Els Serveis Socials de Barcelona incorporaran un centenar de professionals aquest any per fer front l’augment de la demanda provocada per la Covid-19 : Servei de Premsa

Els Serveis Socials de Barcelona incorporaran un centenar de professionals aquest any per fer front l’augment de la demanda provocada per la Covid-19

20/05/2021

L’ampliació de la plantilla ha estat possible pel finançament del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat per fer una addenda específica de 5,4 milions d’euros al contracte programa per Serveis Socials a Barcelona

Des de la irrupció de la pandèmia les persones ateses als Centres de Serveis Socials han augmentat un 22% i gairebé una de cada tres són noves demandes, la qual cosa ha sobrecarregat els equips professionals

L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de Barcelona incorporarà durant el 2021 un centenar de professionals addicionals que es destinaran als 40 Centres de Serveis Socials (CSS) i els 13 Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) que hi ha a la ciutat. Aquesta mesura ha estat possible per l’acord al qual han arribat l’Ajuntament de Barcelona i el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, que ha incorporat una addenda econòmica específica de 5,4 milions d’euros al contracte programa per Barcelona. El contracte programa, de fet, fa que la Generalitat financi el 66% del cost dels i de les professionals dels Equips Bàsics de Serveis Socials, que són la porta d’entrada i el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. El finançament d’aquests equips per part de la Generalitat s’ha incrementat un 7,5% en el cas de la ciutat de Barcelona, en passar de 12,38 milions d’euros l’any 2019 als 13,31 milions d’euros actuals.

Les noves incorporacions professionals inclouran diferents perfils, com per exemple personal administratiu, de treball social, psicologia i educació social i es distribuiran segons les necessitats i demandes de cadascun dels serveis. Actualment la plantilla dels CSS és de 660 professionals titulars de places estructurals, mentre que la plantilla dels EAIA és de 131. La incorporació del centenar de professionals addicionals suposa un important reforç d’aquests equips, una passa molt necessària tenint en compte la sobrecàrrega i l’augment de la demanda que han suportat els serveis per atendre la crisi social derivada de la Covid-19.

En aquest context, el passat 27 d’abril el Govern de la Generalitat va aprovar destinar 23,2 milions d’euros més al Contracte Programa de Serveis Socials per tal d’impulsar mesures extraordinàries per pal·liar l’impacte social de la Covid-19. El Contracte Programa és la via de suport i finançament del departament de Treball, Afers Socials i Famílies als ens locals (ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals) en matèria de serveis socials. Aquesta nova addenda de 23,2 milions suposa un increment de 5,4 milions per al finançament de mesures socials només per la ciutat de Barcelona, per les seves pròpies especificitats. L’increment de pressupost és una passa més en el desplegament del Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-24 i ha de servir per reforçar l’atenció primària de serveis socials, com els equips bàsics d’atenció social, l’atenció domiciliària i l’atenció a les persones sense llar. I també per contractar dinamitzadors i dinamitzadores cíviques per a l’emancipació juvenil, i reforçar els sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència masclista.

En aquest sentit, cal recordar que els serveis socials han seguit funcionant sense interrupcions com a servei essencial, fins i tot durant els mesos de confinament més estricte, i que ho han hagut de fer adaptant-se a les noves situacions que s’han generat arran de la pandèmia, com per exemple les restriccions a la mobilitat i a l’atenció presencial, l’increment dels trastorns emocionals, la pèrdua de llocs de feina o la manca de relacions socials, entre d’altres. Tot i que la figura de la professional de la psicologia a l’atenció primària de serveis socials no està recollida a la Llei 12/2007 de serveis socials, la seva presència als Centres de Serveis Socials de Barcelona permet incorporar l’abordatge psicosocial de les persones ateses, així com fer un acompanyament acurat dels seus processos personals. Aquesta situació de noves dificultats detectades va més enllà dels equips bàsics d’atenció social, atès que els EAIA, per exemple, han hagut d’abordar noves situacions com el confinament de les llars o el tancament d’escoles i de recursos d’atenció a la infància del món del lleure i socioeducatiu, la qual cosa ha complicat el seguiment de les situacions de risc dels infants.

 

Increment de la demanda

La irrupció de la Covid-19 i la conseqüent crisi econòmica, social i de salut mental ha fet que s’incrementin els factors d’estrès dels diferents nuclis familiars, amb una major incidència entre les famílies que ja partien d’una situació vulnerable. L’atenció  primària de serveis socials ha atès part d’aquestes necessitats socials i han pogut constatar l’impacte de la pèrdua d’ingressos, confinaments en situacions habitacionals no adequades, dificultats per cobrir necessitats bàsiques i problemes també per seguir una escolarització virtual, entre d’altres. Tot plegat s’ha traduït en un increment important de l’activitat que ja feien. Si es compara el període que va d’abril del 2019 a març de 2020, sense Covid-19, i entre l’abril de 2020 i el març de 2021, que és el primer any amb presència del nou coronavirus, hi ha tres indicadors principals que així ho reflecteixen en el cas dels Centres de Serveis Socials de la ciutat de Barcelona:

Tot plegat s’ha assumit fins i tot amb una disminució del temps mig d’espera per a una primera atenció als Centres de Serveis Socials, que ha passat de 18,18 dies durant el període anterior a la Covid als 10,71 dies actuals. De fet, en la situació pandèmica els equips professionals han prioritzat que les persones poguessin ser ateses el més aviat possible, la qual cosa ha comportat de retruc més pressió i sobreesforç perquè, sovint, les demandes que fan les persones ateses no són competència d’aquests serveis socials bàsics, com per exemple la gestió d’una situació administrativa irregular, o bé la tramitació de la Renda Mínima Garantida o de l’Ingrés Mínim Vital, entre d’altres.

Tot i així, hi ha tres indicadors addicionals sobre els ajuts i serveis tramitats des dels equips bàsics dels serveis socials municipals que també són un bon reflex sobre com ha impactat la pandèmia mundial en el cas de la ciutat de Barcelona. Agafant novament com a referència els dos últims anys, amb Covid-19 i sense, serien els següents:

A més a més, per aquest 2021 està en procés d’implementació el Fons Extraordinari d’Ajuts d’Emergència Social d’Infants 0-16, que preveu l’atorgament de 13,5 milions d’euros que arribaran a uns 25.000 infants i 17.000 famílies, d’entre les quals unes 1.200 seran famílies monoparentals. L’edició d’enguany preveu ajudes d’entre 100 i 475 euros mensuals, calculats en base al nombre de membres de la unitat familiar i el nivell de renda.

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, en total, a més del finançament ordinari del Contracte Programa de Serveis Socials de 68,1 milions d’euros, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha destinat 9,2 milions d’euros addicionals a l’Ajuntament de Barcelona per atendre les emergències relacionades amb la Covid-19 durant l’any 2020 per sensellarisme, ajuts d’urgència social, atenció domiciliària o voluntariat. Per al 2021, el departament té previst destinar 5,4 milions d’euros més per donar continuïtat a mesures ja iniciades.



Compartiu aquest contingut