200 ciutats reunides al Fòrum Global del Pacte de Milà reclamen sistemes alimentaris que combatin l’emergència climàtica : Servei de Premsa

200 ciutats reunides al Fòrum Global del Pacte de Milà reclamen sistemes alimentaris que combatin l’emergència climàtica

21/10/2021



Temps estimat de lectura: 7 minuts

Les 210 ciutats signants del Pacte de Milà exigeixen als Estats que posin
el sistema alimentari, que avui genera un terç de les emissions globals
de gasos d’efecte hivernacle, al centre dels acords climàtics

Les alcaldesses de Barcelona i Glasgow es comprometen a portar aquest missatge a la cimera climàtica de Nacions Unides COP26

Paral·lelament, un grup de 14 ciutats llença el Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima, una eina per marcar fites concretes en el compromís amb una alimentació sostenible per reduir l’impacte climàtic

L’Ajuntament de Barcelona es marca tres objectius per al 2030: que un terç de la població consumeixi de manera habitual productes de proximitat i un quart tendeixi a seguir una dieta baixa en proteïna animal i consumeixi aliments ecològics amb regularitat

Avui s’ha clausurat amb intervencions de l’alcaldessa Ada Colau, la vicepresidenta del Govern espanyol Teresa Ribera i el ministre Alberto Garzón el VII Fòrum Global del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, en què han participat 700 persones de 200 ciutats i 150 ponents de 30 països

A la cloenda s’ha anunciat que Rio de Janeiro serà la propera ciutat en acollir el Fòrum Global del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà el 2022

Les ciutats participants al VII Forum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà,  organitzat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, han demanat avui als Estats que es comprometin a posar el sistema alimentari al centre dels acords climàtics que es prendran a la COP26 a Glasgow. “Ara toca exigir als Estats i a les grans empreses –ha afirmat l’alcaldessa Ada Colau a la cloenda del congrés—. Són ells qui tenen les competències, són ells i elles qui tenen el poder. I això implica exigir regulacions ambicioses en l’àmbit de l’energia, de la construcció, dels envasos, dels ports i aeroports, de la mobilitat, i per suposat de l’alimentació. Prou de paraules, necessitem fets. El canvi del sistema alimentari ha de formar part del nucli dur de l’acció climàtica”. Colau participarà a la trobada de la xarxa C40 de ciutats compromeses amb la salut del planeta i a la presentació de la Declaració de Glasgow, que Barcelona ha subscrit. En aquesta trobada es traslladarà als Estats el missatge que cal actuar amb urgència per la descarbonització dels sistemes alimentaris i que el rol de les ciutats, on avui viu el 55% de la població i que el 2050 podria concentrar-ne el 70%, és clau.

 

 

El model alimentari actual és responsable d’un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle globals. El ministre de Consum del Govern espanyol, Alberto Garzón, ha subratllat la importància del “salt cultural perquè la ciutadania entengui la cadena que hi ha al darrera de cada aliment que compra al supermercat, amb costos socials, econòmics i ambientals”.

Malgrat les seves competències limitades pel que fa a la regulació del sistema agroalimentari, els municipis estan decidits a empènyer cap a la transformació del model amb totes les mesures que puguin implementar (preservació de zones naturals i agrícoles, potenciació del producte local, ecològic i de proximitat, sensibilització ciutadana, treball amb les escoles, disminució del consum de proteïna animal, etc.) i insten els governs estatals i els organismes internacionals a actuar de manera urgent i contundent.

 

Barcelona Challenge for Good Food and Climate

I es per això que a més, durant la cloenda s’ha presentat el Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima (Barcelona Challenge for Good Food and Climate), un procés de treball conjunt entre les ciutats per avançar en el compromís cap a sistemes alimentaris resilients i saludables, que inclou una eina tecnològica desenvolupada pel l’Ajuntament de Barcelona i la Red de Ciudades por la Agrocología. La proposta reprèn els acords anteriors del Pacte de Milà sobre Polítiques Alimentàries, que a dia d’avui compta amb 210 ciutats adherides que aglutinen 400 milions de persones de tot el món. Les metròpolis representen en el seu conjunt un 2% de la superfície del planeta i generen el 70% de les emissions totals; per això, és esencial que les ciutats vulguin formar part de la solució.

Aquesta és una iniciativa que impulsen un grup de 14 ciutats entre les que es troben Milà, Glasgow, Bogotà, Rosario, Lyon, Belo Horizonte, Antananarivo, Granollers, Ouagadougou, Kazan, Birmighan, Le Havre, València i Barcelona, entre d’altres. Aquest grup motor promourà durant els propers sis mesos l’adhesió de municipis de tot el món que aniran concretant els seus objectius i accions per assolir-los. La vicepresidenta del Govern espanyol i ministra per a la Transició ecològica, Teresa Rivera, ha qualificat el Repte de Barcelona d’“experiència extraordinària que recullo i agraeixo per compartir amb la resta de participants a la COP26 de Glasgow”.

L’aplicació tecnològica promou l’adopció de polítiques concretes per part de les ciutats en sis categories –cadena de comercialització alimentària, producció agrària, malbaratament alimentari, equitat social i econòmica, nutrició i dietes sostenibles, i governança—, de manera que els municipis puguin marcar-se objectius mesurables que, alhora, puguin traduir-se en reducció de les emissions o creació de llocs de treball, entre d’altres variables.  L’eina digital permet quantificar les fites a assolir mitjançant una metodologia científica que calcula l’impacte de les aspiracions de cada ciutat expressat en sis indicadors: reducció d’emissions amb efecte d’hivernacle, despesa pública estalviada, beneficis econòmics per a la regió, reducció de la mortalitat, llocs de treball generats i aigua estalviada.

En el termini d’un any, s’elaborarà un informe detallat sobre l’evolució d’almenys sis ciutats en base a les fites marcades –que podria presentar-se al VIII Fòrum Global del Pacte de Milà que tindrà lloc el 2022 a Río de Janeiro, tal i com s’ha anunciat avui— i el Repte preveu l’intercanvi d’experiències i aprenentatges entre els municipis adherits. La proposta s’ha fet també extensiva a totes les ciutats catalanes amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

En el cas de Barcelona, els primers objectius marcats per reduir les emissions del sistema alimentari de la ciutat per al 2030 són:

Barcelona utilitzarà l’eina en el marc de l’elaboració de l’Estratègia Alimentària 2030 que es començarà a treballar el novembre d’enguany. La ciutat reforça així la seva aposta per una alimentació sostenible en el marc de la lluita contra l’emergència climàtica obrint un procés pioner d’impuls a les polítiques alimentàries locals contra el canvi climátic.

El Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima ha estat impulsat amb el suport de la Red de Ciudades por la Agroecología, el Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries, la xarxa C40, Terres en Villes i Sustainable Food Places.

A l’hora d’aplicar els objectius que es marca al Repte de Barcelona l’Ajuntament de Barcelona aposta per abordar de manera integral la transformació del sistema alimentari amb polítiques de conscienciació ciutadana situant la temàtica en diferents espais de participació i, sobretot, en l’àmbit educatiu en els projectes dels centres i acompanyant la transició dels menjadors escolars cap a models més sostenibles. A més, el consistori treballa en polítiques estratègiques de compra pública alimentària per a col·lectivitats; programes per facilitar l’accés a una bona alimentació a les persones en situació de vulnerabilitat; infraestructures i logístiques per fomentar els circuits curts d’alimentació amb més aliments ecològics, locals i de temporada (Mercabarna, mercats municipals, comerços de barri, restauració); foment del reaprofitament alimentari; i impuls de l’agricultura urbana i de la transició agroecològica a la ciutat. Tot plegat, donant suport i treballant de manera col·laborativa amb el teixit associatiu de la ciutat a l’espai participatiu Agròpolis.

 

 

Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 | Dossier de premsa

 

Barcelona és un dels grans centres europeus de consum i comercialització alimentària. L’any de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible vol ser una palanca per impulsar una transició alimentària cap a la sostenibilitat amb la qual s’aconsegueixi enfortir les economies locals sostenibles i millorar la salut de les persones, així com la del conjunt del planeta. Inclou el desenvolupament de més de 90 projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible i una programació que va començar el gener de 2021 i culminarà amb l’inici del procés d’elaboració d’una Estratègia Alimentària de ciutat amb horitzó 2030 que esdevingui el full de ruta que caldrà seguir en les polítiques alimentàries per als propers anys a la ciutat.

 

Milan Urban Food Policy Pact

El Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, que va llançar aquesta ciutat italiana el 2015, és un acord entre ciutats d’arreu del món per “desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles que siguin inclusius, resistents, segurs i diversos, que proporcionin aliments sans i assequibles a totes les persones dins d’un marc basat en els drets humans, que minimitzen els residus i conservin la biodiversitat mitigant els impactes del canvi climàtic.” Té com a objectiu principal donar suport a les ciutats que desitgin desenvolupar sistemes alimentaris urbans més sostenibles fomentant la cooperació entre ciutats i l’intercanvi de bones pràctiques.





Paraules clau
Alimentació Sostenible/