Servei de Premsa
24/04/2024
[INCLOU DECLARACIONS] Europa avala el model de regulació de pisos turístics de Barcelona
01/12/2022
Temps estimat de lectura: 6 minuts
Barcelona, conjuntament amb les principals ciutats europees, veu un punt de partida necessari la nova proposta de normativa comunitària de la Comissió Europea per donar a les administracions locals eines de control de l’oferta de lloguer d’allotjaments de curta durada
El text recull mesures que ja s’apliquen a Barcelona avui dia: els pisos hauran d’obtenir un número de registre únic i les plataformes l’hauran de verificar i mostrar i intercanviar dades amb els governs locals
No obstant, des de les ciutats es treballarà per introduir millores a la regulació per enfortir-la amb l’objectiu de blindar la cohesió i la qualitat de vida del veïnat i evitar efectes negatius en la disponibilitat i el preu de l’habitatge derivats dels pisos turístics
Janet Sanz es reuneix a Brussel·les amb l’àrea de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea per posar sobre la taula les demandes que fa Barcelona per avançar cap a una millor regulació
Vídeo amb declaracions de Janet Sanz des del Parlament Europeu (MP4)
El model de regulació dels habitatges d’ús turístic de Barcelona, avalat per Europa. La Comissió Europea acaba de donar llum verda a una proposta de normativa comunitària que incorpora diverses de les mesures impulsades i treballades a Barcelona per controlar l’oferta de pisos turístics amb l’objectiu de protegir les ciutats davant l’activitat de les plataformes, garantir el dia a dia del veïnat i garantir un turisme equilibrat i de futur.
Barcelona considera necessari l’impuls de la nova regulació i la veu un bon punt de partida, si bé a partir d’ara des de la ciutat es treballarà per introduir-hi millores i enfortir-la durant el procés de tramitació. Precisament, aquest dijous la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha mantingut a Brussel·les una agenda de reunions per posar sobre la taula les demandes que fa Barcelona per avançar cap a una millor regulació. En concret, s’ha trobat amb David Blanchard, subdirector de la Unitat de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, i amb Kim van Sparrentak, eurodiputada a càrrec de l’impuls de la regulació.
Barcelona teixeix des de fa temps una aliança amb les ciutats europees amb activitat turística per compartir experiències i per reclamar conjuntament mesures legislatives en aquest àmbit. Els últims anys, la capital catalana ha signat diversos textos i iniciatives conjuntes per demanar una millor legislació europea i més instruments per a les administracions locals que ajudin a evitar una possible pressió a l’alça sobre el preu de l’habitatge i conseqüències directes en la disponibilitat d’habitatges assequibles en el context actual de recuperació del turisme. I que contribueixin a blindar la cohesió i la qualitat de vida de les ciutats, ja que l’activitat il·legal dels allotjaments turístics de curta durada tendeix a generar molèsties als veïns i veïnes.
Ara, davant la nova proposta de regulació, Barcelona en fa una primera valoració positiva conjuntament amb les ciutats d’Amsterdam, Arezzo, Atenes, Berlín, Bolonya, Bordeus, Brussel·les, Budapest, Escotolm, Florència, Cracòvia, Metropole de Lille, Lió, Munic, Madrid, Milà, París, Praga, Porto, Utrecht, València, Viena, Varsòvia i la xarxa de ciutats Eurocities.
A la pràctica, la Comissió Europea proposa un Reglament sobre la recollida i intercanvi de dades relatius als serveis de lloguer d’allotjaments de curta durada que estén a nivell comunitari algunes de les accions que ja s’apliquen i es treballen a Barcelona, de manera que atorga capacitat de control i regulació a ciutats i territoris que fins ara no en disposaven. Concretament:
- Les plataformes han de facilitar la visualització dels números de registre i verificar aleatòriament si els amfitrions s’han registrat i la validesa dels números.
- Es regula un procediment de registre per emetre automàticament un identificador únic de cada propietat emès per l’Estat membre competent i que identifica l’allotjament. Els amfitrions estan obligats a utilitzar aquest número i mostrar-lo en línia.
- Cada mes i de forma automàtica, les plataformes han de proporcionar a les autoritats la informació pertinent que inclou dades sobre el número de pernoctacions i hostes; el número de registre i la direcció web dels anuncis d’allotjament de curta durada. Això permetria detectar els anuncis no registrats o il·legals i fer complir l’obligació de registre, aportant més transparència.
Un cop analitzat el text, Barcelona i la resta de ciutats apunten que cal introduir-hi canvis per anar més enllà i proporcionar encara més capacitat de gestió i control a les ciutats amb alta afluència de visitants i, per tant, gran activitat d’allotjaments turístics. D’entrada, el Govern municipal de Barcelona assenyala una sèrie de modificacions que es treballaran a partir d’ara en el marc de trobades amb la resta de ciutats i en el marc dels òrgans europeus. Són:
- D’acord amb el principi de la directiva de serveis europea que indica que el que és il·legal offline també ho és en línia, el reglament ha de precisar que els anuncis en línia sense número de registre són per definició il·legals.
- La normativa hauria d’obligar les plataformes que no s’anunciïn anuncis il·legals sense un número de registre a les zones on aquests siguin obligatoris.
- Que la verificació i control que han de portar a terme les plataformes no sigui aleatòria sinó general a través de sistemes automatitzats, i que l’algoritme de verificació dels registres proporcionat a les plataformes s’apliqui d’ofici.
- Que l’obligació de proporcionar informació a les autoritats per part de les plataformes no sigui mensual, sinó diària, i que s’estableixi un sistema automàtic i immediat d’intercanvi de dades després dels requeriments sense haver d’esperar a proporcionar llistats per part de les administracions.
- Que en cada allotjament també es pugui exigir dades com el número de cadastre de la finca, registre de la propietat, títol a partir del qual gaudeixen de la possessió de la unitat, etc. És a dir, condicionar el registre a la verificació automàtica dels requisits mínims de dades bàsiques i requisits mínims de legalitat. I preveure la possibilitat que no es pugui emetre el número de registre si hi falta alguna dada o documentació preceptiva.
- Possibilitat que en les àrees d’especial saturació –a determinar per les autoritats competents- s’estableixi un sistema de major control i condicions.
- Cal finançament per donar cobertura als recursos necessaris per aplicar les eines de control de l’activitat dels habitatges d’ús turístic.
- Cal blindar les competències locals en l’elaboració de polítiques en aquest àmbit per tal que quedin completament respectades i no siguin alterades per legislacions que puguin adoptar els Estats membres.
Un pla de xoc efectiu
En paral·lel, el Govern municipal continua desenvolupant el pla de xoc contra els pisos turístics il·legals. Engegat l’estiu de 2016, ha donat bons resultats i ha permès posar fi a la proliferació descontrolada d’aquesta activitat, passant d’uns 6.000 pisos turístics il·legals a una xifra molt baixa gràcies a l’activitat inspectora i sancionadora. Des de l’inici del pla, s’ha analitzat un total de 54.093 anuncis i s’han obert uns 18.185 expedients disciplinaris que han derivat en 7.749 ordres de cessament i 9.336 expedients sancionadors.
Després de la pandèmia i amb la recuperació del turisme, el pla s’ha reactivat per evitar que l’activitat il·legal torni. Amb un equip de més de 70 persones, s’han rastrejat els anuncis publicats a les plataformes i es detecten mensualment uns 500 anuncis de pisos que ofereixen activitat turística (habitatges d’ús turístic o llar compartida) sense tenir el permís i que l’Ajuntament requereix retirar immediatament.
Debat amb els tinents i tinentes d’alcaldia de Mobilitat de grans ciutats europees
Paral·lelament, en el marc de la visita a Brussel·les, Janet Sanz també ha participat avui en la Conferència Anual de POLIS, la xarxa líder de ciutats i regions europees que treballen conjuntament per desenvolupar tecnologies i polítiques innovadores i sostenibles per al transport local. La tinenta d’alcaldia ha intervingut en un debat en què han pres part el ministre de Mobilitat de la Regió de Brussel·les-Capital, Elke van den Brandt; el tinent d’alcalde de Mobilitat de París, David Belliard; la de tinenta d’alcaldia de Mobilitat de Reggio de l’Emília, Carlotta Bonvicini, i el tinent d’alcalde de Transport de Londres, Seb Dance.
La sessió ha abordat com les ciutats es transformaran a un horitzó de 15 anys vista i quins canvis urbanístics i a nivell de mobilitat estan aplicant per fer front al canvi climàtic, millorar el transport públic, disminuir la contaminació i prioritzar les persones. Sanz ha posat en valor el model Superilla Barcelona que està aplicant el Govern municipal, amb projectes bàsics com el desenvolupament dels eixos verds a l’Eixample i a Sant Martí, la renovació de l’avinguda Diagonal amb l’impuls de la connexió dels tramvies, les transformacions d’eixos com l’avinguda Meridiana i Pi i Margall i la pacificació dels entorns escolars, entre altres.
Vídeo amb declaracions de Janet Sanz des del Parlament Europeu (MP4)
Paraules clauregulació de pisos turístics/