Barcelona lliura els Premis Casa Àsia que enforteixen les relacions entre Espanya i la regió d’Asia-Pacífic : Servei de Premsa

Barcelona lliura els Premis Casa Àsia que enforteixen les relacions entre Espanya i la regió d’Asia-Pacífic

08/07/2022



Temps estimat de lectura: 7 minuts

L’acte ha estat presidit per la tercera tinenta d’alcaldia Laia Bonet al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona on ha destacat que “Casa Àsia és un pont que ens uneix amb la regió més dinàmica del món i que també fa de pont aquí, a Barcelona, gràcies al seu compromís amb les comunitats asiàtiques residents al nostre país”

Els premiats en les seves 4 categories són: l’investigador i enginyer Tomás Mazón, els activistes asiàtics LGBTIQ+ Saurabh Kirpal i Shinta Ratri, el grup empresarial Mondragón i la sinòloga Dolors Folch

Els premis reconeixen la seva tasca en promoure el coneixement, el diàleg i les relacions entre Espanya i la regió d’Asia-Pacífic ens àmbits  com la defensa dels drets humans o el coneixement mutu

El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona ha acollit avui l’acte de lliurament dels Premis Casa Àsia d’aquest any. Els guardonats en les quatre categories són: l’investigador i enginyer Tomás Mazón, els activistes asiàtics LGBTIQ+ Saurabh Kirpal i Shinta Ratri, el grup empresarial Mondragón i la sinòloga Dolors Folch.

 

 

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que “Casa Àsia és un pont que ens uneix amb la regió més dinàmica del món, enfortint les relacions de les societats civils de la regió asiàtica. I també fa de pont aquí, a Barcelona, gràcies al seu compromís amb les comunitats asiàtiques residents al nostre país, col·laborant amb iniciatives que defensen la diversitat i la interculturalitat”.

El jurat, reunit el 20 de desembre passat després de valorar les 47 candidatures presentades, va concedir aquests quatre premis en base als següents mèrits:

Aquest premi es va instituir per primera vegada el 2004 amb l’objectiu de reconèixer i difondre la tasca d’individus i entitats, tant públiques com privades, que hagin destacat per la seva tasca als terrenys econòmic, social, educatiu, cultural o en cooperació al desenvolupament, tot afavorint la dignitat i els drets humans a la regió Àsia-Pacífic, i/o contribueixin o hagin contribuït a promoure el coneixement, el diàleg i les relacions entre Espanya i la regió Àsia-Pacífic.

La cerimònia de lliurament dels Premis Casa Àsia 2022 comptarà amb la participació dels representants del Consorci Casa Àsia: Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Madrid i Ajuntament de Barcelona, i l’assistència dels ambaixadors de la regió Asia-Pacífic a Espanya, entre altres autoritats.

 

Perfils biogràfics dels 5 premiats

 

1.Categoria Cultura i Societat

Tomás Mazón Serrano

Tomás Mazón no és un acadèmic, sinó un enginyer tècnic d’obres públiques que ha investigat amb cura, i amb gran riquesa de fonts, la primera volta al món, tal com es pot desprendre del seu llibre “Elcano, viaje a la historia” i de la web www.rutaelcano.com, fins al punt que el valor del seu treball ha estat confirmat per acadèmics de prestigi reconegut que han estudiat el particular. N’és una prova la seva recent participació al Congrés “500 anys de l’oceà Pacífic: de la primera volta al món als nostres dies”, organitzat a la Universitat Abat Oliba CEU. Tomás Mazón ha impartit diverses conferències sobre la primera volta al món, en contextos acadèmics i extra acadèmics, col·laborant en mitjans com RTVE, COPE, Onda Cero, Cadena SER, El País, ABC, La Razón, La Vanguardia.

 

2.Categoria Diversitat i Desenvolupament sostenible.

Ex aequo Saurabh Kirpal i Shinta Ratri

Saurabh Kirpal

Saurabh Kirpal és advocat a la Cort Suprema de l’Índia i al Tribunal Superior de Nova Delhi des de 2004 i un dels principals activistes LGTBIQ+ de l’Índia. Ha editat recentment el llibre Sex and the Supreme Court: How the Law és upholding the dignity of the Indian citizen, que descriu tant la lluita judicial contra la secció 377 del Codi Penal de l’Índia que ell va liderar amb un grup de companys, així com els reptes judicials i legals pendents per al reconeixement dels drets LGBTIQ+ a Índia.

Kirpal és a més membre de la Naz Foundation Índia, una de les principals ONG índies per a la protecció i defensa de les persones LGBTIQ+ a l’Índia, l’acció civil de la qual va iniciar el 2001 amb el procés judicial contra la secció 377 del Codi Penal indi de 1860.

L’activisme professional de Saurabh Kirpal en la defensa dels drets de les persones LGBTIQ+ ha estat essencial per aconseguir la descriminalització de les relacions entre persones del mateix sexe al seu país mitjançant la sentència del 2018 de la Cort Suprema en el cas Navtej Singh Johar, en la defensa del qual va participar activament.

La descriminalització per part de la Cort Suprema de la secció 377 del Codi Penal Indi relativa a les relacions entre persones del mateix sexe, un tipus criminal que comparteixen alguns països asiàtics que han heretat el codi penal britànic després del procés de descolonització, no només té rellevància a Àsia Meridional sinó a tot el continent asiàtic. La determinació de Saurabh Kirpal ha permès visibilitzar la causa LGBTIQ+ a l’Índia i ha suposat un model que cal seguir en altres països asiàtics.

 

Shinta Ratri

Shinta Ratri, dona musulmana transsexual, s’identifica com a “waria” – terme que en indonesi fa referència a les persones transgènere o entre dues identitats-. Ratri és fundadora de l’única escola alcorànica per a la seva comunitat a Yogyakarta (Indonèsia), el Pondok Pesantren Waria Al-Fatah.

Aquest internat/escola, inaugurat el 2008, és un espai segur on la comunitat LGTBI+ musulmana pot practicar la seva religió, sense les reaccions hostils d’altres fidels, i on s’organitzen activitats que permeten a la comunitat transgènere compartir experiències. Shinta Ratri, a més, ofereix xerrades a campus universitaris per educar els joves sobre temes LGTBI+.

La periodista Ana González és l’autora del documental “The Waria of Java” sobre la figura de Shinta Ratri i la seva tasca al capdavant de l’escola Pondok Pesantren Waria Al-Fatah: https://www.youtube.com/watch?v=3K8msMmw4v4

 

3.Categoria Economia i Empresa

Mondragón Corporació Cooperativa

Mondragón és un grup empresarial del País Basc, amb identitat cooperativa, que va sorgir el 1956. La seva filosofia, basada en els valors corporatius d’intercooperació, participació en la gestió, responsabilitat social, innovació, organització democràtica, educació i transformació social, entre d’altres, els ha permès competir als mercats internacionals i ser presents als cinc continents: consta de 141 implantacions productives a 37 països, presència comercial a 53 i vendes a més de 150. A Àsia, és present a la Xina, Índia, Tailàndia i Vietnam.

La seva organització utilitza mètodes democràtics d’organització societària i aspira a la creació d’ocupació, a la promoció humana i professional dels treballadors i al desenvolupament del seu entorn social. El grup, configurat en quatre àrees -Finances, Indústria, Distribució i Coneixement- està integrat avui dia per 96 cooperatives independents i és el primer grup empresarial del País Basc i un dels més rellevants en el rànquing de les principals empreses espanyoles.

Lloc web: https://www.mondragon-corporation.com/

 

4.Categoria Educació i Ciència 

Dolors Folch Fornesa

Dolors Folch Fornesa va néixer a Barcelona el 4 de juliol de 1941. Folch va estudiar lletres a la Universitat de Barcelona, ​​especialitzant-se en història, i participant activament en la lluita antifranquista dels anys 60. No va trigar gaire a centrar tot el seu interès a la Xina, es va matricular a l’Escola d’Idiomes on acabaven d’obrir els estudis de xinès, i dos anys després va anar a fer classes d’Història d’Espanya a l’Institut de Llengües Estrangeres de Beijing. En tornar, va decidir fer una tesi sobre la primera gran història de la Xina, escrita per Sima Qian al segle II a.c, i li van oferir fer classes de xinès a la facultat de Traducció de la Universitat Autònoma. Allà va estar un any, ja que en aquell moment es va crear la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i li van demanar que organitzés la facultat d’Humanitats, de la qual va ser degana durant 10 anys, i va afavorir en tot moment els estudis de xinès i va crear l’Escola d’Estudis d’Àsia Oriental. A la UPF va ser quan va començar a publicar llibres i articles de revistes de manera continuada i fins a l’actualitat. Folch ha rebut la Creu de Sant Jordi, màxima distinció atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Lloc web: https://www.upf.edu/web/dolors-folch

 

Jurat Premis Casa Àsia 2022 

El Jurat ha estat format per les persones següents:

Han actuat com a secretaris (es) del Jurat (amb veu i vot a les respectives categories) les següents persones de l’equip de Casa Àsia:  Menene Gras en la de Cultura i Societat. Gaelle Patin Laloy en la de Diversitat i Desenvolupament sostenible, Amadeo Jensana en la d’Economia i Empresa i Rafael Bueno en la categoria d’Educació i Ciència.



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
Casa Àsia/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina