La ciutadania de Barcelona emet prop de 48.000 suports als projectes dels pressupostos participatius i prioritzen els 204 que se sotmetran a la votació final : Servei de Premsa

La ciutadania de Barcelona emet prop de 48.000 suports als projectes dels pressupostos participatius i prioritzen els 204 que se sotmetran a la votació final

07/04/2021



Temps estimat de lectura: 9 minuts

A través de la plataforma Decidim.Barcelona els veïns i veïnes de la ciutat han prioritzat entre les més de 800 iniciatives presentades per la pròpia ciutadania

Els 20 projectes amb més suports de cada districte són els que se sotmetran a la votació definitiva que tindrà lloc entre el 10 i el 20 de juny i per la qual es triaran en quins s’inverteixen 30 milions d’euros

Per tipologies, les inversions en equipaments educatius i la millora de l’espai públic són els que recullen més suports. Els projectes vinculats a equipaments i entorns escolars representen la quarta part dels que passen a la següent fase

Des que es va iniciar el procés de pressupostos participatius el Decidim.Barcelona ha més que doblat el nombre de persones registrades a la plataforma, amb 44.000 noves inscripcions

La ciutadania ha definit entre quins projectes es triarà on invertir 30 milions d’euros dels pressupostos municipals abans que acabi el mandat. Entre el 22 de març i el 5 d’abril, s’han emès 47.833 suports, i el nombre de persones inscrites a la plataforma municipal de participació Decidim.Barcelona, on té lloc el procés, s’ha incrementat en unes 44.000 persones des que es va iniciar el procés de pressupostos participatius ara fa un any, arribant a la xifra de 80.500 inscripcions.

 

 

En aquesta fase que es tanca ara, tota persona empadronada a Barcelona podia triar fins a deu iniciatives entre els 822 projectes presentats per la mateixa ciutadania, de manera que els 20 projectes amb més suports a cada districte siguin els que avancin a la fase definitiva del procés de pressupostos participatius.

Aquestes xifres acrediten l’interès generat entre la ciutadania i s’expliquen també per la difusió realitzada per molts dels mateixos grups promotors de les iniciatives que s’havien d’escollir. Alhora, reforcen la necessitat i oportunitat d’establir mecanismes de participació, decisió i democràcia directa per tal que la ciutadania pugui incidir en les decisions de l’administració.

 

Del 10 al 20 de juny, votació digital amb suport presencial

El període de votació tindrà lloc entre el 10 i el 20 de juny, serà en format digital a través de la plataforma Decidim.Barcelona i comptarà amb dos punts de suport presencials a cadascun dels districtes (amb l’excepció de les Corts, que en tindrà només un). Aquests punts presencials s’ubicaran en les seus de Districte i altres equipaments de proximitat i durant almenys set dies comptaran amb l’atenció necessària per tal que aquelles persones que ho desitgin puguin emetre el seu vot amb el suport necessari.

En aquests mateixos punts s’hi instal·laran petites exposicions físiques que recullin els 20 projectes finalistes de cada districte.

El procés de votació funcionarà amb el mètode de la cistella de la compra. D’acord amb el pressupost assignat a cada districte i el cost de cada projecte, cada persona empadronada a la ciutat de 14 anys o més podrà triar tants projectes com consideri fins a esgotar el pressupost. Finalment, els projectes seleccionats més vegades seran els que resultaran finalment elegits per dur-se a terme, de manera que s’esgotin els 30 milions d’euros dels pressupostos participatius.

 

Districte Pressupost
Ciutat Vella 3.400.000 €
Eixample 3.000.000 €
Sants-Montjuïc 3.600.000 €
Les Corts 2.000.000 €
Sarrià – Sant Gervasi 2.200.000 €
Gràcia 2.400.000 €
Horta-Guinardó 3.200.000 €
Nou Barris 3.600.000 €
Sant Andreu 3.000.000 €
Sant Martí 3.600.000 €

 

 

Actuacions a equipaments educatius i en l’espai públic, els projectes amb més suports

Durant les pròximes setmanes, els equips tècnics municipals acompanyaran els 204 projectes prioritzats per tal de concretar i desenvolupar els projectes tècnics, acabar de condicionar les propostes sempre que sigui necessari, i ajustar l’execució, l’actuació i el cost de la forma més realista possible. D’aquesta manera, els projectes que resultin escollits a la votació definitiva podran tirar-se endavant amb tota la seguretat tècnica necessària.

D’entre les prioritats expressades per la ciutadania, els equipaments educatius i la millora de l’espai públic són els que recullen més suports. Per categories, les inversions en equipaments i entorns escolars és la més habitual, amb una quarta part dels projectes que tiren endavant cap a la següent fase, seguit de les intervencions en l’espai públic, ja sigui a través de pacificacions de carrers, millores en el verd urbà i inversions en mobilitat i xarxa ciclista.

 

Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí, els districtes amb més mobilització

En línies generals, tot i l’especial abundància d’iniciatives relatives a espais educatius i a pacificacions de l’espai públic i d’acord amb les particularitats de cada districte, la vintena de projectes que se sotmetran a votació a cadascun ocupen àmpliament tot el ventall de categories. D’altra banda, pel que fa a la mobilització en la fase de priorització, els districtes de Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí són els districtes on els projectes han rebut suports ciutadans de manera sensiblement superior a la mitjana.

Consulteu en aquest enllaç tots els projectes que passen a la fase de votació.

 

A causa d’un empat en el nombre de suports, a Ciutat Vella són 21 els projectes que passen a la següent fase. Aquest districte és un dels que presenten una varietat més acusada entre els projectes seleccionats, en què cap categoria concentra una proporció major de projectes. Així, més enllà de les més habituals intervencions en millora de l’espai públic, mobilitat i àmbits escolars, Ciutat Vella presenta projectes en àmbits més específics com ara per a equipaments de proximitat, mobiliari urbà, memòria històrica, tecnologia i espais de joc infantil, entre d’altres.

Els projectes amb més suports a la fase decisòria han estat:

 

Prop de la meitat dels projectes de l’Eixample que passen a la fase de votació tenen a veure amb equipaments educatius i entorns escolars, amb 9 dels 20 totals, i bona part dels restants s’encabeixen en categories relatives a l’espai públic, com la mobilitat, pacificacions de carrers i la creació d’espais de joc infantil.

Els projectes amb més suports a la fase decisòria han estat:

 

Sants-Montjuïc ha estat el districte amb més suports, impulsat en bona part pel projecte que ha rebut més suports amb diferència d’entre tots els presentats: la remodelació del camp esportiu de Julià de Capmany per a la pràctica d’esports minoritaris com el criquet, amb 2.441 adhesions. Així i tot, la categoria més freqüent és la de pacificació o remodelació de carrers, amb set iniciatives, seguit de les habituals intervencions en verd urbà i àmbits escolars, a més de projectes de tipologies com memòria històrica o equipaments de proximitat.

Altres projectes amb més suports han estat:

 

Al districte de les Corts es reprodueix la tònica general de ciutat en què les inversions en equipaments educatius i entorns escolars és la tipologia més freqüent, amb 6 dels 21 projectes prioritzats. Segueixen les iniciatives en espais verds i horts urbans i la pacificació i remodelació de carrers, a més d’un projecte en equipament cultural, com és la renovació de la biblioteca de les Corts, i una iniciativa relacionada amb la memòria històrica.

Els projectes amb més suports han estat:

 

Els projectes prioritzats en aquest districte s’han concentrat en intervencions en la mobilitat i la xarxa ciclista i la pacificació i remodelació de carrers, amb set i sis iniciatives respectivament.

Els projectes amb més suports han estat:

 

Al districte de Gràcia, les categories més freqüents de les iniciatives que passen a la fase de votació responen de manera força equilibrada entre les tipologies més habituals de ciutat, però alhora destaca com el districte amb més iniciatives relacionades amb espais de joc infantil, amb quatre, i projectes sobre mobiliari urbà, amb tres. A Gràcia també passen a la fase de votació 21 projectes a causa d’un empat en nombre de suports rebuts.

Els projectes amb més suports han estat:

 

El districte d’Horta-Guinardó concentra tres de les quatre iniciatives relatives a ascensors i escales mecàniques, ateses les condicions orogràfiques del districte. A banda d’aquesta, les categories es reparteixen de forma àmplia i responen a les mateixes categories que a nivell general de ciutat.

Els projectes amb més suports han estat:

 

Els 21 projectes prioritzats a Nou Barris pertanyen a moltes de les categories establertes, de manera que destaca per iniciatives concretes en àmbits menys habituals com la memòria històrica, els espais de jocs infantils, els equipaments i espais esportius i sobre mobiliari urbà.

Els projectes amb més suports han estat:

 

La meitat dels projectes prioritzats a Sant Andreu es reparteixen en cinc iniciatives en àmbits educatius i en cinc iniciatives de pacificacions i remodelacions de carrers, amb una importància destacada de tres projectes sobre espais de joc infantil.

Els projectes amb més suports han estat:

 

Al districte de Sant Martí la ciutadania ha concentrat les seves adhesions en iniciatives en equipaments educatius i entorns escolars, fent que 10 dels 20 projectes prioritzats siguin d’aquesta categoria. De fet, una cinquena part de les iniciatives en àmbits escolars de tota la ciutat es concentra al districte de Sant Martí.

Els projectes amb més suports han estat:

 

 





Paraules clau

pressupostos participatius/