Barcelona manté 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de múrids a la ciutat i incrementa els equips de carrer un 51% fins a les 47 persones : Servei de Premsa

Barcelona manté 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de múrids a la ciutat i incrementa els equips de carrer un 51% fins a les 47 persones

20/06/2022



Temps estimat de lectura: 4 minuts

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha reforçat enguany el programa de vigilància i control fins arribar a 47 persones al terreny que vetllaran per minimitzar la presència de plagues i protegir la salut de les persones

L’Ajuntament destina aquest any 2,92 milions d’euros a l’execució del programa de vigilància i control de plagues, un augment pressupostari del 44%

Entre els mesos de gener i maig s’han incrementat les intervencions un 65%, malgrat que les incidències comunicades s’han mantingut estables en els darrers tres anys

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) manté actualment 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de rosegadors a la ciutat, dels quals 2.200 es troben ubicats a la xarxa pública de clavegueram i 200 a espais en superfície. Els punts de vigilància es defineixen a partir d’indicadors de risc per tal de cobrir els espais on es considera que és més probable que hi hagi afectacions i se’n fa un seguiment proactiu continuat dels mateixos amb visites periòdiques per detectar activitat de forma primerenca i actuar en conseqüència. A banda d’aquests punts de vigilància, actualment la ciutat també té 1.500 punts de control actius (900 a la xarxa pública de clavegueram i 600 en superfície), que són els que s’estableixen a partir de la comunicació d’una incidència per part de la ciutadania i sobre els quals es fa seguiment periòdic fins que es pot donar per resolta. Això és possible gràcies a la feina diària del Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA) de l’ASPB, que enguany compta amb 47 persones treballant sobre el terreny per primer cop, un increment del 51% enfront de les 31 persones que hi havia l’any passat en el període de màxima activitat, entre maig i octubre. Cal fer constar que l’arribada del bon temps i dels mesos de més calor coincideix amb una major activitat i presència de plagues, fins al punt que el 75% de les incidències que es comuniquen se situen en aquest període.

 

 

 

 

L’execució del programa de vigilància i control de plagues a la via pública, xarxa de clavegueram pública, solars públics i els més de 800 equipaments municipals comptarà aquest any amb un pressupost de 2,92 milions d’euros, un increment del 44% respecte als 2,03 milions d’euros que se’n van destinar l’any passat. Aquesta ampliació s’ha fet en el marc del Pla Cuidem Barcelona per reforçar la vigilància i prevenció de múrids a la ciutat. De fet, el nombre d’incidències que la població comunica per múrids s’ha mantingut força estable en els darrers tres anys a Barcelona, tot i que el nombre d’intervencions no ha deixat d’augmentar fins al punt que entre els mesos de gener i maig d’enguany són un 65% més que durant el mateix període de l’any anterior. En concret, en el període que va dels mesos de gener a maig de l’any 2020 es van comunicar 800 incidències i es van fer 6.093 intervencions, enfront les 708 incidències i 6.133 intervencions de l’any 2021 i les 755 incidències i 10.102 intervencions d’aquest 2022. En el global dels anys 2020 i 2021 es van notificar al voltant de 2.650 incidències relacionades amb rates i ratolins i es van fer unes 17.500 intervencions cada any.

En qualsevol cas, cal fer constar que un increment de les incidències no està associat necessàriament a un increment de les poblacions d’aquests rosegadors, sinó que poden influir altres aspectes com són la percepció ciutadana, la sensibilització creixent sobre el tema o una millora de les eines de comunicació que les facin més ràpides i fàcils. De fet, actualment a la ciutat de Barcelona es pot comunicar de manera senzilla la presència de rates i ratolins a l’espai públic ja sigui de forma telefònica i gratuïta al telèfon 010, de manera presencial a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) o bé virtualment a partir dels serveis d’actuació en línia o l’aplicació Barcelona a la butxaca.

L’ASPB recorda que factors com la presència d’aliment, aigua i refugi fan que les rates s’estableixin i proliferin, i per això gestos senzills com no deixar restes de menjar al carrer o als parcs, fer un bon ús de les papereres i del sistema de gestió de residus, així com no generar restes alimentant altres espècies són actuacions molt útils per evitar la seva presència i contribuir al seu control.

La ciutat de Barcelona és la primera i única ciutat de tot l’Estat que disposa d’una estimació de la població de rates a la xarxa pública de clavegueram, gràcies a una feina pionera de l’ASPB en el marc del projecte BCNRats que es va iniciar l’any 2016. En base a aquest estudi, del qual ara se n’està fent una actualització, es va estimar que la població de rates a la xarxa de clavegueram de la ciutat se situa al voltant dels 259.000 exemplars. Ara bé, la feina diària de l’ASPB permet afirmar que als darrers anys i fins a l’actualitat no hi ha evidència de transmissió de malalties de múrids a les persones a la ciutat, tot i el seu potencial zoonòtic. Igualment, la bona praxis en la rotació i ús de rodenticides del programa de control fa que hores d’ara no s’hagi detectat cap resistència en rates a aquests productes, com en canvi sí que succeeix en d’altres ciutats del món.

 

Descarregar imatges (ZIP)



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)/ plagues/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina