El “Barcelona Green Deal” suposarà una inversió a la ciutat de 672 milions d’euros entre 2020 i 2023 per a la promoció econòmica : Servei de Premsa

El “Barcelona Green Deal” suposarà una inversió a la ciutat de 672 milions d’euros entre 2020 i 2023 per a la promoció econòmica

30/04/2021



Temps estimat de lectura: 11 minuts

El document fixa els 10 grans objectius i les 66 accions clau per a reactivar l’economia de la ciutat a mig i llarg termini

L’estratègia neix per fer de Barcelona una ciutat més competitiva, equitativa i sostenible, consolidant-la com a capital digital i convertint-la en referent de l’economia verda I blava, l’sportech I la indústria creativa

La ciutat treballa en un pla per re-economitzar el centre fent de la Via Laietana un eix econòmic innovador, convertint el Port Olímpic en un hub d’economia blava, apostant per crear un pol científic a la Ciutadella del Coneixement o reforçant La Rambla com a eix cultural, entre d’altres

El Besòs, Montjuïc, la Zona Franca i l’espai de La Fira s’apunten com a nous espais estratègics per una “neoindustrització verda”

S’adjunta en annex el document complet del “Barcelona Green Deal”

Barcelona invertirà 672 milions d’euros entre 2020 i 2023 en les 66 accions clau que recull el “Barcelona Green Deal”, el full de ruta que fixa els 10 grans objectius i les accions per a l’economia de la ciutat d’ara i fins el 2030. El document recull l’estratègia a llarg termini per un desenvolupament econòmic inclusiu, per respondre als reptes actuals i futurs de la ciutat, basant-se en el reforç de la competitivitat, la sostenibilitat i l’equitat, tots tres eixos claus que orienten el conjunt de l’agenda econòmica de Barcelona. El Pla es finançarà, en primer terme, amb pressupost ordinari i el pressupost extraordinari aprovat per l’Ajuntament per reactivar l’economia de la ciutat davant la situació provocada per la pandèmia de la Covid-19.

 

 

El “Barcelona Green Deal” identifica set sectors estratègics de la ciutat: el digital, el creatiu, l’economia de proximitat, l’economia del visitant, la indústria 4.0, l’àmbit de Salut Bio i l’Economia verda i circular. Per garantir que el BGD inclou respostes a tots els reptes i obstacles d’aquests sectors estratègics, es recullen 62 accions concretes que tindran un impacte destacat en  la transformació del conjunt de la ciutat. EBGD és una aposta per generar una activitat econòmica diversa i de futur, que atraigui inversions, fomenti l’ocupació de qualitat i impulsi un desenvolupament local equilibrat al conjunt de la ciutat.

La ciutat treballa en un pla per re-economitzar el centre fent de la Via Laietana un eix d’economia innovador, convertint el Port Olímpic en un hub d’economia blava, apostant per crear un pol científic a la Ciutadella del Coneixement o reforçant La Rambla com a eix cultural, entre d’altres. També preveu els tres grans nodes urbans amb la remodelació de la Sagrera, l’estació de Sants i els seus voltants i la plaça de les Glòries. El Besòs, Montjuïc, la Zona Franca i l’espai de La Fira s’apunten com a nous espais estratègics per una “neoindustrització verda”, mentre que el nou impuls al 22@, singularment a la seva part nord, permetrà continuar sumant empreses tecnològiques i creant al voltant de 60.000 llocs de treball.

 

 

D’altra banda, el full de ruta té en compte que aquesta transformació ha de passar per reforçar les infraestructures de transport i digitals de Barcelona com a ciutat connectada amb el món, la seva dimensió metropolitana i la connexió entre l’agenda econòmica i urbanística a l’hora d’impulsar la transformació.

Així, els 10 objectius estratègics són els següents:

 

  1. Ser la capital digital i tecnològica d’Europa

Barcelona és una ciutat capdavantera en el món digital: el 2019 ha estat la quarta ciutat mundial més atractiva per al talent global i la cinquena per al talent digital segons un estudi realitzat al 2018 per Boston Consulting Group. El sector TIC s’acosta als 60.000 llocs de treball a la ciutat, dada que significa un augment consolidat durant els darrers 6 anys. Representa el 5,5% dels llocs de treball i prop del 4% del teixit empresarial a la ciutat.

A ulls del món és l’epicentre digital i emprenedor d’Espanya i cal aprofitar aquesta fortalesa de cara a la construcció del model econòmic per al futur, avançant en la capacitació digital de la ciutat, impulsant nous espais per fomentar l’economia digital i assegurant que Barcelona pugui continuar comptant amb el Mobile World Congress més enllà de l’any 2024.

En aquest sentit, també cal considerar el concepte d’humanisme tecnològic, com un concepte clau que ha d’ajudar a entendre que la tecnologia ha de servir per donar resposta tant als problemes quotidians com als grans temes als quals s’enfronta una ciutat com Barcelona.

Accions

 

  1. Ser un hub de referència pel talent nacional i internacional

Any rere any, empreses i societat han pres consciència que el talent és l’element cabdal de la nostra economia. La fortalesa de la nostra economia no rau, com a altres països, en el petroli ni en els recursos naturals. La fortalesa de l’economia de la ciutat rau en les persones. En la capacitat de formar, atreure, retenir i acollir el talent que hi ha a la societat, en els centres educatius i de recerca, en les Startups o en les grans companyies.

La transformació digital, la globalització, l’emergència climàtica o l’envelliment de la població són factors que estan transformant les nostres societats i models econòmics, i el talent del futur haurà de tenir els coneixements i les competències necessàries per donar resposta a aquests reptes.

Cal posar en el centre de totes les polítiques municipals aquelles iniciatives públiques i privades que fomentin la generació, atracció i promoció del talent, impulsant un seguit d’actuacions distribuïdes al voltant del que podríem anomenar “cicle de vida” del talent.

Accions

 

  1. Protegir l’estabilitat i seguretat de l’economia de proximitat

El comerç, la restauració i els serveis de proximitat són el cos i l’ànima econòmics de la ciutat. Aquests sectors integren el que podem anomenar “economia de proximitat”, un espai que resulta clau en termes de pes econòmic i en generació d’ocupació, però que també és determinant en la configuració de l’estructura de la ciutat. Per això aquests sectors no només formen part de la història i de l’ADN de Barcelona, sinó que a més tenen un paper clau en el model de ciutat que volem projectar cap al futur.

Constatada aquesta realitat, el sector comercial té reptes destacats en aquests moments: les noves formes de comercialització (e-commerce), els canvis en els hàbits de consum (sobretot, de les persones joves), la manca de professionalització i de digitalització dels comerços, principalment dels de dimensió més petita.

Cal contribuir de forma decisiva a enfortir el comerç i la restauració, generant sinergies entre ambdós sectors i amb els 43 mercats municipals que integren un dels serveis públics millor valorats per la ciutadania i que suposen un orgull per a la ciutat. I cal fer-ho amb el propi sector, avançant en paràmetres de competitivitat i sostenibilitat.

Accions

 

  1. Transformar el model turístic cap al valor i la sostenibilitat

Barcelona es debat entre dues possibilitats: esdevenir una ciutat turística, o bé ser una ciutat amb turisme. Es tracta d’un debat obert a tot Europa, perquè al marge de la riquesa i la creació de llocs de treball que suposa i la sobresaturació turística existent en algunes zones centrals de moltes ciutats ha implicat evidents alteracions en el modus vivendi local, ha influït en la pujada dels preus i ha incrementat els conflictes mediambientals.

El turisme és, ara per ara, una realitat inqüestionable. Convé, en aquest sentit, que es diferenciï  entre congressistes, firaires, expatriats, artistes deslocalitzats i turistes de cap de setmana. A Barcelona, per exemple, els visitants per raons de feina són milions cada any.

Per això, parlant malament del turisme i dels nostres visitants, només s’aconsegueix parlar malament de Barcelona. És imprescindible, doncs, gestionar amb criteris de ciutat els diversos fluxos de visitants, tenint en cada cas una oferta clara, unes propostes concretes i la màxima capacitat per anticipar-se als conflictes que suposa ser, com és Barcelona, una ciutat que vol ser visitada per molta gent.

Accions

 

  1. Ampliar la presència de Barcelona a nivell internacional

La quarta prioritat té a veure amb la capacitat de projectar-se al món com una ciutat global.La capacitat de generar nous imaginaris, projectar una visió, uns valors, i a la vegada anar a cercar les oportunitats internacionals.

El posicionament diferenciat de Barcelona és una palanca de futur per poder generar percepcions favorables quant a la implantació de noves activitats econòmiques al territori, per incentivar la instal·lació d’empreses, per internacionalitzar l’economia o per potenciar el sentiment de pertinença i estima de la ciutadania.

Per assolir tot això es redoblaran els esforços en projecció internacional, amb l’objectiu que Barcelona sigui una ciutat encara més oberta al món.

Accions

 

  1. Ser la ciutat líder en matèria d’emprenedoria i innovació

La primera de les prioritats se centra en fer de Barcelona una ciutat facilitadora de l’activitat econòmica. Una ciutat amiga dels negocis, de les iniciatives empresarials i de l’emprenedoria; de la gran economia i també de l’economia de proximitat.

Avui una empresa es constitueix a Barcelona en una mitjana de 48 h, però hi ha més elements que cal abordar i que poden dificultar que una empresa pugui estar operant a Barcelona.

En definitiva, que la ciutat de Barcelona esdevingui una zona franca per a emprenedors, emprenedores i persones autònomes durant els seus primers anys d’activitat.

Accions

 

  1. Garantir la qualitat de la feina i ocupabilitat dels ciutadans

L’ocupació de qualitat és fonamental per garantir unes condicions de vida dignes, una societat civil forta i cohesionada, i també una Barcelona que ofereixi un bon equilibri entre treball i vida personal.

La lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat, el feminisme i el progrés econòmic compartit formen part dels principis programàtics sobre els quals el govern de la ciutat vol fer pivotar la seva acció.

Aquests principis són especialment rellevants en tot el que tingui a veure amb les polítiques d’ocupació, en tant que la generació de treball de qualitat i la millora de les condicions d’ocupabilitat de les persones, requereix progrés econòmic i de competitivitat, ja que només així serà possible incidir en la reducció de desigualtats i garantir drets socials.

En els darrers anys s’ha produït un fenomen de precarització de les condicions de treball que afecta tots els sectors i que ha incrementat la vulnerabilitat de les persones treballadores. Per tant, hem de desplegar mesures que vagin a favor de la millora del treball, en termes de més qualitat i de millor ocupabilitat.

Accions

 

  1. Fer créixer i enfortir el teixit d’empreses i iniciatives d’Economia Social i Solidària a Barcelona

Cada vegada, l’economia social i solidària és més visible i reconeguda com un àmbit econòmic amb una important contribució al conjunt de l’economia de Barcelona i al benestar dels seus veïns i veïnes (s’estima que actualment ja suposa un 7% del PIB de la ciutat i un 8% de l’ocupació).

Més enllà d’unes activitats que compten amb formes jurídiques singulars, com les cooperatives o les mutualitats, aquest és un àmbit econòmic i empresarial que proposa un model d’atenció que posa les persones al centre i incorpora principis que són fonamentals des del punt de vista de la justícia social i que també contribueixen a definir els valors que defensem com a ciutat: sostenibilitat, equitat, inclusió, democràcia econòmica, etc.

Per tot això, es tracta d’un àmbit econòmic que resulta especialment interessant per a la política pública. Es vol una economia social i solidària forta i integrada en el teixit econòmic, que aporti el millor a l’economia de la ciutat i a les persones que hi viuen, i que pugui enriquir-se de la mescla i la suma amb la resta d’actors econòmics.

Accions

 

  1. Fomentar l’economia circular i la transició ecològica

Barcelona ha aprovat la Declaració d’Emergència Climàtica, amb un conjunt de mesures que majoritàriament aporten solucions en clau ecològica, com l’Agència pública d’energia o la Zona de Baixes Emissions.

Cal plantejar alternatives per evitar que l’emergència climàtica es converteixi en una emergència que generi noves desigualtats socials o de competitivitat. Aquesta és una de les claus en què es fonamenta l’aposta que fem a través del BCN Green Deal.

La necessària transició ecològica que hem d’afrontar s’ha de llegir també en termes d’oportunitat de creixement econòmic i generació de nova ocupació. Calen mesures que garanteixin una creació de riquesa sostenible en el temps, amb l’entorn i que generi cohesió social, que ha de suposar una acció decidida per a la transformació de la nostra economia.

Accions

 

  1. Ser la ciutat de referència per nous pols d’activitat econòmica

Les polítiques urbanístiques són una eina fonamental per poder generar nous pols innovadors d’activitat econòmica, adaptant espais de la ciutat consolidada i generant teixit econòmic, des de la proximitat.

Amb aquesta finalitat, es farà una aposta en favor de la creació de clústers dins dels àmbits de la digitalització, la innovació o la indústria 4.0, conjugant aquests dos elements: urbanisme i economia, tal com la ciutat ja va fer, per exemple, amb el 22@ (segurament, el darrer moment en què Barcelona va ser capaç de transformar-se a gran escala amb una visió econòmica de progrés).

Pel que fa al binomi urbanisme i economia, també cal prendre en especial consideració les infraestructures i el seu impacte econòmic local i internacional, amb l’objectiu de millorar la connectivitat i la nostra competitivitat com a ciutat.

Tanmateix, dins d’aquesta estratègia d’interrelacionar la planificació urbanística amb l’economia, es tindran molt presents les oportunitats que s’estan obrint al sector de les indústries creatives (disseny, videojocs, edició digital, publicitat, etc.), un àmbit que ja compta amb 145.000 llocs de treball a la ciutat i que ha creat 43.000 llocs de feina en els darrers 6 anys.

Accions

 

Descarregar “Barcelona Green Deal” (PDF)





Paraules clau
Barcelona Green Deal/