L’Ajuntament redueix les desigualtats de gènere i incorpora la mirada feminista a la gestió municipal : Servei de Premsa

L’Ajuntament redueix les desigualtats de gènere i incorpora la mirada feminista a la gestió municipal

26/05/2021

El Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 ha executat 471 actuacions a favor de la igualtat entre homes i dones, el que representa més del 80% de les actuacions previstes al Pla

El 92% de la nova normativa municipal incorpora la perspectiva de gènere, un 42% més que l’any 2016 i s’incorpora de forma sistemàtica la variable de sexe en la recollida de dades. A més, s’ha format a 2.300 treballadors i treballadores municipals en matèria de gènere

S’ha assolit la paritat de gènere en les noves incorporacions al nomenclàtor de la ciutat i han augmentat 6 punts les adjudicacions d’habitatge públic de lloguer a dones

S’han aplicat eines urbanístiques amb criteris de gènere per pal·liar les desigualtats de gènere a l’espai públic i posar la vida quotidiana al centre del disseny de la trama urbana

El nou Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 ja es troba en procés d’elaboració i se centrarà en assolir la transversalitat de gènere i lluitar contra les desigualtats des d’una perspectiva de gènere, interseccional i des de la territorialització i proximitat

Barcelona va presentar el mandat anterior el Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 (PJG) com un instrument fonamental per combatre les desigualtats de gènere i transformar la ciutat des d’una perspectiva feminista. La seva implementació ha suposat una execució del 80,6% de les 585 actuacions previstes en aquests 5 anys.

El Pla per la Justícia de Gènere ha promogut un canvi institucional a l’Ajuntament gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques d’àrees i districtes, i de la integració del principi d’equitat de gènere en el funcionament i organització del consistori. Amb aquest caràcter transversal, s’està treballant per poder donar una resposta integral a les desigualtats de gènere.

En aquest sentit, més del 93% dels objectius plantejats en l’eix de canvi institucional s’han assolit, en part, gràcies a les 124 actuacions planificades amb la finalitat de promoure un canvi en les pràctiques i cultura del consistori per tal de garantir la incorporació de la perspectiva de gènere.

Entre els resultats assolits cal destacar l’increment del 42% en la incorporació de la perspectiva de gènere en la nova normativa municipal, passant d’un 50% l’any 2016 al 92% el 2020. De la mateixa manera, s’han realitzat 57 informes d’impacte de gènere en relació amb les normes i s’han analitzat 122 plans municipals per comprovar que incorporessin la perspectiva de gènere. A més, al llarg del pla, s’han creat 10 noves estructures institucionals d’impuls de la igualtat de gènere, com la Taula de Contractació Pública o l’Espai de Coordinació Tècnica de Clàusules Socials, Ambientals i d’Innovació. D’altra banda, pel que fa a la formació de la plantilla municipal en matèria de gènere, s’ha format a més de 2.300 treballadors i treballadores i s’ha capacitat al 100% del personal gerencial i l’equip de govern.

Pel que fa al pressupost municipal, la quantia econòmica dels programes que són transformadors de desigualtats de gènere s’ha duplicat, arribant a pràcticament 650M € al pressupost de l’any 2020. En la mateixa línia, ha augmentat el número de programes i plans municipals que vetllen per la igualtat de gènere, passant del 69% l’any 2018 al 85,5% el 2020. Així mateix, s’ha multiplicat per 7 el número de plecs de contractació que inclouen clàusules d’igualtat de gènere, passant de 23 contractes l’any 2017 a 171 el 2020; així com les clàusules d’igualtat de gènere incorporades als contractes públics, que han passat de 44 l’any 2017 a 349 el 2020.

En relació amb els instruments de política laboral, ha crescut un 13% el nombre d’empreses municipals i organismes autònoms que disposen de plans d’igualtat i de protocols de prevenció de l’assetjament. En aquesta línia, l’Ajuntament ha elaborat un protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament per raó d’orientació sexual, de la identitat de gènere i d’expressió de gènere. A més, s’han analitzat diversos documents municipals per estudiar la comunicació inclusiva, l’any 2016 només el 38% de les fonts utilitzaven un llenguatge no sexista i inclusiu, incrementant-se fins al 89% l’any 2020.

També és important destacar la creació de nous espais orgànics per impulsar l’equitat de gènere i recollir les veus de les dones i les entitats en les diferents àrees i districtes de la ciutat. Del 2017 al 2020, s’ha passat d’un 3% a un 67% de processos de coproducció municipal que compten amb entitats de dones, criteris o accions de gènere.

Per últim, s’ha assolit la paritat de gènere en les persones guardonades als premis de la ciutat de Barcelona, essent el percentatge de dones premiades sempre superior al 50%.

 

Avenç en la democratització de les cures

L’eix d’Economia per la vida i organització del temps és el que ha assolit un nivell d’execució d’actuacions més elevat, amb la implementació del 94% de les 86 actuacions previstes.

Al llarg del pla s’ha posat especial èmfasi en la democratització de les cures, com ho mostra el fet que l’any 2019 es va crear l’Espai Barcelona Cuida, un centre d’informació i orientació per a la cura de les persones; i l’execució de la mesura de govern per una Democratització de la Cura 2017-2020, la qual ha contribuït a posar la qüestió de les cures al centre de les polítiques municipals. De fet, al llarg del pla s’ha registrat una millora del reconeixement i importància que es dóna socialment i individualment a la cura.

D’altra banda, per eliminar les desigualtats de gènere en l’àmbit del treball remunerat, al llarg d’aquests cinc anys han augmentat de forma molt important els contractes públics que incorporen la clàusula de paritat entre homes i dones en els perfils i categories professionals. Mentre que el 2017 la clàusula de paritat es va incorporar en 4 contractes, el 2020 s’ha incorporat en 44. Així mateix, s’han assessorat un total de 92 empreses en matèria d’igualtat i organització del temps.

 

Més habitatge públic de lloguer per a dones

Respecte a les polítiques d’habitatge públic, s’ha registrat un augment de 6 punts en les adjudicacions d’habitatge públic de lloguer a dones, arribant a gairebé un 56% l’any 2018. També s’ha promogut l’habitatge cooperatiu, on en les 3 cooperatives adjudicatàries l’any 2018, les dones suposen el 60% de les persones sòcies. En aquest sentit, cal ressaltar que s’han incorporat criteris de gènere en el disseny dels nous equipaments d’habitatge públic.

Entre algunes de les actuacions més destacades relacionades amb la lluita contra les violències masclistes, trobem l’augment de recursos destinats a l’acolliment de dones que han patit violència masclista, gairebé doblant el nombre de places des de l’any 2016, passant de 126 a 244 l’any 2020. A més, també s’ha augmentat el pressupost i l’equip per als serveis com el SARA, els PIAD o el SAH, i s’ha impulsat la política de prevenció de violències masclistes amb programes i formacions a més de 100 centres educatius de la ciutat.

Per últim, en l’àmbit de la cultura i la memòria històrica, també s’ha assolit la paritat de gènere en les noves incorporacions al nomenclàtor de la ciutat, on el 40% dels nous carrers porten noms de dones. A més, s’ha realitzat la diagnosi i el pla de gènere a 6 museus de la ciutat.

 

Una ciutat més amable gràcies a l’urbanisme amb perspectiva de gènere

L’any 2017 es va presentar la mesura de govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere. L’urbanisme de la vida quotidiana” amb l’objectiu de resoldre les desigualtats de gènere a l’espai públic i posar la vida quotidiana al centre del disseny de la trama urbana. Gràcies a les 12 marxes exploratòries de gènere i vida quotidiana realitzades per dones dels diferents barris de la ciutat, s’ha pogut millorar l’entorn urbà amb intervencions que milloren la percepció de seguretat i l’ús de l’espai. Així mateix, s’ha realitzat una diagnosi de gènere als polígons del marge dret del Besòs, tenint en compte l’urbanisme, el treball i les cures. Finalment, també s’ha incorporat la perspectiva de gènere en el nou Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024, tenint en compte els motius, els usos, les necessitats i els elements que condicionen i expliquen la mobilitat de dones i homes a la ciutat.

Pel que fa a la prevenció i seguretat, conjuntament amb la Guàrdia Urbana, s’ha realitzat un treball intern d’anàlisi de la gestió de casos de violència masclista que ha permès la implementació de millores orientades sobretot a la prevenció, detecció i atenció a les dones, especialment en els casos en els que no hi ha denúncia penal.

 

Nou Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025

Ja s’està treballant en l’elaboració del nou Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 a través d’un procés participatiu amb els col·lectius de dones, el moviment feminista i la ciutadania. Aquest nou pla vol incloure la interseccionalitat i territorialització i proximitat, sempre amb l’objectiu d’eliminar les desigualtats entre homes i dones i construir una ciutat feminista on les dones tinguin veu, capacitat de decisió i on se sentin protagonistes i en igualtat de condicions en la vida cultural, econòmica, social i política.



Compartiu aquest contingut