La comunitat educativa presenta un decàleg amb els aprenentatges del curs en pandèmia i les bones pràctiques que volen que perdurin : Servei de Premsa

La comunitat educativa presenta un decàleg amb els aprenentatges del curs en pandèmia i les bones pràctiques que volen que perdurin

10/06/2021

Barcelona celebra 30 anys del Consell Educatiu de Ciutat amb una reflexió al voltant dels impactes i de les experiències pedagògiques que ha tingut aquest darrer curs escolar

L’alcaldessa, que ha presidit la commemoració, ha reclamat “no tornar al passat, si la pandèmia va fer als nens i nenes víctimes, la post pandèmia els ha de fer més protagonistes, i amb ells, a l’escola”

La celebració del trentè aniversari del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) ha estat l’acte escollit per la comunitat educativa de Barcelona per aturar-se un moment a reflexionar sobre el curs (sencer) en pandèmia, coincidint també amb les darreres setmanes d’aquest curs escolar sense precedents. Aquesta reflexió ha quedat fixada en un decàleg d’aprenentatges adquirits que s’ha presentat amb tota la solemnitat i en un acte presidit per l’alcaldessa, Ada Colau, al Saló de Cent de la Ciutat, durant la celebració dels 30 anys del CEMB. Un acte, amb pastís inclòs, al qual també ha assistit el tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats; la comissionada d’Educació, Maria Truñó, i membres del CEMB que hi ha assistit de forma presencial, i també per via telemàtica.

 

 

Colau s’ha referit a aquest decàleg, i de retruc a la tasca feta aquest curs per les escoles, amb un profund agraïment. L’alcaldessa ha compartit les dues imatges que per a ella mostren el millor i el pitjor de la pandèmia: D’una banda “la imatge de les UCI’s plenes, els carrers buits, i dels nens i nenes tancats a casa. Perquè al carrer no hi havia cap infant. Hi ha poques imatges més tristes que els carrers i els parcs sense nens i nenes.”

Alhora, la segona imatge, la de la recuperació de la ciutat i de la resposta a la pandèmia: “la dels nens i nenes omplint de vida els nostres parcs i jardins, i convertint la ciutat en escola”.

L’alcaldessa ha recordat que “ens vam entossudir a reobrir escoles i a mantenir-les obertes, conscients de la importància cabdal com a espai de protecció per als nens i nenes, per als nois i noies de la ciutat i també per a les seves famílies”. També ha agraït l’esforç que ha fet la comunitat educativa per fer-ho possible, i ha celebrat “l’èxit rotund” d’aquesta decisió, que va anar acompanyada de la posada a disposició de les escoles de centenars d’espais a l’aire lliure i en equipaments de barri, pròxims als centres educatius. Fruit d’aquesta complicitat de Barcelona amb l’escola i de l’escola amb la ciutat, Barcelona s’ha omplert d’escola, fent créixer els barris educadors.

Així doncs, el decàleg presentat avui, que s’ha mostrat a través d’una infografia animada, convida continuar amb algunes de les experiències que van arribar a les escoles per combatre la pandèmia, però que han tingut un impacte positiu que ha anat molt més enllà de la pròpia lluita contra el virus. Experiències que han enriquit la qualitat de l’educació en molts aspectes i que centres, alumnat, i famílies volen preservar quan passi la pandèmia:

 

  1. L’aposta per la presencialitat a l’escola, com a servei essencial.

A Barcelona (com també s’ha fet a Catalunya i Espanya) van obrir 875 centres educatius (comptant també els de 0-3 anys) i s’han mantingut oberts tot el curs, per a més de 300.000 infants, adolescents i joves, i amb prop de 30.000 mestres i personal.

 

  1. La pinya de la comunitat educativa, un mèrit i un èxit col·lectiu.

El treball en equip, la coresponsabilitat i la complicitat de tota la comunitat educativa ha donat com a resultat la superació d’una situació altament complexa i carregada d’incerteses. Aquesta implicació col·lectiva ha permès activar substitucions d’urgència, neteja preventiva extraordinària, distribució i préstec de tauletes amb connexió, millores en la comunicació i en els sistemes d’informació o els recursos extres en docents. En definitiva s’han desplegat millores d’oportunitats educatives sense precedents.

 

  1. L’equitat educativa, una prioritat.

Els confinaments i la pandèmia han empitjorat les condicions de vida de molts infants i adolescents, i han evidenciat que l’equitat educativa i la lluita contra la segregació escolar són prioritats imprescindibles de l’agenda de la ciutat.

 

  1. Salut integral a l’escola, i educació emocional.

L’estreta col·laboració entre el món de la salut i el món escolar, amb referents dels CAP als centres educatius ha facilitat la col·laboració amb la infermeria pediàtrica, la salut comunitària i els serveis i recursos de salut mental. Els impactes de la pandèmia en el benestar emocional dels infants i joves, exigeixen posar més atenció en l’educació emocional i la salut mental de l’alumnat.

 

  1. Pràctiques pedagògiques que han vingut per quedar-se.

Dels grups bombolla, als grups més petits, a la pedagogia a l’aire lliure, o entorns d’aprenentatge que combinen la virtualitat amb la presencialitat.

 

  1. L’acceleració de l’educació digital.

La tecnologia i els entorns digitals han ocupat un nou lloc. S’ha invertit en dispositius, connexions, formació i acompanyament digital a professorat, alumnat i famílies que ho han necessitat perquè d’un dia per l’altre, les pantalles van substituir les aules els auditoris, les jornades amb públic i els espais habituals de trobada.

 

  1. Flexibilitat i creativitat del professorat, per adaptar-se i innovar.

La reorganització del temps, de les agrupacions de l’alumnat, del treball en diferents ambients, han demostrat la gran capacitat d’innovació i adaptació del professorat.

 

  1. Nou aprofitament dels espais interiors i dels patis.

Els equips educatius han reorganitzat i transformat els ambients educatius dels espais interiors i exteriors, amb la idea d’optimitzar-los al màxim. Han buidat mobiliari excessiu, han buscat usos nous i més versàtils dels gimnasos, dels menjadors, dels porxos, de les aules. Alhora, a fora de l’escola l’espai públic de l’entorn escolar s’ha anat pacificant amb el programa “Protegim les escoles” i amb talls puntuals del trànsit de vehicles.

 

  1. Barris educadors durant les hores de classe però també en el lleure.

Quatre de cada deu escoles i instituts han utilitzat durant tot el curs carrers, places, parcs, jardins o equipaments de proximitat per fer-hi classe, a través del programa “Ampliem espais educatius als barris”. Les escoles han sortit als barris.

 

  1. El protagonisme dels infants i adolescents.

La bona actitud en general, la responsabilitat i una gran capacitat per adaptar-se han estat una lliçó per a les persones adultes que els han acompanyat.

 

L’aposta del Govern municipal en l’educació

A la reflexió sobre el curs en pandèmia se li ha sumat avui un petit balanç de les fites assolides en els darrers anys pel Govern municipal en matèria d’educació: “L’aposta educativa no es nova, en realitat es una aposta d’aquest govern municipal prèvia a la pandèmia, però que la pandèmia crec que ha confirmat com n’és d’encertada i de necessària”, ha manifestat l’alcaldessa que també ha insistit que “no volem tornar al passat, si la pandèmia va fer als nens i nenes víctimes la post pandèmia els ha de fer més protagonistes. I amb ells, a l’escola”.

En termes pressupostaris, aquest compromís per l’educació es tradueix en una despesa anual que ratlla els 200 M€ aportats directament per l’Ajuntament, un import que representa que el 7% del pressupost municipal es dedica a l’educació. I es tradueix per exemple en el fet d’assumir costos d’obres i reformes integrals de centres més enllà de les seves competències, per tal de suplir i reduir el dèficit històric d’inversió de recursos públics en la millora i el creixement de l’escola pública.

Aquests esforços estan començant a donar alguns fruits, ja que es comença a capgirar la tendència, i la matrícula d’alumnes a P3 en escoles públiques de la ciutat ja és lleugerament superior a la matrícula en la concertada, de manera que es comença a revertir l’anomalia del dèficit d’escola pública que pateix la ciutat de Barcelona, a on tan sols 4 de cada 10 alumnes de 3 a 16 anys van a la pública, quan al conjunt de Catalunya la mitjana és de 7 de cada 10, i a la UE, són 8 de cada 10.

Colau també s’ha referit al compromís del Govern municipal per una educació “amb equitat” i en aquest aspecte ha mencionat algunes de les mesures que ha implantat per avançar en aquesta línia: la tarifació social a les escoles bressol municipals; el pla contra la segregació escolar; la implantació de nous perfils professionals als centres (educadores i educadors socials i emocionals), o el reforç de les beques menjador.

L’escola és, per tant, un motor de transformació de la ciutat, i equipament clau en el cor dels barris. Centre d’altres intervencions prioritàries a les quals s’ha referit l’alcaldessa, com el pla de transformació de patis, o el projecte “Protegim les escoles”, que a finals d’any haurà millorat els entorns de 101 centres, guanyant l’equivalent a una illa de cases de l’Eixample, reduint carrils de circulació en 14 carrers i canviant la prioritat en favor dels vianants en 17 més, a banda de l’ampliació de carrils bici.

 

Descarregar vídeo (MP4)



Compartiu aquest contingut