Radiografia de la ciutadania de Barcelona: Més feministes i oberts al reconeixement a la diversitat però també més descreguts i individualistes : Servei de Premsa

Radiografia de la ciutadania de Barcelona: Més feministes i oberts al reconeixement a la diversitat però també més descreguts i individualistes

22/05/2022



Temps estimat de lectura: 6 minuts

L’Enquesta de Valors Socials 2021, que arriba a la seva setena edició, permet conèixer els canvis en les opinions i els valors de la ciutadania de Barcelona durant gairebé vint-i-cinc anys

L’enquesta confirma un creixent suport al moviment feminista i millora la valoració de l’impacte de la immigració

Ens mostrem més satisfets amb la nostra vida, amb un 7’9 de nota mitjana

La família, el desenvolupament personal, els estudis i els amics son, per aquest ordre, els aspectes més importants a les nostres vides

La majora de barcelonines i barcelonins se situen a l’esquerra de l’espectre polític però la ciutadania cada cop està més allunyada de la política, dels partits i de les institucions

Creix el suport als moviments de defensa dels animals, fins a situar-se com el moviment amb més suport, més inclús que els moviments ecologistes i pacifistes

Hi ha consens entorn que calen accions urgents en matèria de l’emergència climàtica: el 71,7% creu que s’ha d’actuar urgentment i fer tot el que calgui

L’Ajuntament de Barcelona a través de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), presenta l’Enquesta de Valors Socials 2021. Es tracta de la setena edició d’aquest treball inclòs en el Pla d’estudis Sociològics 2020-2023 i on es recullen les opinions de les barcelonines i els barcelonins entorn de qüestions ideològiques, ètiques o actitudinals, amb l’objectiu de conèixer el seu sistema de valors.

El treball de camp de l’enquesta es va fer entre el 18 de novembre i el 23 de desembre de 2021 i va entrevistar presencialment 1500 barcelonines i barcelonines entre 16 i 75 anys. La primera enquesta va tenir lloc al 1998, la qual cosa permet conèixer els canvis en les opinions i els valors de la ciutadania de Barcelona en aquests gairebé vint-i-cinc anys. L’anterior edició va tenir lloc l’any 2018, de manera que l’estudi permet copsar l’impacte que fets tan rellevants com la pandèmia i les conseqüències que ha tingut sobre el pensament de barcelonines i barcelonins cap als aspectes que conformen la seva vida, tan en l’àmbit privat com col·lectiu.

 

Més satisfets amb la vida pròpia però més individualistes

La família, el desenvolupament personal, els estudis -entesos sobretot com a eina de creixement personal-, i els amics son per aquest ordre els aspectes més importants pels barcelonins. Per contra, la política i la religió baixen punts a cada edició de l’enquesta i només son molt importants pel 21,3% i el 9% respectivament. La pandèmia ha augmentat aquesta tendència i ha accentuat la satisfacció amb els aspectes privats: la família i els amics, però també la feina i la situació econòmica. Així mateix, la satisfacció amb la pròpia vida creix de manera important en les darreres dècades i rep un 7’9 de nota mitjana.

A nivell social, l’atur i l’exclusió social i la desigualtat es consoliden com els principals problemes socials per a les barcelonines i barcelonins, amb un 27% de les respostes. De manera coherent amb la preocupació creixent per l’exclusió i amb el domini dels valors progressistes, augmenta la defensa de la igualtat com a valor motor que creix fins a empatar amb la llibertat. Per tres de cada quatre enquestats llibertat i igualtat els valors motors més reconeguts -per damunt de la seguretat i la privacitat-.

Hi ha una sanció unànime contra la violència, la guerra o el càstig físic als nens al mateix temps que la majoria creu que vivim en una societat violenta. En canvi, tot i mantenir-se majoritari, minva del 70% al 65% el rebuig a la pena de mort.

 

Més feministes i tolerants

L’enquesta confirma un creixent suport al moviment feminista (56% al 2014; 70% al 2018 i 72% enguany) que va acompanyat d’una progressiva presa de consciència respecte a les situacions de discriminació que pateixen les dones. Tres de cada quatre enquestats manifesta que les possibilitats d’èxit professional d’una dona no són les mateixes d’un home, i que les feines de la llar i de les cures no estan repartides equitativament entre homes i dones; afirmacions amb molt  més impacte entre les dones que entre els homes.

Una altra tendència progressista que aboca l’enquesta és la millor percepció de la immigració. Només un 5,9%, una xifra menor que el 2018, manté que la presència de persones migrades té un impacte negatiu i en canvi la diversitat s’ha consolidat com un fet inherent a la societat barcelonina: vuit de cada deu entrevistats creuen que les persones immigrades contribueixen al desenvolupament econòmic del país, gairebé set de cada deu pensen que la immigració ajudarà a pagar les pensions del futur i només una quarta part opinen que resten recursos dels serveis públics, indicadors tots ells millors que al 2018.

Una altra característica d’aquesta enquesta és la creixent consciència animalista a la societat barcelonina. Amb un 92,7% dels suports els moviments de defensa dels animals ocupen el  primer lloc  fins a situar-se com el moviment amb més suport, més inclús que els moviments ecologistes i pacifistes.

A mida que es va produint el recanvi generacional, creix la laïcització de la societat barcelonina, i la majoria (55%) es declara no creient. Tan sols un 7% és catòlic practicant i un 26,5% es declara catòlic no practicant. El 10,8% professa altres religions.

 

Allunyats i descreguts de la política, dels partits i de les institucions

L’enquesta confirma que la majora de barcelonines i barcelonins se situen a l’esquerra de l’espectre polític però també revela que la ciutadania cada cop està més allunyada de la política, dels partits i de les institucions. Un 57,5% afirma estar poc o gens interessat en la política i la majoria de persones entrevistades, un 41,2%, no s’identifica amb cap partit. Nou de cada deu persones tenen poca o gens confiança en els partits polítics.

L’allunyament dels partits i de les formes de representació clàssica té lloc entre una població que es defineix majoritàriament d’esquerres. El 41,1% es considera d’esquerra o extrema esquerra;  el 14,5% de centre esquerra: un 15,2% se situa al centre, un 5,1% al centre dreta; 4,4% dreta o extrema dreta  i un 4,7% d’apolítics.

La desafecció política s’acompanya d’una desconfiança cada cop més gran cap a les institucions. Monarquia, església, la banca i l’exèrcit son les institucions que generen menys confiança. Així mateix, també cau l’associacionisme, amb un 54,1% dels enquestats que no pertany a cap associació o entitat. Pel que fa al sentiment de proximitat, Barcelona és l’àmbit amb què més s’identifica la gent, per damunt de Catalunya i d’Espanya.

 

Ciència, tecnologia i Covid 19

La pandèmia ha augmentat la confiança de la ciutadania en la ciència i la tecnologia per a millorar la vida de les generacions actuals i futures. Tot i així, hi ha convicció que això generarà pèrdues de llocs de treball.

En la dicotomia entre medi ambient i economia, es prioritza clarament el medi ambient, un 75%, si bé també hi ha un petit efecte de la pandèmia en una priorització del creixement econòmic amb un 21% de les respostes -tres punts més que fa tres anys-.

En el dilema entre privacitat i control sanitari, el 25% prioritza la defensa de la privacitat i el 71,4% el defensa que en una situació d’emergència el més important es el control de la població per part dels governs per tal de controlar la pandèmia. I, malgrat el fort impuls dels valors individualistes que mostra l’Enquesta, el 79% es mostra favorable a sacrificar la llibertat en la presa de decisions en favor de les regles imposades pels governs en una situació d’emergència sanitària com la que s’ha viscut.

Hi ha consens entorn que calen accions urgents en matèria de l’emergència climàtica. El 71,7% creu que s’ha d’actuar urgentment i fer tot el que calgui. I un 26,2% actuar a poc a poc, a mida que es vagi tenint més informació. Els dilemes que ha generat la gestió de la Covid 19 (salut o economia, control o privacitat, normes dels governs o llibertat d’acció individual) es resolen a favor de la salut i del control governamental per contenir l’emergència sanitària.

  

Informe (PDF)

 

Enllaç a tota la documentació:

https://w10.bcn.cat/APPS/riswestudis/editEstudi.do?reqCode=inspectById&estudiid=6900&set-locale=ca_ES



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
Enquesta de Valors Socials 2021/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina