La tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència se celebrarà a Barcelona i Madrid, entre els dies 21 i 26 de febrer del 2023 : Servei de Premsa

La tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència se celebrarà a Barcelona i Madrid, entre els dies 21 i 26 de febrer del 2023

29/11/2022



Temps estimat de lectura: 8 minuts

Fruit de l’acord de capitalitat cultural i científica de Barcelona, en l’organització d’aquesta nova edició de la Biennal Ciutat i Ciència col·labora el Círculo de Bellas Artes

El programa d’activitats explorarà el concepte de vida, i el posarà en relació amb els éssers humans, amb la natura i la ciutat, i amb l’equilibri del planeta

La tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència se celebrarà a Barcelona i Madrid, entre els dies 21 i 26 de febrer de 2023. La col·laboració entre Madrid i Barcelona per l’organització de la tercera Biennal Ciutat i Ciència és fruit de l’acord de capitalitat cultural i científica de Barcelona, i és una de les novetats de la propera edició d’aquest esdeveniment col·lectiu, que contribuirà a reforçar els ponts entre les dues ciutats. Així, l’organització de la Biennal es farà amb la col·laboració del Círculo de Bellas Artes, impulsada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). Ho ha anunciat avui en una roda de premsa celebrada al Cículo de Bellas Artes el tinent d’Alcaldia de Cultura, Eduació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, que ha explicat també que “la tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència del proper mes de febrer l’entenem com la consolidació del projecte i de les polítiques científiques de Barcelona. Ja vam compartir la Biennal del Pensament amb Palma i València i, en aquesta voluntat d’estrènyer llaços amb altres ciutats, ens ha semblat que Madrid pot ser una gran aliada per seguir estenent la cultura científica a tota la ciutadania”.

A la presentació també hi ha participat la directora de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), Imma Aguilar, que ha declarat: “Des del Ministeri de Ciència i Innovació creiem amb fermesa en el projecte cocapitalitat cultural i científica de Barcelona, en tant i en quant la ciència és cultura i aquesta hibridació és una clau essencial que explica la manca de fronteres per a la ciència i per a la cultura. Donem suport des de la FECYT tot allò que comporta l’eliminació de barreres entre les diverses disciplines del coneixement”. Aguilar assegura que “la Biennal és el projecte de més valor en la col·laboració entre les dues ciutats i esperem que es pugui cooperar més profundament amb altres projectes de cultura i ciència perquè l’experiència està essent molt estimulant per als espais mixtes a Madrid i a Barcelona”.

El director del Círculo de Bellas Artes, Valerio Roco, ha destacat per la seva part que “el Círculo de Bellas Artes aspira a convertir-se en una referència en el nostre país per experimentar les possibilitats innovadores que neixen del creuament entre art, ciència i tecnologia”. Per això, ha mostrat la seva satisfacció pel fet que “es decidís que la part madrilenya de la Biennal Ciutat i Ciència tinguin lloc en una institució cultural com el Círculo i la mateixa setmana que ARCO”.

 

 

Així doncs, després d’una edició marcada per la pandèmia, la del 2021, que es va traslladar en el calendari al mes de juny per poder celebrar actes a l’aire lliure, la propera convocatòria torna a les seves dates originals al calendari, al mes de febrer.

 

 

La tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència 2023 explorarà el concepte de vida però no pas de forma abstracta sinó combinant mirades i coneixements diversos i apostant per una mirada activa i propositiva. Reflexionarem sobre què significa viure en el planeta, ens preguntarem què representa viure a la ciutat i com podem imaginar-hi la convivència entre humans, amb altres organismes o amb les màquines. Compartirem el viure de les persones que fan ciència des de l’acadèmia però també el compromís per una ciència més participativa i atenta a les inquietuds socials. Les ciutats apareixeran com un escenari preferent en les activitats de la Biennal, on es compartiran tensions i contradiccions de viure avui dia i acolliran un discurs que connecta àmbits de coneixement diversos, com ara el que enllaça les ciències socials, les ambientals i les de la salut. Durant la Biennal, les arts també ens permetran veure una ciència viva en un format i des d’una perspectiva diferent. El missatge vital també vindrà d’activitats on persones que fan ciència en diverses universitats o centres de recerca ens compartiran què vol dir viure fent ciència.

L’equip de comissaris de la Biennal Ciutat i Ciència 2023 està format per Helen Cole, Lluís Nacenta, Josep Perelló, Elea Giménez, i José Manuel Sánchez Ron.

 

Helen Cole

Investigadora principal (beca d’investigació del Banco Santander-TALENT) a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball explora si les ciutats més saludables també poden fer-se equitatives i com fer-ho possible, situant les intervencions de salut urbana en el context dels entorns socials i polítics urbans més amplis. També és subdirectora i colíder de dues línies de recerca: medi ambient urbà, salut i equitat d’una banda i financiarització, justícia habitacional i canvi climàtic al Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability. És doctora en Salut Pública per la City University of New York Graduate Center especialitzada en comunitat, societat i salut i té un MPH (Master of Public Health) en Comportament de la Salut i Educació per a la Salut per la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill.

 

Lluís Nacenta

Comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats, amb una tesi sobre la repetició musical. Ha estat Cap de Màsters i Postgraus d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, de 2015 a 2017, Director d’Hangar Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals de 2018 a 2021, i és Director de Quo Artis des de setembre de 2022.

 

Josep Perelló

Catedràtic al Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona i investigador del Universitat de Barcelona Institut of Complex Systems (UBICS).  El 2013, crea OpenSystems-UB, un grup de recerca que engega projectes de recerca científica a través de la participació ciutadana i les pràctiques artístiques. Participa en experiments col·lectius de ciència ciutadana per a l’espai públic. Ha estat també responsable i comissari de l’Àrea de Ciències a Arts Santa Mònica de Barcelona per part de la UB (2009-2012). El 2012, el Laboratori d’Arts de Santa Mònica va ser guardonat com el millor projecte de transferència de coneixement de la UB. Ha estat comissari del projecte de participació ciutadana Estació Ciutat dins el marc de l’exposició Després de la Fi del Món del Centre de Cultura Contemporània (2017-2018) i de la Biennal Ciutat i Ciència (2019) organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona.

 

José Manuel Sánchez Ron

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor (Ph.D.) en Física per la Universitat de Londres. Entre 1994 i agost de 2019 va ser Catedràtic d’Història de la Ciència al Departament de Física Teórica de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Actualment és Catedràtic emèrit d’Història de la Ciència a la UAM. Des de 2003 és membre de la Real Academia Española, de la qual actualment és sotsdirector. A més, també és acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, i acadèmic numerari de la Académie Internationale d’Histoire des Sciences de París. Ha rebut nombrosos premis: Premi José Ortega y Gasset de Ensayo y Humanidades de la Villa de Madrid (2001); Premio Internacional de Ensayo Jovellanos (2011); Premio Nacional de Literatura en la modalitat d’assaig (2015); Premio Julián Marías a la carrera científica en humanitats de la Comunitat de Madrid (2016), i II Premio Acción Cívica por las Humanidades (2021).  Ès autor de més de 400 treballs en el camp de la història de la ciència i l’assaig. I ha estat comissari de diverses exposicions, entre les quals, COSMOS (Biblioteca Nacional, 19 d’abril – 9 de setembre de 2018), la quarta més visitada en la història recent de la Biblioteca.

 

Elea Giménez Toledo

Científica titular del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) d’Espanya i directora del Grupo de investigación sobre Libro Académico (ILIA). Doctora en Documentació per la Universidad Carlos III de Madrid. Entre 2020 i 2022 ha estat Directora del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC. És coordinadora de la Plataforma Telemática Interdisciplinar ES-CIENCIA (https://pti-esciencia.csic.es/) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Forma part del Comitè Científic de la infraestrucutra europea OPERAS sobre coneixement obert en Humanitats i Ciències Socials. És comissionada de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) d’afers sobre comunicació científica iberoamericana, membre del Consell Científic de la Fundación Lilly, del Comitè Assessor de The Conversation i del Comitè Assesor de Science Media Center. A proposta del CSIC, forma part de la selecció d’acadèmiques destacades, un projecte de la Swiss National Science Foundation.

 

 

Pel que fa al programa de les activitats que es desenvoluparan a Barcelona, en el qual s’està treballant, algunes de les participacions destacades seran: l’investigador sobre salut planetària de la universitat de Harvard, Samuel Myers, que presentarà una sessió que es centrarà en com abordem la salut planetària derivada del canvi ambiental global; el professor Muki Haklay i la professora Lea Shanley (universitats de Londres i Berkeley respectivament) proposaran explorar en quin moment està la ciència ciutadana a Europa i al món, i cap a on pot anar; i l’artista Maria Arnal i el comissari i investigador independent José Luis de Vicente presentaran un nou capítol, aquesta vegada en directe i amb públic presencial, de l’assaig sonor Cada capa de l’atmosfera. Un viatge a través dels sons del planeta, sobre les empremtes de la crisi climàtica.

A la programació que es prepara a Madrid, també destaquen, entre altres, les participacions de  Eduardo Camacho-Hübner (Fundador d’IntenCity Sàrl  i expert en mobilitat i desenvolupament sostenible), Mónica Bello (Directora d’Arts at CERN dins del Centre Europeu per la Investigació Nuclear de Ginebra), Marcus A. Watkins (Director de l’Oficina de Gestió de la NASA) i el físic i biòleg Ricard Solé (comissari de l’exposició Cerebro(s), que inaugurarà próximament la Fundación Telefónica i que ha estat coproduida pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona -CCCB). Entre les activitats destaca un recorregut  pel Madrid científic, la mostra Som Palavras, un cicle de cinema científic, espectacles com Método cardiofónico (Germán Díaz) o El tiempo y su magia (Jordi Camí y Miguel Ángel Gea) i la celebració de ConCienciArte, en la qual aquest any participaran 17 centres educatius. A més de l’exposició-presentació de projectes, ConCienciArte incorpora un gran nombre d’activitats paral·leles com teatre, tallers, conferències i concerts. Una altra de les grans propostes serà la participació del neurobiòleg Rafael Yuste, que analitzarà les relacions entre el coneixement actual del cervell i la filosofia de Kant.

La Biennal Ciutat i Ciència és un dels esdeveniments més importants de cultura científica que se celebren a la ciutat de Barcelona, que mostra l’aposta decidida que ha fet l’Ajuntament de Barcelona per la política científica. De fet, és una de les actuacions previstes al Pla Barcelona Ciència 2020-2023 amb l’objectiu d’enfortir les activitats de divulgació i comunicació de la ciència, per generar capacitat crítica, de coneixement i vocació científica en totes les edats.

 

Descarregar nota de premsa en català (PDF)

Descargar nota de prensa en (PDF)



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
barcelona/ Biennal Ciutat i Ciència/ Biennal Ciutat i Ciència 2023/ madrid/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina