Servei de Premsa
16/04/2024
Barcelona aporta el seu model de polítiques d’envelliment, d’atenció i promoció de les persones grans a la Unió Europea
01/06/2021
Temps estimat de lectura: 7 minuts
L’Ajuntament de Barcelona ha compartit el seu model d’envelliment, d’atenció i promoció de les persones grans amb una aportació al Llibre Verd sobre l’Envelliment de la Comissió Europea
Barcelona prepara l’avaluació del “Pla Barcelona amigable amb les persones grans 2017-2021” i la “Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021”, així com una crida a la participació del col·lectiu per impulsar el nou “Pla Barcelona ciutat amigable de les Persones 2022-2030”
Programes per lluitar contra la soledat no volguda com Radars o VinclesBCN, la xarxa d’equipaments públics o el projecte VilaVeïna per concebre la cura com una tasca compartida i comunitària són alguns exemples de les polítiques que aplica l’Ajuntament per fomentar un millora en la qualitat de vida de les persones grans
L’Ajuntament de Barcelona ha compartit amb la Comissió Europea els seus aprenentatges i bones pràctiques relacionades amb les polítiques municipals d’atenció i promoció de les persones grans. A través d’una aportació al Llibre Verd sobre l’Envelliment, el consistori posa en valor el seu compromís per donar resposta a les oportunitats que presenta el canvi demogràfic de la ciutat i per garantir el benestar social i emocional de la població més gran. Per Barcelona, atendre i acompanyar l’envelliment és un aspecte prioritari i, per aquest motiu, també s’ha avançat en la planificació de polítiques innovadores que plantegen construir una ciutat més saludable i amable per les persones grans.
El Llibre Verd sobre l’Envelliment és un informe que elaborarà la Comissió Europea i recollirà l’impacte del canvi demogràfic en Europa amb l’objectiu d’obrir un debat polític sobre com afrontar els reptes i oportunitats que planteja l’envelliment de la població. Barcelona és una de les ciutats que hi ha col·laborat en la consulta pública del document aportant les seves recomanacions, experiències i model en l’atenció i la promoció de persones grans a les ciutats.
Barcelona registra unes xifres similars a la mitjana europea en relació amb la proporció de persones grans a la ciutat. Segons el cens de l’any 2020, a Barcelona hi vivien 352.299 persones majors de 65 anys, el que equival al 21,6% del total de la població. Es calcula que l’any 2031 aquesta xifra augmentarà fins a arribar al 24%. Aquesta tendència demogràfica planteja una sèrie de reptes i oportunitats a nivell social, econòmic i sanitari que s’han de treballar a llarg termini.
L’Ajuntament de Barcelona té una important tradició en l’impuls de polítiques adreçades a les persones grans, tant des de la perspectiva de l’atenció com de la promoció i la participació. El consistori ha engegat diverses estratègies per vertebrar les polítiques necessàries per donar resposta a les necessitats de les persones grans; com per exemple l’Estratègia sobre el canvi demogràfic i envelliment 2018-2030, que detalla quines són les línies d’acció per fer de Barcelona una ciutat que reconeix i cuida de les persones que hi envelleixen. En aquest sentit, l’Estratègia recull un seguit d’accions en l’àmbit de l’atenció, l’habitatge, la participació i la promoció que permetran afrontar el canvi demogràfic defensant el dret a la ciutat per a totes les edats i valorant l’aportació i participació social en tots els cicles vitals, posant una especial atenció als col·lectius més vulnerables.
En el marc de l’Estratègia s’ha avançat en la millora de serveis com ara el servei d’atenció domiciliària, l’avenç en noves promocions d’habitatges amb serveis per persones grans, o programes comunitaris com Radars o VinclesBCN. L’Estratègia també ha suposat un avenç indiscutible en el camp de la innovació social, que permet elaborar noves respostes a problemes socials i treballar per facilitar-ne l’accés a través de noves eines digitals i tecnològiques.
Barcelona sempre ha estat una ciutat capdavantera en l’atenció i promoció de les persones grans i en l’envelliment actiu dins la seva visió de ciutat amigable. El projecte ”Barcelona Amigable amb les Persones Grans” treballa per fer possible que aquest col·lectiu visqui amb seguretat i participi plenament en la societat. En aquest sentit, el govern municipal planifica les noves estratègies avançant-se al nou model de societat que generarà la longevitat de la població, proposant un canvi tant en la manera de viure l’esfera privada com l’espai públic, centrant-se en l’atenció, la cura, la promoció i en els serveis de proximitat amb la finalitat de millorar l’estat general de les persones grans i la seva qualitat de vida.
Amb la voluntat de convertir Barcelona en ciutat referent europea en l’atenció i promoció de les persones grans, s’està treballant en l’avaluació del “Pla Barcelona Amigable amb les Persones Grans 2017-2021” i de la “Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021”. De la mateixa manera, s’inicien també els treballs per impulsar de forma participada amb les persones grans, entitats, institucions, tècnics i tècniques i acadèmics el nou “Pla Barcelona Ciutat Amigable de les Persones 2022-2030”.
Programes i accions que acompanyen a les persones grans de la ciutat
La xarxa d’equipaments públics de promoció de les persones grans impulsa la seva socialització i empoderament per fomentar el creixement i benestar emocional. Barcelona compta amb un total de 58 casals i espais de la gent gran amb gairebé 60.000 usuaris; esdevenint espais de relació, intercanvi, aprenentatge i promoció del voluntariat on es programen un seguit d’activitats per fomentar el creixement i benestar emocional. A més, la ciutat disposa de més d’un centenar d’equipaments públics, com centres cívics, esportius i biblioteques; per tant, l’oferta cultural i esportiva és molt àmplia i abasta totes les etapes de la maduresa.
Un dels grans reptes que afronta el col·lectiu de persones grans és la soledat no volguda; a Barcelona, el 40% dels majors de 85 anys viuen sols, xifra que evidència la necessitat de treballar per resoldre aquesta realitat. Per aquest motiu, l’Ajuntament posarà en marxa l’Estratègia Municipal contra la Soledat 2020-2030 amb l’objectiu de promoure les relacions de qualitat, sòlides i duradores, i de vetllar pel benestar de tots els ciutadans. En aquesta línia, els serveis Radars i VinclesBCN esdevenen una peça fonamental per pal·liar els efectes de la soledat no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans.
VinclesBCN és un servei per combatre la soledat reforçant les relacions socials de les persones grans que se senten soles mitjançant les noves tecnologies. Amb més de 3.100 usuaris, l’aplicació permet la comunicació entre la persona usuària, la seva família i el seu cercle d’amistats, alhora que es proposen diferents activitats a través del dispositiu. Per la seva banda, Radars és un projecte comunitari que compta amb gairebé 2.000 usuaris i treballa conjuntament amb l’entramat social dels barris per detectar canvis importants en les dinàmiques diàries de les persones grans del seu entorn. Amb els Serveis Socials i els centres de salut del barri implicats, es coordinen els recursos necessaris per fer un seguiment i contribuir a la inclusió de la persona gran al seu entorn més proper.
Seguint amb aquesta idea, Barcelona ha avançat en el desenvolupament de models innovadors per atendre a les necessitats de cura i caminar cap a una ciutat que s’organitza per donar sortida de forma més justa a les diferents necessitats de cura al llarg del cicle vital, i amb especial atenció a l’envelliment. Fa unes setmanes es va presentar el projecte VilaVeïna, una iniciativa per concebre la cura com una tasca compartida i comunitària. Espais on el veïnat podrà trobar suport, assessorament i recursos en relació amb les cures, i on s’impulsarà l’acompanyament de l’atenció i la personalització de les cures durant el procés d’envelliment, alhora que es posaran en marxa espais de suport emocional, la participació en bancs de moviments o projectes de pacificació de l’espai públic des de la perspectiva de les cures que suposa la construcció d’una superilla a cada VilaVeïna. La iniciativa preveu desplegar al llarg d’aquest mandat 16 unitats territorials que englobaran una població aproximada d’uns 300.000 habitants dels diferents barris de la ciutat.
El col·lectiu de persones grans ha estat el més afectat per la situació sanitària generada per la Covid-19, en aquest sentit, entre altres actuacions que s’han anat desenvolupant al llarg de la pandèmia, cal destacar el projecte “Com està?”. Aquesta iniciativa consisteix en trucar proactivament a 70.000 persones d’entre 70 i 84 anys, que no utilitzaven cap servei municipal, per conèixer el seu estat emocional i detectar possibles situacions de soledat o patiment i informar-los dels recursos de suport existents. Actualment s’han fet 2.000 trucades a persones grans i els resultats demostren que el 10% manifesta sentir-se sola i 26% diu haver empitjorat el seu estat d’ànim en els últims mesos post pandèmia.
Per la seva banda, el servei VinclesBCN ha ajudat a reduir l’impacte emocional que ha tingut la pandèmia i les mesures de privació social. Així ho certifica l’avaluació que s’ha fet del servei durant el confinament i que demostra que VinclesBCN ha servit, en primer lloc, com a font d’entreteniment per mitigar les preocupacions, la por i la incertesa produïda per la pandèmia; i en segon lloc, també ha ajudat a mantenir i ampliar la connectivitat social de moltes de les seves usuàries.
Altres suports engegats per fer front als impactes generats per la Covid-19 en persones grans són el projecte d’acompanyament musical i visual pensat per a les persones que viuen en residències de gent gran. L’objectiu és limitar els efectes adversos del confinament i la manca d’estimulació cognitiva en les persones residents, que han vist com la Covid-19 els ha portat a una inactivitat física i a una limitació de les interaccions socials encara més negatives que per a la població mitjana.
D’altra banda, l’habitatge és un dels aspectes que més preocupa al col·lectiu de persones grans, per aquest motiu s’ha convertit en una de les prioritats del govern municipal. Al voltant del 80% de les persones grans assegura voler viure a la seva llar mentre pugui fer-ho, per això l’Ajuntament desplega estratègies diversificades en relació amb l’habitatge. Actualment la ciutat disposa de 1.300 habitatges de lloguer públic per a persones grans i 500 més en construcció. Especialment pensants en el seu disseny per al col·lectiu, disposen de serveis i activitats comunitàries per oferir uns espais de convivència adaptats, segurs i confortables. De la mateixa manera, l’Ajuntament impulsa diverses subvencions per facilitar la rehabilitació, accessibilitat i adaptació a habitatges de persones grans i persones amb discapacitat. A més, la setmana passada es va anunciar la primera cessió de sol públic per a la construcció de dues promocions de cohabitatge sènior de 15 i 17 habitatges al districte de Sarrià- Sant Gervasi.
En l’àmbit econòmic, en els últims anys s’ha registrat un augment en la despesa anual de les persones jubilades. L’anomenada economia silver dona resposta a les necessitats específiques i a les oportunitats econòmiques de l’envelliment de la població en sectors com la salut, la qualitat de vida o l’assistència. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha encarregat la realització d’un estudi sobre les potencialitats de l’economia relacionada amb les persones grans amb l’objectiu de definir els criteris de prioritat, els principals reptes del sector i aplicar eines i instruments per potenciar el mercat en el futur.
Aportació de Barcelona al Llibre Verd sobre l’Envelliment impulsat per la Comissió Europea
Paraules clauenvelliment/ persones grans/