tres eixos de la seva vida van ser la medicina, el feminisme i la pedagogia, i la seva formació pedagògica i científica s’uneixen en una vessant divulgativa que intenta, al mateix temps, exercir una medicina social i apropar els coneixements higiènics, en especial a les dones.

D’altra banda, l’espai situat entre l’Escola Can Fabra, el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs i l’Ateneu L’Harmonia, a l’interior del Recinte Fabra i Coats passarà a dir-se plaça d’Anna Domènech Campoy. Aquest canvi es va decidir a través del procés participatiu d’urbanització del recinte de Fabra i Coats, on van participar entitats i equipaments del mateix. Domènech Campoy (Barcelona, 29 de novembre de 1951 – 15 de març de 2013) fou educadora i directora durant més de 30 anys de les escoles bressol de Sant Andreu de Palomar, passant per la cooperativa, l’EBM El Palomar i l’EBM La Filadora, aquesta última com a directora. Ferma defensora de l’educació pública i de qualitat i impulsora de projectes que han esdevingut una manera nova i diferent d’entendre l’ensenyament en l’etapa de 0-3 anys. El nom de l’Anna Domènech Campoy va sorgir al procés participatiu de reubanització de la Fabra i Coats on algunes entitats van traslladar aquesta proposta.

La mestra Elisa Moragas i Badia substituirà els Reis Catòlics en aquest carrer del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Badia (Barcelona, 24 de juny de 1927 – 28 de novembre de 2006) va ser fundadora de l’Escola Nabí de Vallvidrera l’any 1972, escola que inspira el seu projecte educatiu en la pedagogia Freinet, i en va ser la directora fins l’any 1992. Aquesta és una pedagogia renovadora basada en l’activitat i la vida dels infants, la funcionalitat dels aprenentatges, l’expressió lliure i la comunicació, el rigor i l’exigència del compromís de ser, d’aprendre i d’ensenyar. També posava especial èmfasi en què els infants fossin feliços a l’escola i a la vida. Es tria aquest emplaçament perquè és on està ubicada l’escola Nabí.

Aquest canvi prové de la iniciativa ciutadana impulsada per la Comissió Promotora Carrer Elisa Moragas, formada per set entitats veïnals del barri de Vallvidrera, les associacions Mont d’Orsà de Veïns de Vallvidrera, Mercat Cultural Vallvidrera, de Veïns i Veïnes  de Santa Maria de Vallvidrera, de Veïns Mas Guimbau – Can Castellví, de Famílies d’Alumnes de l’Escola Nabí, la cultural “El Sanatori” i la de Can Pujades. La iniciativa, impulsada a finals del 2019, va rebre 1.048 signatures vàlides, superant el requisit mínim de 700 necessàries per rebre el suport econòmic de l’Ajuntament.

Finalment, la mestra Dolors Batlle i Sunyer (Agullana, 2 de març de 1892 – Barcelona, 16 de gener de 1982) rellevarà a Enric Bargés al districte de Sants-Montjuïc. Batlle va exercir l’ensenyament a Barcelona (1921-1923), a l’escola unitària de la plaça Comas, a les Corts i va ser seleccionada per a formar part del grup Escolar La Farigola. Fou considerada com una de les mestres capdavanteres que abans de la guerra van renovar els esquemes educatius de Catalunya, per això fou escollida per a codirigir el Grup Escolar Lluís Vives de Sants, un dels grups de més prestigi del Patronat Escolar de Barcelona. En aquest centre va estar des de la inauguració el 1931 fins el gener de 1939, essent la directora de la secció de noies, però durant la guerra ho feu en funcions de tot el Grup per l’activitat política de Pere Blasi. Va patir sancions i fou depurada pel nou règim franquista després de 1939.

 

Altres noms aprovats per la ponència

En la mateixa sessió de la ponència també es va donar el vist-i-plau a d’altres noms per a espais públics de Barcelona com són la creació de la plaça de Josep Benet i Morell a l’espai en la intersecció de l’avinguda Meridiana i Passeig Fabra i Puig. Benet i Morell (Cervera, 14 d’abril de 1920 – Sant Cugat del Vallès, 25 de març de 2008) va ser un advocat, polític i historiador per passió molt arrelat al districte de Sant Andreu. L’any passat es va celebrar el centenari del seu naixement.

A Sant Andreu el carrer del Camp del Ferro passa a ser el Camp de la Ferro, ja que feia referència a una fàbrica, La Ferroviària i no al metall. La plaça del poble romaní de Gràcia serà la plaça del poble gitano per aprovació del districte de Gràcia i per iniciativa de l’associació dels Joves Gitanos de Gràcia. I, finalment, la plaça de Sant Bernat Calbó de Sant Martí, serà la plaça de Sant Bernat Calvó. També es va aprovar el nom de la plaça Volta Ciclista a Catalunya per l’espai entre els carrers Viriat, Enric Bargés i Numància.

 

El llarg camí per a la feminització del nomenclàtor a la ciutat de Barcelona

Actualment, la presència de les dones al nomenclàtor de la ciutat de Barcelona és ínfima, i quan hi són representades majoritàriament és en qualitat de propietàries de terres, santes i nobles, sobretot relacionades amb la monarquia, fet que explica molt bé qui ha hegemonitzat el relat de construcció de la ciutat, que són, bàsicament, els homes privilegiats.

I és que només un 7’75% dels noms de vials homenatgen a dones, ja que a dia d’avui, hi ha un total de 356 noms de dones d’un total de 4.596 espais (carrers, places, passatges, avingudes, jardins, parcs…). Per aquest motiu, el Govern municipal està duent a terme una ferma aposta per donar prioritat als noms femenins.

La Regidoria de Memòria Democràtica ha mostrat el seu clar compromís per mirar de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars.

 

Declaracions de Jordi Rabassa

Vídeo, mp4

Àudio, wav



Compartiu aquest contingut