Impuls a la regeneració dels polígons industrials del Besòs amb més economia verda i circular i millors infraestructures i espai públic : Servei de Premsa

Impuls a la regeneració dels polígons industrials del Besòs amb més economia verda i circular i millors infraestructures i espai públic

27/10/2021



Temps estimat de lectura: 6 minuts

La Mesura de govern ‘Superilla Barcelona per regenerar Barcelona i els seus barris’ recull les accions transversals per refer la ciutat, fer-la més resilient i donar una resposta sostenible a les crisis climàtica, social i econòmica actuals

Un dels eixos principals és la reactivació econòmica, i el Govern municipal vol protegir i millorar el teixit productiu i industrial del marge dret del Besòs: els polígons del Bon Pastor, el Torrent de l’Estadella, Montsolís i la Verneda Industrial

S’afavorirà la implantació d’activitats amb valor afegit i l’atracció de la indústria del futur, s’integraran més bé els polígons en la trama urbana i s’evitarà l’especulació

Es desenvoluparan projectes per potenciar la mobilitat activa i les connexions, la millora de les infraestructures i una proposta de planejament per ordenar de manera més eficient els àmbits

Es tracta d’aprofitar el marge de creixement dels polígons del Besòs, que poden arribar a generar a llarg termini una economia d’uns 551M€ de valor afegit brut directe i 9.000 llocs de treball directes

Barcelona té en marxa una estratègia de regeneració transversal, innovadora i adaptada als reptes del segle XXI. El Govern municipal presentarà en el Plenari del Consell Municipal d’aquest divendres la Mesura de govern ‘Superilla Barcelona per regenerar Barcelona i els seus barris’, que inclou les accions per refer i reprogramar la ciutat amb l’objectiu de convertir-la en un lloc més habitable on la vida de totes les persones es desenvolupi en total plenitud preservant el seu caràcter i la identitat.

Es tracta, en definitiva, del full de ruta per reactivar la ciutat amb un model urbanístic que es desplega pels barris i dona resposta a les necessitats i les crisis de salut, climàtica i econòmica actuals. Aquesta estratègia global i integral es concreta en el pla Superilla Barcelona, que vol canviar les inèrcies i les regles del joc per impulsar plans que contribueixin a traçar el futur d’una ciutat més justa, més saludable, més inclusiva i diversa, més productiva.

El canvi de model s’està consolidant i accelerant de forma transversal i a través de totes les actuacions recollides a la Mesura de govern. Són les següents:

 

 

Una de les potes essencials de l’estratègia de regeneració és la reactivació dels teixits econòmics i el sector productiu de la ciutat. Actualment ja s’està fent amb projectes diversos. Per protegir el comerç de barri i la vida quotidiana s’han aprovat diversos plans d’usos i s’ha fet la superilla de Sant Antoni, que té un impacte positiu en l’activitat econòmica del barri; s’ha donat suport a la restauració amb la instal·lació de noves terrasses i ampliacions arran de la pandèmia; s’ha treballat un nou planejament per al 22@ que reactiva l’economia i fa més i millor habitatge i verd; hi ha en marxa un nou model Port Olímpic com a espai sostenible, veïnal i d’economia blava, i s’han iniciat projectes com el de l’Antic Mercat del Peix de la Ciutadella i el futur Centre de Recerca Biomèdica als terrenys adjacents al CosmoCaixa per portar el coneixement del màxim nivell a la ciutat.

La suma de tota aquesta feina contribueix a avançar cap a una economia diversificada i que s’allunyi del monocultiu d’activitats. En aquesta línia, un dels àmbits amb més potencial de creixement és el territori industrial del marge dret del Besòs, que engloba els polígons del Bon Pastor, Torrent de l’Estadella i Montsolís, al districte de Sant Andreu, així com el polígon de la Verneda Industrial, a Sant Martí.

Configuren un territori productiu de 143 ha que requereix la seva integració en la trama urbana i la seva conversió en un eix productiu estratègic de la ciutat. S’hi ubiquen unes 550 empreses, i l’oferta d’establiments i parcel·les és de dimensions petites i mitjanes. És un polígon de gra petit: el 18% de les parcel·les tenen una superfície inferior a 300 m2 i només un 5% de les parcel·les són de més de 5.000 m2. I un gran nombre de parcel·les sobrepassen un o diversos paràmetres d’ordenació urbanística, com l’edificabilitat permesa i el grau d’ocupació del sòl, o bé no compleixen amb la condició de solar.

El perfil majoritari és d’empreses micro o petites, tot i que també n’hi ha alguna de grans dimensions. Tot això fa que hi hagi una major intensitat i concentració d’empreses en comparació amb altres espais industrials de l’àrea de Barcelona, com són la Marina de la Zona Franca, Badalona sud o el districte econòmic de l’Hospitalet. El grau d’ocupació es manté entre el 70 i el 75%, en funció del polígon.

 

 

El Govern municipal vol protegir aquest teixit industrial i mantenir la seva activitat, dotant-la de les eines i infraestructures necessàries per convertir-se en l’activitat del s. XXI que la ciutat necessita. El gran repte és la millora i activació dels polígons sense que això comporti l’expulsió de les activitats industrials existents.

Cal afavorir el teixit productiu local arrelat al territori, que crea ocupació de qualitat, i la indústria petita i mitjana. I fer-ho potenciant l’economia verda i circular, que permet aprofitar l’oportunitat de convertir la ciutat en referent de les noves economies.

Així, s’impulsaran teixits productius vinculats a la producció i distribució d’idees, innovació i productes culturals, científics i industrials, i es treballarà perquè el territori industrial del Besòs s’integri en la trama urbana i aculli la indústria del futur. Tot plegat, evitant l’especulació i que es generi un canvi cap a altres usos més lucratius que puguin expulsar l’activitat industrial, de manera que s’apostarà per protegir i invertir en aquests espais industrials urbans.

El projecte de transformació de l’antiga fàbrica Mercedes-Benz, que implica dur el model Superilla Barcelona al bari del Bon Pastor amb centres universitaris de disseny i empreses tecnològiques, és un primer pas cap a aquesta lògica. Ara cal estendre’l, i també seguir l’exemple de ciutats com San Francisco i Londres, on s’ha apostat per mantenir sòl industrial en espais centrals de la ciutat.

Els beneficis que pot arribar a generar aquesta transformació són molt importants. S’estima que el potencial dels polígons industrials del Besòs pot arribar a generar a llarg termini una economia d’uns 551 milions d’euros de valor afegit brut directe i uns 9.000 llocs de treball directes.

Per fer possible aquests objectius, el Govern municipal està treballant en tres línies d’actuació:





Paraules clau
Besòs/ regeneració/ urbanisme/