El Zoo de Barcelona i el Govern Balear acorden ampliar el programa de reintroducció d’espècies iniciat amb els ferrerets : Servei de Premsa

El Zoo de Barcelona i el Govern Balear acorden ampliar el programa de reintroducció d’espècies iniciat amb els ferrerets

14/10/2021

La Tercera Tinenta d’Alcaldia i Presidenta del Patronat de la Fundació Barcelona Zoo, Laia Bonet, i el Conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir, s’emplacen a col·laborar amb nous projectes 

El Zoo de Barcelona va iniciar el projecte de conservació dels ferrerets al 1993, i gràcies a la col•laboració amb el Govern Balear, s’ha aconseguit estabilitzar poblacions al seu medi natural d’una espècie que es considerava extinta

El Nou Model del Zoo potencia l’actuació sobre la fauna autòctona i mediterrània, especialment amenaçada

La Tercera Tinenta d’Alcaldia i Presidenta del Patronat de la Fundació Barcelona Zoo, Laia Bonet, s’ha reunit amb el Conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir, amb qui han acordat ampliar el programa de reintroducció dels ferrerets i poder criar al Zoo d’altres amfibis i rèptils.

El Conseller Balear ha pogut visitar les instal·lacions del Zoo, acompanyat pel seu director, Sito Alarcon. S’han visitat algunes de les instal·lacions de cria amb bioseguretat i d’altres espècies que tenen projectes de conservació i reintroducció a la natura.

La voluntat compartida per Bonet i Mir és la d’ampliar el projecte de col·laboració que es manté entre el Zoo i la Conselleria i que aquest estiu ha permès reintroduïr a la Serra de Tramuntana  57 exemplars de ferreret, una espècie d’amfibi endèmica de Mallorca que es troba en perill d’extinció, i sobre la qual el Zoo manté un programa de conservació amb l’objectiu de repoblar l’àrea d’on havien desaparegut.

L’èxit d’aquest projecte ha dut a ambdues parts a acordar l’ampliació d’aquesta col·laboració amb un nou projecte de reproducció que afectaria al calàpet (Bufotes balearicus). Aquesta espècie està catalogada com a En perill d’extinció a Eivissa, on no ha estat retrobada els darrers anys. És objecte d’un pla de recuperació (Pla Boscà) que contempla la reintroducció a hàbitats favorables d’exemplars provinents d’altres indrets. En aquests sentit, i fent feina de manera paral·lela, s’ha acordat que el Zoo de Barcelona criï exemplars de calàpet provinents de parentals de Mallorca. Els exemplars nascuts en captivitat seran traslladats a hàbitats favorables rehabilitats en el si del Pla Boscà.

D’altra banda, la Conselleria ha encomanat al Zoo que redacti, en base a la seva experiència pràctica, un protocol de conservació de l’espinós (Gasterosteus gymnurus) i la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) que inclourà un estudi genòmic d’ambdues espècies.

 

 

L’espinós és un petit peix autòcton catalogat com a Vulnerable i en seriós perill de desaparèixer de s’Albufera de Mallorca, única localitat natural coneguda. La sargantana Pitiüsa és una espècie endèmica que es troba distribuïda per Eivissa, Formentera i els illots perifèrics, amb un important grau de diferenciació genètica. Els darrers anys, està patint una forta pressió predatòria per part de dues espècies de serps introduïdes a l’illa a través del comerç de plantes ornamentals.

La Tercera Tinenta d’Alcaldia, Laia Bonet, considera que “aquests projectes i aliances son els que donen sentit i expliquen el Nou Model de Zoo, que surt del seu recinte per a involucrar-se,  in situ a la natura, en la conservació d’espècies dels ecosistemes mediterranis. “ Tenim l’obligació de fer del Zoo de Barcelona un referent pel que fa a la conservació de la fauna mediterrània, especialment amenaçada pel canvi climàtic”, ha assenyalat.

D’altra banda, el Conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir, s’ha mostrat “molt satisfet de poder ampliar aquesta col·laboració amb el Zoo” i ha assenyalat que “les polítiques de foment i conservació de la biodiversitat han d’estar al capdavant de qualsevol govern que tingui com a objectiu plantar cara a l’emergència climàtica”.

El Zoo de Barcelona va iniciar el projecte de conservació del ferreret al 1993, i des de llavors hi ha nascut a les seves instal·lacions més de 1.500 exemplars, el 95% dels quals han estat lliurats a les autoritats mallorquines per a la seva reintroducció. Aquesta dades mostren l’èxit del projecte, que ha aconseguit que d’una espècie que es considerava extinta i només se’n tenia registre fòssil, avui en dia hi hagi poblacions estabilitzades al seu hàbitat natural.

Èxit en la col·laboració amb els ferrerets: Una espècia endèmica en perill d’extinció

El ferreret (Alytes muletensis) és una espècie endèmica en perill d’extinció que, de manera natural, només viu als gorgs dels torrents de la Serra de Tramuntana. Va ser descrit l’any 1977 sobre restes fòssils, però no va ser fins a 1980, quan va ser trobat viu a la Serra de Tramuntana.

Des de l’any 1985 es porten a terme mesures de conservació del ferreret que inclouen, entre d’altres, cria en captivitat i alliberament, retirada de predadors introduïts, restauració d’hàbitats o creació de noves poblacions. Des de l’any 1991, i de manera ininterrompuda, es porta a terme un cens anual de larves a totes les localitats conegudes.

El darrer recompte anual de ferreret, de 2021, ha finalitzat amb un total de 29.581 larves, un nombre semblant als dos anys anteriors, quan se’n comptaren 30.787 i 29.314. La població mostra una tendència a l’alça amb variacions degudes a factors meteorològics o a la presència de depredadors, entre d’altres.

El Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori  realitza el seguiment a les diferents poblacions entre els mesos de juny i agost, època en la qual hi ha més larves. Les tasques se centren en el recompte de larves als gorgs i aljubs on habita aquesta espècie.



Compartiu aquest contingut