Servei de Premsa
29/03/2024
L’impuls municipal a la construcció d’habitatge públic de lloguer evita la caiguda del ritme d’obres a la ciutat per la pandèmia
12/10/2021
Temps estimat de lectura: 3 minuts
L’informe “L’habitatge en temps de pandèmia” realitzat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB) assenyala una caiguda del 23% en la construcció d’habitatge a l’àrea metropolitana provocada per la crisi sanitària, mentre que a Barcelona es va mantenir gràcies a l’increment del 108% de noves obres d’HPO
La proporció de famílies que viuen de lloguer s’ha incrementat deu punts percentuals respecte fa dues dècades, fins a més del 38%
En el seu informe anual d’anàlisi del sector de l’habitatge, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) descriu les principals conseqüències a la ciutat i a l’àrea metropolitana dels efectes de la covid-19. L’anàlisi es recull en l’informe “L’impacte de la covid-19 en el sistema residencial de la metròpoli de Barcelona 2020”, on s’assenyala la caiguda forta de la construcció d’habitatges, excepte a la ciutat de Barcelona, el creixement de la proporció de veïns i veïnes que viuen de lloguer, i l’increment de les estratègies públiques per a la contenció de l’exclusió residencial.
L’informe es va presentar a les jornades “L’habitatge en temps de pandèmia”, organitzades pel mateix O-HB i el CUIMPB – Centre Ernest Lluch.
Impuls a la construcció d’HPO a Barcelona
L’efecte de l’aturada econòmica a causa de la pandèmia ha tingut un efecte en la caiguda de la construcció d’habitatges a l’àrea metropolitana, amb un descens del 23% el 2020 respecte l’any anterior. A la ciutat de Barcelona, en canvi, el nombre d’habitatges iniciats s’ha mantingut, gràcies especialment a l’impuls de l’habitatge protegit, que es va incrementar un 108% i va representar un 31% del total (592 HPO, 1.892 totals).
Actualment, a Barcelona hi ha al voltant de 2.300 habitatges en obres o prop d’iniciar-les, la gran majoria, un 80%, de lloguer social i assequible, i la resta en diverses fórmules com la cessió d’ús i dret de superfície, que en garanteixen també la titularitat pública i eviten que, en el futur, es puguin vendre i privatitzar. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) és l’administració que més està impulsant habitatge assequible, en una estratègia per incrementar i consolidar el parc públic.
Confirmació del canvi de tendència del règim de tinença dels habitatges
El creixement de les llars que viuen arrendant un habitatge, tant a Barcelona com a la resta de
l’àrea metropolitana, confirma el canvi de tendència pel que fa als règims de tinença que es va
produir fa més d’una dècada. A la ciutat de Barcelona en el període 2018-2019 ja un 38,4 % de les llars viuen en règim de lloguer (enfront del 28,5 % del 2001) i a la resta de l’àrea metropolitana, el 23,4 % de les llars viuen arrendant un habitatge (enfront del 12 % del 2001).
Es detecta un lleuger descens de les llars amb hipoteca: són el 16,7 % a Barcelona (17,7 % el 2016) i el 25,5 % a la resta de l’àrea metropolitana (28,4 % el 2016).
Alhora, l’evolució de la renda de la població i els preus del lloguer segueix camins diferents, eixamplant-se durant l’any passat la diferència entre el poder adquisitiu de les famílies i el cost de l’habitatge. Mentre que la renda de la població va experimentar un descens molt notable durant el 2020 a causa de la pandèmia, al voltant del 14% a la ciutat de Barcelona, els preus del lloguer només es van reduir de manera lleu, un 1,4%.
L’informe analitza també l’esforç econòmic que han de fer les llars llogateres a través de la comparativa europea del percentatge del lloguer sobre el total d’ingressos de la població. Mentre que a Barcelona i l’àrea metropolitana aquest percentatge és del 40,5%, al global de l’Estat és del 32,1%, i baixa fins al 24,9% en la mitjana de tota la Unió Europea. Les dades confirmen, doncs, la necessitat que totes les administracions impulsin polítiques de reforç de construcció d’habitatge de lloguer assequible, amb criteris i condicions que n’assegurin la qualificació de protecció oficial de manera permanent, n’evitin la privatització i que l’esforç públic d’inversió en habitatge es transfereixi, en el futur, al mercat privat.
Reforç en l’abordatge de l’emergència habitacional
Barcelona ha estat pionera en l’abordatge de l’emergència habitacional. La Unitat Antidesnonaments de la ciutat ha mediat, des de la seva creació el 2016, en més de 10.000 desnonaments. A més, Barcelona ha aportat el 77% dels habitatges a la Mesa d’emergències, una proporció oposada a la del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, en què pertany la Mesa d’emergències i on la participació municipal és del 40% i la de la Generalitat, el 60%, amb un deute de pisos no aportats de 1.018 i més de 500 famílies en llista d’espera.
Informe complet “O-HB L’impacte de la covid-19 en el sistema residencial de la metròpoli de Barcelona 2020”: https://www.ohb.cat/wp-content/uploads/2021/09/Informeanual_2020.pdf
Paraules clauemergència habitacional/ habitatge/