Servei de Premsa
20/04/2024
Barcelona promou els equipaments municipals amb perspectiva de gènere
12/07/2021
Temps estimat de lectura: 6 minuts
El consistori impulsa una nova Mesura de govern per introduir la perspectiva de gènere en el disseny i gestió dels equipaments municipals
El document dóna resposta a la bretxa de gènere que existeix en l’ús dels equipaments municipals, posant especial atenció en generar centres corresponsables que facilitin els treballs reproductius i la cura de les persones
Centres connectats amb l’entorn, edificis accessibles i flexibles per diverses activitats, més zones verdes, espais de lactància i mobiliari adaptat, formació en matèria de gènere al personal municipal, impuls d’una xarxa de lavabos i espai de cures municipals o protocols per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes són algunes de les actuacions per introduir la perspectiva de gènere als equipaments de la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona presenta una nova Mesura de govern per promoure la perspectiva de gènere en els equipaments municipals de la ciutat. L’objectiu és donar criteris, establir processos, capacitar personal referent en matèria de gènere, així com elaborar normativa i instruments específics per facilitar la incorporació d’aquesta visió en el disseny i la gestió dels equipaments municipals.
Tal com apunta l’estudi previ “Incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona”, l’espai públic i els equipaments municipals no són neutres al gènere. És més, existeix una bretxa de gènere en el seu ús, on les diferències més destacades entre dones i homes es troben en aquells equipaments vinculats amb el sosteniment dels treballs reproductius i la cura de persones. En concret, a la ciutat de Barcelona hi ha una feminització en l’ús dels equipaments municipals; per exemple, les dones fan un ús elevat (per sobre del 75%) de les botigues del barri de consum diari i d’establiments especialitzats, així com dels bancs i dels centres d’assistència primària; els equipaments d’oci i de lleure també els utilitzen les dones entre un 1 i un 10% més que els homes; els centres de serveis socials i les biblioteques els usen entre un 15 i un 20% més que els homes; i els casals de gent gran i els centres educatius entre un 25 i un 30% més.
La mesura contempla els equipaments com a elements de referència de la ciutadania, espais que contribueixen a generar vida, equitat, a facilitar les tasques quotidianes i de cura i a articular la trama urbana. Aquesta proposta vol establir una nova metodologia per a l’estudi i avaluació dels equipaments a la vegada que presenta una sèrie de criteris per a futurs dissenys.
El document pren en consideració 8 tipus d’equipaments: esportius, juvenils, d’infància, per a les persones grans, d’atenció i inclusió social, comercials, culturals i biblioteques. Cadascun d’aquests equipaments té singularitats concretes i usos propis segons el col·lectiu que en fa ús. Les recomanacions es plantegen com a conceptes oberts a l’evolució i s’estructuren en 5 àmbits concrets:
Un equipament relacionat amb el seu entorn
La connexió de l’equipament amb la trama urbana circumdant ha de ser contínua, fàcil i fluida, connectant espais lliures, de joc i verds, i sense barreres que dificultin aquesta connectivitat. Situar la vida al centre significa tenir a l’abast els equipaments i serveis quotidians a menys de 10 minuts caminant. De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte que la localització d’un equipament suposa una oportunitat de millora per a l’entorn, generant una connexió entre diferents equipaments i creant una xarxa d’espais quotidians.
Els espais multifuncionals tenen presents la diversitat de necessitats i els usos que poden conviure en un mateix lloc. Els espais han de tenir una barreja de funcions, per exemple, els espais públics que permeten compatibilitzar els treballs de cura amb els espais d’estada per fomentar la inclusió i la convivència ciutadana. La diversitat de l’entorn també facilita la realització de les tasques quotidianes, la mobilitat activa i la construcció de xarxes entre persones.
Entre altres aspectes cal garantir també la seguretat viària, disminuint el nombre de vehicles privats i reduint la velocitat de circulació a la zona; establint passos de vianants coherents amb els patrons de mobilitat de les persones; ampliant les voreres dels voltants de l’equipament; promovent una infraestructura ciclista segura; garantint l’existència de parades de transport públic properes i accessibles a l’espai; i facilitant la identificació de l’equipament amb senyalització concreta com mobiliari urbà específic o símbols a la vorera.
Plantes baixes i espais intermedis en contacte amb l’exterior
Els equipaments faciliten la vida quotidiana si s’integren en l’entorn i les seves plantes baixes són obertes al carrer, és a dir, si no suposen una barrera en la trama urbana. Els edificis han de tenir obertures i portes i fomentar les façanes de vidre per facilitar la comunicació entre l’interior i l’exterior. Pel que fa als espais de relació i de trobada propicien que el control informal es doni de manera espontània, per aquest motiu és convenient situar l’espai d’informació del centre a l’accés de l’edifici i posar sofàs i elements d’estada als espais d’entrada.
La xarxa verda urbana genera espais saludables i millora la qualitat de vida, per això és important connectar l’equipament amb un entorn verd i amb espais que afavoreixin el joc i les activitats esportives. D’altra banda, cal garantir la percepció de seguretat i accessibilitat al centre amb una millora de la il·luminació, amb la inclusió d’elements urbans que facilitin la vida quotidiana i amb un increment de la neteja i el manteniment de l’espai públic.
Un equipament flexible i accessible
Els espais interiors de l’equipament s’han d’organitzar a partir de recorreguts clars i ben estructurats, on resulti senzill ubicar els diferents espais d’activitats. També han de ser accessibles per a totes les persones i garantir, d’aquesta manera, l’autonomia de les persones amb discapacitat. De la mateixa manera, és important permetre la flexibilitat dels espais interiors perquè evolucionin i canviïn amb les necessitats de les persones; per tant, els equipaments han de disposar de sales multifuncionals que es puguin adaptar al moment i l’activitat.
Espais interiors confortables
Els espais interiors de l’equipament han de garantir el confort dels usuaris i les usaries, per tant, alguns aspectes que cal tenir en compte són establir una il·luminació i una climatització natural i adequada a cada espai; garantir l’aïllament acústic dels espais; generar una bona senyalística que permeti a tothom saber on es troba i on són els espais, adaptada als infants i accessible comunicativament. A més, cal millor la qualitat de l’espai amb més vegetació interior; amb mobiliari adaptat a les característiques de tots els usuaris i introduint criteris d’eficiència energètica.
De la mateixa manera, els centres han de disposar de diferents espais específics que facilitin el seu ús, com espais per guardar vehicles individuals com bicicletes o cotxets, lavabos adaptats a les diferents capacitats funcionals i edats propers a l’accés d’entrada i espais de lactància que garanteixin privacitat però estiguin integrats en les zones comunitàries.
Una programació diversa, adaptada, flexible i inclusiva
La gestió del centre ha de posar especial èmfasi en treballar perquè les persones usuàries s’identifiquin amb l’espai i estableixin així vincles afectius i de cura amb el mateix. S’ha de promocionar la diversitat i la cohesió mitjançant una programació que promogui la participació de persones de diferents cultures, edats o gènere, i amb una flexibilitat horària que s’adapti als diferents ritmes i horaris dels usuaris, sobretot tenint en compte els treballs de cura.
Pel que fa als professionals de l’equipament, és indispensable portar a terme una formació en gènere que garanteixi que tot el personal assumeix la igualtat de gènere i el respecte per la diversitat sexual i de gènere. Alhora, el centre ha d’adoptar un protocol o circuit per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes, inclús alguns poden establir un punt on atendre aquests casos. Per últim, des de la gestió del centre, és important fomentar la col·laboració amb organitzacions veïnals i social per tal d’enfortir les xarxes socials o la democratització de les tasques de cura.
Per poder assolir aquesta integració de la perspectiva de gènere al disseny dels equipaments és disposarà d’una sèrie de recursos:
- Incloure la perspectiva de gènere en les competències de les persones que dissenyen i gestionen els equipaments. Per tant, cal designar la figura d’una persona tècnica en gènere a cada districte de la ciutat que ofereixi suport i assessorament, així com als actors implicats en el disseny, rehabilitació i construcció de nous equipaments.
- Per tal d’implementar de manera efectiva la perspectiva de gènere, s’intervindrà en els instruments de contractació pública, incorporant clàusules de gènere en la definició interna del contracte, en els criteris d’adjudicació, etc.
- Elaboració d’una guia per a facilitar la incorporació del gènere als programes funcionals que defineixen les necessitats de cada equipament.
- Elaboració d’un protocol marc per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes, que cada equipament adaptarà a les seves necessitats, públics i espais.
- Tots els recursos citats s’hauran de transmetre al personal que gestioni i dissenyi els equipaments per la implementació de criteris inclusius en el funcionament dels centres, per això es contempla un ampli període de formació a tot el personal implicat.
- Per últim, serà necessari incorporar processos participatius en la definició dels equipaments, fomentant la participació de les persones usuàries.
Paraules clauequipaments/ perspectiva de gènere/