Servei de Premsa
20/04/2024
Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, un acord mundial pioner per garantir el dret al temps a la ciutadania
29/10/2021
Temps estimat de lectura: 5 minuts
La Declaració ha rebut de gairebé 100 institucions referents en les polítiques del temps, entre elles: l’Associació Internacional de Recerca en Usos del Temps, el grup de persones treballadores del Consell Econòmic i Social Europeu, ciutats com Estrasburg, Milà i Montevideo, i 15 organitzacions catalanes líders en aquest àmbit
Les organitzacions signants es comprometen a treballar conjuntament en els propers 2 anys per aconseguir 10 compromisos claus
La pandèmia ho ha canviat tot i també la percepció del temps i la importància de la seva organització per una vida més sostenible. Les polítiques del temps s’han convertit en una eina clau que contribueix i contribuirà a afrontar els grans reptes del planeta, la recuperació de les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19, fer front als futurs escenaris de treball, i a l’assoliment i consolidació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i el pilar europeu de drets socials.
Actualment el dret al temps es distribueix de manera desigual entre la ciutadania i la pobresa de temps en les seves diferents formes existeix a tots els països i regions, com ha estat reconegut per la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE) es 2017. Aquest accés desigual en l’ús del temps i l’organització social del temps afecten directament la salut de les persones, la igualtat entre elles, i la productivitat personal i organitzacional; afectant especialment a les persones en situació econòmica més precària i a les dones.
Per a millorar aquesta situació, 75 institucions mundials referents en polítiques del temps, incloent-ne 15 de catalanes, han signat una declaració que les compromet a treballar conjuntament per fer del dret al temps, un dret de ciutadania, per a millorar la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre totes les persones.
El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, ha participat a la cloenda del Congrés i ha declarat que “L’Ajuntament de Barcelona és i ha estat una institució pionera en l’impuls de les polítiques d’usos del temps des de fa més de 15 anys, quan vam crear la primera regidoria d’Espanya en aquesta matèria. Ara, a més, amb la Declaració de Barcelona també demostrem que som una ciutat referent a nivell mundial que lidera la reflexió i el debat sobre les polítiques d’usos del temps, amb l’objectiu d’avançar en una societat més saludable, igualitària, productiva i sostenible.”
És una declaració pionera en una política pública que aborda totes les dimensions on impacten les polítiques de temps, incloent una millor coordinació entre les institucions per aconseguir una major concreció i implementació del dret al temps, crear una agenda urbana i regional en polítiques de temps, fomentar la connexió entre els centres de recerca i les polítiques públiques i promoure el debat del canvi d’hora estiu i hivern.
Aquesta Declaració, que s’ha signat formalment a Barcelona aquest divendres 29 d’Octubre i porta el nom d’aquesta ciutat, va ser elaborada pel grup del Grup de Coordinació de l’Expert Lab de la Barcelona Time Use Initiative i la col·laboració de membres de la Xarxa de Ciutats Europees pels Usos del Temps, la Societat Alemanya pel Temps i les quatres institucions catalanes promotores: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
El grup d’institucions signants inicials agrupa les organitzacions actuals més actives en la promoció del dret al temps de tot el món, entre les quals hi ha centres de recerca, com l’Associació Internacional per a la Recerca en Usos del Temps (IATUR), o la Societat Mundial de Recerca de Ritmes Biològics (SRBR), ciutats com Barcelona, Estrasburg, Lille, Milà, Bolzano, Bergamo, Montevideo, Lleida, Girona, o Terrassa, agents socials i econòmics com el Grup de Persones Treballadores del Comitè Econòmic i Social Europeu, i societat civil com l’Aliança Internacional per l’Hora Natural, o bancs del temps de tot el món. La Declaració es mantindrà oberta a nous signataris els propers mesos.
Abans de signar la Declaració, ha parlat Rasmus Andresen, membre del Parlament Europeu, que ha comentat la importància històrica d’aquesta declaració per a fer front als reptes de salut i econòmics actuals. Seguidament, ha intervingut Ignace Glorieux, president de l’Associació Internacional de Recerca en Usos del Temps, signant de la Declaració. Glorieux, ha felicitat per la organització de la Time Use Week i el Congrés Mundial de Recerca en els Usos del Temps, que ha tingut lloc a Barcelona del 25 al 29 d’Octubre, ha dit a la seva intervenció que espera que la Declaració permeti fer més trobades que connectin recerca en usos del temps i polítiques públiques.
Tot seguit, Marta Junqué, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative (BTUI) i secretària de la Xarxa de Governs Locals i Regionals del Temps, ha presentat el procés, els compromisos i el pla de treball. Junqué, ha comentat que: “Avui fem un pas important per visibilitzar i garantir el dret al temps a tota la ciutadania. A més, es formalitza un full de ruta 2022-24 per treballar conjuntament amb els agents més rellevants per aconseguir que la UE i altres organitzacions reconeguin el dret al temps com un dret de ciutadania i es formalitzi l’Agenda Local i Regional del Temps”.
L’acte ha comptat amb la presència de 25 institucions claus en la implementació de polítiques del temps: Lluïsa Moret, diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Montserrat Ballarín, vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Javier Pacheco, secretari General de CCOO, Camil Ros, secretari General d’UGT, Josep Ginesta, secretari General de PIMEC, Joan Roget Alemany, vice-President de Foment del Treball, Toni Mora, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Dietrich Henckel, president de German Society for Time, Jean-Yves Boulin, membre executiu de Tempo Territorial, lrich Mückenberger, membre executiu de German Society for Time, Ariadna Güell, co-fundadora de l’Aliança Internacional pels Horaris Naturals (IANT), Xavier Suñer, membre del consell executiu de l’Associació IberoAmericana de Bancs del Temps, Maria Nikolopoulou, membre de la Asociación para el Desarrollo de los Bancos de Tiempo, Elvira Méndez, presidenta del Consell Assessor per la Reforma Horària i Coordinadora dels Bancs de Temps de Catalunya, Marina Lafay, regidora de Polítiques del Temps d’Estrasburg, Jennifer Ramirez, regidora de Presidència de l’Ajuntament de Terrassa, Àlex Garrido, vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Manlleu, Mercè Bosch i Romans, vicepresidenta de l’ACM i alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics, Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Sara Moreno Colom, investigadora del QUIT i coordinadora de la línia de recerca focalitzada en l’anàlisi del treball, el temps i la vida quotidiana (QUIT), Mireia del Pozo Farreres, directora del Centre d’Estudis de la Dona a Europa, i Laura Foraster, Directora de DIPLOCAT.
Podeu accedir a la Declaració de Barcelona sobre les Polítiques del Temps clicant aquí
Paraules clauTimes Use Week 2021/ Usos del Temps/