[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] Barcelona tanca el 2021 amb rècord d’adquisició d’habitatges per ampliar el parc públic de lloguer i aturar processos especulatius : Servei de Premsa

[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] Barcelona tanca el 2021 amb rècord d’adquisició d’habitatges per ampliar el parc públic de lloguer i aturar processos especulatius

30/12/2021



Temps estimat de lectura: 5 minuts

[su_qrcode data=”%CURRENT_URL%” size=”150″ margin=”10″ align=”right”]

L’Ajuntament ha comprat aquest darrer any 13 finques senceres que, sumant-hi pisos individuals, signifiquen 382 habitatges, és a dir, un lloguer públic per a prop de 1.000 persones

Els immobles es distribueixen a tota la ciutat, però especialment les finques senceres es concentren a zones especialment tensionades com són l’Eixample o Gràcia

En total, la inversió efectuada és de prop de 60 milions d’euros, amb preus de compravenda inferiors a les mitjanes del preu de mercat d’entre el 18 i el 39%

L’exercici del dret de tanteig i retracte permet intervenir en compravendes del mercat privat per evitar així l’especulació immobiliària, assegurar la permanència dels veïns i veïnes que ja hi resideixen i destinar els habitatges buits al lloguer social i assequible

Inclou declaracions de Lucía Martín

L’Ajuntament de Barcelona acaba el 2021 amb xifres històriques d’ampliació del parc d’habitatge públic de lloguer, amb rècords tant de promoció d’obra nova com de compra d’habitatge existent. A través de les adquisicions, l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) compta amb 382 habitatges més, 369 dels quals de 13 finques senceres, i 13 habitatges individuals més. Aquestes dades suposen una fita en l’històric d’adquisicions d’habitatge des del Consistori, amb increments notables respecte a altres cursos d’aquest mandat i l’anterior, moment a partir del qual l’Ajuntament va emprendre per primera vegada l’estratègia de compres com a mesura per ampliar el parc públic d’habitatge.

 

 

Aquest 2021 l’Ajuntament de Barcelona ha intensificat l’exercici del dret de tanteig i retracte, pel qual pot intervenir en la compravenda d’un immoble. Amb l’adquisició a través d’aquest dret, l’Ajuntament persegueix dos objectius. D’una banda, s’aconsegueix aturar un procés especulatiu, atès que, a diferència del comprador, l’Ajuntament no persegueix una rendibilitat econòmica amb l’adquisició. De l’altra, amb la compra s’amplia el parc d’habitatge de lloguer assequible de la ciutat, especialment en barris amb preus elevats o que pateixen procesos de gentrificació. Amb els habitatges adquirits aquest 2021, s’ha assegurat el lloguer públic per a 312 famílies, ja sigui al mateix habitatge o en un altre, en cas de grans rehabilitacions i redistribució del nombre d’habitatges de la finca. Alhora, s’han guanyat 77 habitatges buits que es podran adjudicar a famílies amb necessitats de lloguer social o assequible. En nombre de persones, l’estimació és que en tot el parc adquirit aquest 2021 hi visquin un miler de persones.

L’ús del tanteig i retracte s’executa després de valorar les característiques de l’edifici, l’estat i la localització, així com el fet que el preu sigui sensiblement inferior al preu de mercat, és a dir, a la mitjana del preu per metre quadrat en les operacions de compravenda realitzades al barri en qüestió.

En total, des del 2015, l’Ajuntament de Barcelona ha ampliat el parc públic a través de les compres en 1.228 habitatges, amb una inversió acumulada de 129 milions d’euros. Aquests habitatges es distribueixen territorialment a Nou Barris (391), Sants-Montjuïc (239), Ciutat Vella (158), Horta-Guinardó (107), l’Eixample (144), Sant Andreu (70), Sant Martí (62), les Corts (34) i Gràcia (23).

 

Més lloguer assequible també en barris cèntrics on és més difícil construir

Aquest 2021 l’Ajuntament ha intensificat la compra d’habitatges en barris cèntrics, barris on la disponibilitat de sòl per construir és escassa, cosa que ha passat especialment al districte de l’Eixample i, en menor mesura però de manera significativa, a la Vila de Gràcia, un barri especialment dens i amb poca presència d’habitatge públic i on es requereixen grans inversions. A més, en aquest 2021 també destaca la incorporació al parc municipal de la promoció de quatre edificis de Torre Baró pertanyent a Regesa, de l’antic Consell Comarcal del Barcelonès, una compra que persegueix una millor gestió i l’equiparació dels drets de les persones residents com a inquilines del parc públic municipal.

L’Eixample: cinc finques de 99 habitatges.

Sants-Montjuïc:

Gràcia: dues finques de 17 habitatges.

Horta-Guinardó:

Nou Barris:

A aquesta llista cal sumar-li 13 habitatges buits més, comprats de manera individual en diferents punts de la ciutat: dos al Raval; un a Sants; un a Porta, un al Turó de la Peira, un a les Roquetes, un a la Prosperitat, un a la Trinitat Nova i quatre a Ciutat Meridiana (Nou Barris); i un al Besòs i el Maresme (Sant Martí).

 

Compres entre el 18 i el 39% per sota del preu de mercat

El dret de tanteig i retracte obliga que totes les operacions de compravenda d’immobles entre privats es comuniquin a l’administració pública, cosa que permet detectar oportunitats d’adquisicions per preus per sota la mitjana. En cada ocasió, es compara el preu per metre quadrat de l’operació per la mitjana de totes les operacions al mateix barri els darrers mesos, per tal d’avaluar un bon ús dels recursos públics, a més dels altres criteris ja mencionats com l’estat de la finca i la localització.

En total, la inversió realitzada ha estat de 59,82 milions d’euros, és a dir, 156.600 euros de mitjana per cada habitatge, un preu que inclou les estimacions de rehabilitació necessàries en cada finca. En la majoria de casos, es tracta de finques que no requereixen grans rehabilitacions ni presenten greus deficiències, per la qual cosa les intervencions necessàries són essencialment de millora. L’únic cas on serà necessària una gran rehabilitació és la promoció de Mont-ral i Letamendi, a Horta, uns treballs que durà a terme una fundació d’habitatge social, després de la inclusió d’aquesta finca al conveni de promoció d’habitatge social i assequible amb les entitats del sector de l’habitatge social i cooperatiu. Com a cas oposat, en canvi, s’hi troba la darrera compra realitzada, al carrer del Torrent de les Flors, a la Vila de Gràcia, una finca d’obra nova on no serà necessària cap intervenció tècnica abans de l’adjudicació dels habitatges a noves unitats familiars.

Respecte al preu de mercat, la forquilla de reducció respecte a les mitjanes varia segons el cas. Quant a les adquisicions realitzades aquesta tardor, l’estalvi percentual més elevat ha correspost a la compra i l’import de rehabilitació estimat del carrer de Camprodon, que amb una inversió d’1,34 milions d’euros ha suposat una reducció del 39% respecte al preu de mercat. La resta d’inversions per adquisicions realitzades per tanteig i retracte d’aquesta tardor i les corresponents estimacions de rehabilitació han estat la del carrer de la Diputació, de 10,9 milions d’euros amb un estalvi del 32%; la del carrer de Fonthonrada, de 2,8 milions d’euros amb un estalvi del 33%; i la del carrer del Torrent de les Flors, de 4,9 milions d’euros i un estalvi del 18%.

 

Enllaços relacionats

Declaracions de Lucía Martín

Vídeo (MP4)

Àudio (WAV)





Paraules clau
especulació/ habitatge/ parc públic de lloguer/