La justícia referma la decisió de l’Ajuntament de cobrar l’IBI a l’església catòlica per llogar un edifici : Servei de Premsa

La justícia referma la decisió de l’Ajuntament de cobrar l’IBI a l’església catòlica per llogar un edifici

30/08/2021



Temps estimat de lectura: 2 minuts

Per primera vegada, un tribunal es pronuncia a favor que una congregació pagui l’IBI corresponent a un edifici de la seva titularitat del qual percebia rendiments econòmics per llogar-lo

El Jutjat Contenciós Administratiu número 8 de Barcelona ha donat la raó a l’Ajuntament de Barcelona per cobrar l’Impost de Béns Immobles (IBI) a una congregació de l’església catòlica que llogava un edifici de la seva propietat a una societat mercantil. Aquesta és la primera vegada que la justícia es pronuncia a favor de la recaptació d’impostos municipals a l’església pel fet de rebre rendiments econòmics del seu patrimoni.

Des de l’Institut Municipal d’Hisenda es va notificar a la congregació que havia de pagar un total de 22.368’04 euros en concepte d’IBI de l’any 2019 corresponent a l’immoble de la seva titularitat del qual percebia rendiments derivats del lloguer. Contra aquesta liquidació, la congregació va interposar un recurs administratiu, desestimat el 5 de juliol de 2021 per la regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim interior i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona. La desestimació del recurs administratiu va permetre a l’entitat religiosa recórrer davant la justícia Contenciós Administrativa, que va emetre aquesta sentència pionera el dia 22 del mateix mes.

Pel que fa als arguments jurídics, el consistori defensa que la congregació està donada d’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per estar exercint una activitat per la qual percep un rendiment econòmic i, per aquest motiu, ha de pagar l’IBI.

La congregació religiosa va al·legar que en destinar-se aquest local a activitat docent, quedava inclòs en els motius d’exempció de l’IBI recollits en la Llei que regula el règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i en el Concordat entre Espanya i la Santa Seu de 1979. El Jutjat Contenciós Administratiu que ha resolt el cas considera que això no és correcte perquè qui exerceix l’activitat docent és una societat mercantil i la congregació el que fa és llogar l’espai. Per tant, la congregació està duent a terme una activitat econòmica, no educativa, i ha de pagar l’IBI del local.

El consistori entén que si estigués exempta de pagament de l’IBI l’activitat econòmica de lloguer d’immobles feta per una entitat no mercantil podria suposar una competència deslleial respecte a les societats mercantils, que en tot cas estan subjectes al pagament de l’impost. Es tractaria d’un ajut d’Estat il·legal, prohibit pel Dret de la Unió Europea, com ha reconegut el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en diverses ocasions.

L’Ajuntament de Barcelona considera que el criteri seguit en aquesta sentència seria aplicable a tot tipus de confessions religioses, entitats sense ànim de lucre i associacions declarades d’interès públic, excepte que les activitats que desenvolupin en els immobles objecte de tributació siguin compatibles amb el dret de la competència de la UE, com en el cas de determinades activitats de l’àmbit de l’ensenyament, de la sanitat, dels serveis socials, de la cultura, així com religioses i de conservació del Patrimoni Històric.





Paraules clau

església catòlica/ IBI/