Servei de Premsa
20/04/2024
Barcelona redueix 824.310 tones de CO2 durant l’any 2020 a causa de la Covid-19
12/11/2021
Temps estimat de lectura: 6 minuts
Es tracta d’un estalvi que permet assolir el 42% dels compromisos de reducció d’emissions fixats a la ciutat per l’any 2030
Aquesta baixada, que no és estructural, ve marcada per la disminució de la mobilitat interna, de l’activitat portuària i aeroportuària, el tractament de residus i el consum energètic
El 2020 s’han estalviat 4 milions d’euros i gairebé 40.000 tones de CO2 amb la implantació de mesures energètiques: l’aposta per Barcelona Energia, la instal·lació de generació fotovoltaica i l’impuls a les xarxes de calor i fred
L’ampliació de carrils bici, el desplegament de la ZBE i, en general, les actuacions de transformació urbana, representen un element clau en la reducció d’emissions i millora de la qualitat de l’aire a la ciutat
Es consolida el creixement d’espais verds a la ciutat com a eina de mitigació dels efectes del canvi climàtic. En el període 2019-2021 s’han executat un total de 20 hectàrees de verd
L’any 2020 va comportar fenòmens meteorològics extrems com el temporal Glòria o el registre de 20 nits tòrrides durant l’estiu al centre de la ciutat
L’aturada i reducció de l’activitat de la ciutat durant l’any 2020 degut a la pandèmia de la Covid-19 va permetre reduir un 824.310 tones de CO2 respecte al 2019. Aquesta baixada en les emissions ha permès que la ciutat assoleixi el 42% dels compromisos de reducció fixats per a l’any 2030.
És una de les principals dades de l’informe de l’Emergència Climàtica a Barcelona 2020, que alhora adverteix en continuar avançant en mesures per fer front al canvi climàtic perquè aquesta reducció no és de caràcter estructural. Així, es constata l’enorme esforç que cal fer per reduir les emissions i arribar als objectius plantejats.
Aquesta dada ve marcada per la disminució del consum energètic (domèstic, comercial i serveis i industrial), de la mobilitat interna i el transport, del tractament de residus i de l’activitat del port i l’aeroport.
En total la ciutat ha emès 2,7 milions de tones de CO2 durant el 2020 mentre que el 2019 en va emetre 3,6, en total un estalvi de 824.310 tones de CO2. D’aquestes, 330.090 tones corresponen l’estalvi en consum energètic tant domèstic, industrial com comercial i de serveis.
L’informe mostra l’impacte d’algunes de les principals polítiques municipals en matèria de mitigació i adaptació a l’emergència climàtica. Durant l’any 2020, la consolidació de mesures energètiques a la ciutat ha permès estalviar fins a 4 milions d’euros i 39.497 tones de CO2, que representa més d’un 10% de l’estalvi en aquest àmbit.
- Barcelona Energia, l’operadora pública metropolitana, ha contribuït a un estalvi, durant l’any 2020, de més de 600.000 euros i 13.663 tones de CO2. A més, ha ampliat els seus serveis oferint també tarifes per a empreses i Pimes.
- Les instal·lacions de generació fotovoltaica a la ciutat han permès un estalvi econòmic de 700.000 euros i un estalvi de 726 tones de CO2, a través dels 102 edificis municipals, 17 pèrgoles i 15 mitgeres que disposen d’energia solar.
- L’impuls de les xarxes de calor i fred a la ciutat ha afavorit un estalvi de 2,75 milions d’euros i l’emissió a l’atmosfera d’25.108 tones de CO2 en un any.
Pel que fa a la mobilitat i al transport, l’any passat es van deixar d’emetre 229.900 tones de CO2. Les mesures de transformació urbana, pacificació, foment dels desplaçaments en transport públic, en bici o a peu també han esdevingut un element clau en la reducció d’emissions i en la millora de la qualitat de l’aire.
- L’inici del règim sancionador de la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona ha fet que els vehicles sancionables sense distintiu de la DGT siguin tan sols d’un 1%. La ZBE ha permès, des de l’inici del desplegament al 2017, una reducció de 600.000 desplaçaments amb vehicles més contaminants a la ciutat.
- Després de l’etapa del confinament per la Covid-19, es va fer una transformació tàctica de l’espai públic amb actuacions amb caràcter d’urgència com pacificacions, ampliacions de vorera i talls de trànsit que van permetre sumar més de 30.000 m2 d’espai per als vianants.
- El 2020 també es va fer un impuls a l’ús de la bicicleta amb la incorporació de 21 nous Km a la xarxa de carrils bici de la ciutat i l’ampliació de 65 noves estacions del Bicing.
Pel que fa a les mesures d’adaptació de la ciutat a l’emergència climàtica, l’any 2020 també ha suposat un canvi en com la ciutadania es relaciona amb l’espai públic i la importància que dona al verd de la ciutat. Així doncs, l’informe apunta que els espais verds són eines imprescindibles per afavorir el benestar físic i emocional i la salut i, alhora, necessaris per reduir la contaminació de l’aire i mitigar els efectes del canvi climàtic.
En el període 2019-2021 s’han executat 20 noves hectàrees de verd a la ciutat i alhora s’ha donat un impuls definitiu a un nou model de gestió del verd que afavoreix els processos ecològics i la protecció de la flora i la fauna. Així doncs, s’han impulsat més espais verds viaris, nous espais de verd bio i refugis de la biodiversitat.
L’any passat també es va aprovar el nou Pla de Sanejament de la ciutat, que és una eina de resiliència urbana a 80 anys vista. Preveu construir 200 Km nous de xarxa de clavegueram, passar de 12 a 66 dipòsits d’aigua i dotar Barcelona amb 180 hectàrees de sistemes de drenatge urbà (SUDS). L’any passat ja es van construir més 50.000 m2 de SUDS arreu de la ciutat.
Davant els models que indiquen un augment del dies càlids extrems a l’estiu, al 2020 es va impulsar la xarxa de refugis climàtics, un projecte que ha culminat aquest estiu doblant el nombre de refugis climàtics de la ciutat i la posada en marxa de les escoles refugi climàtic, instal·lacions adaptades, a l’interior i a l’exterior per fomentar el confort tèrmic amb bon aïllament, espais d’ombra i de verd i més punts d’aigua.
2020, un any de fenòmens meteorològics extrems
L’any 2020 també va estar marcat per la meteorologia, per la presència d’alguns fenòmens extrems. A mitjans de gener el temporal Glòria va afectar de ple la ciutat i va causar danys que es van valorar en 23,6 milions d’euros, sobretot a les infraestructures del litoral i a les platges on es va perdre una mitjana del 30% de la superfície de la sorra i instal·lacions, megafonia, paviment, senyalització i cablejat elèctric també van quedar afectats. El temporal també va comprometre de forma greu prop d’un miler d’arbres arreu de la ciutat. En el pic màxim del temporal es van registrar vents de 111 Km/h a la bocana del Port i onades de 5 i 6 metres amb puntes màximes que amb molta probabilitat van superar el 9 o 10 metres, el màxim mai registrat a la ciutat.
A banda del efectes del temporal Glòria, totes les platges de la ciutat, a excepció de la platja de la Barceloneta, continuen afectades per risc alt per temporals marítims. Cada any es perden al voltant de 32.000 m3 de sorra de les platges fet que ha comportat haver de reubicar alguns serveis.
Un altre fenomen extrem que va afectar la ciutat durant el 2020 va ser un total de 20 nit tòrrides (més de 25ºC) al centre de la ciutat, a l’estació meteorològica del Raval, mentre que a l’Observatori Fabra no se’n va registrar cap, fet que evidencia l’efecte calor per la proximitat al mar.
Paraules clauCO2/