L’Eixample es dota d’un pla d’usos per preservar el comerç de proximitat i evitar l’especulació : Servei de Premsa

L’Eixample es dota d’un pla d’usos per preservar el comerç de proximitat i evitar l’especulació

12/01/2023



Temps estimat de lectura: 6 minuts

El Govern municipal portarà a aprovació definitiva al proper plenari una normativa per mantenir l’equilibri entre els diferents tipus d’establiments, promoure la diversitat comercial, protegir el dia a dia del veïnat i impedir la gentrificació i el monocultiu d’usos

Es vol seguir el model del carrer de Girona, on es va impulsar un pla d’usos propi abans que es pacifiqués la via i que els restaurants i activitats s’hi hagin incrementat, i evitar que hi hagi saturació i problemes de convivència

Als àmbits i carrers ja pacificats, en pacificació o que es pacifiquin en el futur s’introdueixen requisits de densitat i distància per impedir la concentració d’activitats de major impacte en els residents com els restaurants, discoteques i comerços alimentaris

A la resta del districte s’apliquen condicions a aquestes mateixes activitats que permeten obrir nous negocis de manera ordenada i sostenible

Protegir el comerç de proximitat, la vida veïnal i la identitat de l’Eixample i evitar-hi l’especulació i la gentrificació. Aquests són els objectius de la proposta de pla d’usos que el Govern municipal portarà a aprovació definitiva en el marc del Plenari del Consell Municipal d’aquest mes. Es tracta d’un Pla especial que regula la implantació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris i establiments vinculats a la mobilitat i el turisme a tot el districte. El document busca equilibrar els diferents tipus de negocis per fer-los compatibles amb les necessitats del veïnat i garantir un entorn saludable d’un districte que està vivint una transformació urbana molt important.

La necessitat d’aquest pla d’usos s’explica per diverses raons. D’una banda, l’Eixample és el districte amb més establiments en planta baixa. En té uns 14.000, que equival a un de cada cinc dels 64.000 els que hi ha a Barcelona. I només les activitats de restauració sumen uns 3.200 establiments, que suposa un de cada quatre locals del districte. A més, un 30% dels locals de l’Eixample estan destinats a les activitats que tenen més impacte en l’espai públic i el dia a dia veïnal com ara la restauració, discoteques, botigues d’alimentació amb degustació o supermercats de petites dimensions que poden obrir fins tard a la nit.

Aquesta concentració es veu clarament en àmbits ja pacificats com el carrer d’Enric Granados o a la part de l’avinguda Gaudí que toca la Sagrada Família. Al carrer Enric Granados hi ha 70 restaurants en nou trams de carrer, que es concentren especialment als trams Provença-Mallorca (11), Aragó-Consell de Cent (9) i Consell de Cent-Diputació (9). I a l’avinguda de Gaudí hi ha 41 restaurants en quatre trams de carrer, concentracts sobretot als trams Sant Antoni Maria Claret-Indústria (11) i Rosselló-Provença (11).

La saturació d’aquestes activitats acaba alterant el dia a dia i perjudicant el descans dels residents, amb el soroll com un dels problemes principals. Avui dia, el 54% de la població de l’Eixample es troba exposada a més de 50 dB durant la nit, el llindar màxim recomanat per la Unió Europea. A més, les zones que concentren una major densitat d’establiments són les que originen més denúncies i conflictes veïnals.

 

 

En paral·lel, a dia d’avui, a l’Eixample s’estan transformant els carrers de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell en eixos verds i s’estan fent quatre places en encreuaments de Consell de Cent. Això donarà lloc a espais pacificats amb prioritat per al vianant que afavoriran l’anar a peu i amb bicicleta, i a nous espais de trobada pensats per als usos cívics a escala de barri. Aquesta millora en la mobilitat, l’espai públic i la qualitat de l’aire fan necessari actuar per posar ordre als canvis que es podrien produir en les activitats que es desenvolupen a les plantes baixes dels eixos verds i per evitar la possible expulsió de veïns i veïnes i que es perdin serveis de proximitat i les botigues de sempre.

Es tracta de definir una normativa que garanteixi que no es generi un desequilibri d’usos als entorns ja pacificats i els que s’estan pacificant avui dia. En aquest sentit, el camí a seguir és el pla d’usos de l’àmbit del carrer de Girona, que es va aprovar inicialment a principis de 2020, abans que s’hi fes la intervenció tàctica per donar més espai al vianant i en un moment en què la restauració i les activitats lúdiques i musicals encara no s’hi havien incrementat. Des d’aleshores, les activitats han continuat creixent de manera ordenada i sense crear els impactes negatius de la saturació.

A més del de Girona, a Sant Antoni també es va aprovar un pla d’usos específic el 2018 que ha anat en aquesta mateixa línia. El balanç de l’aplicació dels dos plans d’usos des de la seva aprovació demostra un creixement ordenat de les activitats de restauració. A Girona, els restaurants han incrementat en 9 establiments, de 349 a 358, un 2,5%. En canvi, les activitats de comerç de proximitat han crescut en 90 activitats, que són un 54% de les noves activitats. I a Sant Antoni els restaurants han crescut en 9 establiments, passant de 445 a 454, un increment del 2%, i en canvi el de comerç de proximitat ha pujat en 186 activitats, que són un 60% de les noves activitats. Per tant, s’ha donat continuïtat al model comercial de tota la vida i s’ha fet possible un increment equilibrat de les activitats de restauració i similars.

El març passat, el Govern municipal va aprovar inicialment una primera proposta de pla d’usos de l’Eixample que els últims mesos s’ha treballat per incorporar-hi canvis arran de l’estudi de les al·legacions rebudes i del procés participatiu i les converses mantingudes amb representants veïnals, comerciants i els actors involucrats amb l’Eixample. El document que ara es du a aprovació definitiva vol estendre l’exemple del carrer de Girona a les zones de l’Eixample pacificades, en pacificació i que es pacifiquin en el futur per establir-hi una regulació que eviti el descontrol en la implantació de noves activitats, i definir condicions per a la resta del districte que permetin obrir nous negocis de manera ordenada i sostenible.

L’objectiu final és evitar que hi hagi un monocultiu d’activitats principalment vinculades a la restauració i al turisme, fer compatible l’activitat econòmica amb l’habitatge i potenciar la implantació de comerços relacionats amb les necessitats del dia a dia i la quotidianitat dels residents com per exemple, xarcuteries, llibreries, peixateries, etc. En definitiva, perquè Barcelona mantingui el seu model de ciutat model de ciutat mediterrània, equilibrada i diversa on les botigues de tota la vida continuïn obertes i els veïns i veïnes tinguin a prop de casa els comerços i serveis que necessiten i puguin seguir vivint als seus barris.

 

Evitar la saturació i permetre un creixement raonable i sostenible

El pla afecta tot l’Eixample, on defineix dos àmbits diferenciats. A cadascun s’aplica una regulació diferent amb restriccions adaptades a cada tipus de carrer per a la implantació de les cinc activitats amb més impacte en la vida quotidiana: la restauració, els comerços alimentaris amb degustació, les discoteques, els autoserveis –supermercats petits que poden obrir fins tard a la nit– i les botigues de conveniència –botigues amb horaris especials que poden obrir de nit.

El primer àmbit correspon als carrers ja pacificats, en pacificació o que es pacifiquin en el futur, i el segon engloba la resta del districte. La voluntat és evitar el descontrol i el desequilibri amb normatives adaptades a la tipologia de cada zona, permetre un creixement raonable i equilibrat dels establiments a l’Eixample i alhora evitar la saturació en llocs on es puguin crear problemes ambientals i de convivència.

 

 

Regulació en àmbits ja pacificats, en pacificació o que es pacifiquin en el futur:

Inclou les zones i carrers següents:

Les condicions que s’apliquen són:

 

 

Regulació a la resta de carrers i zones de l’Eixample

A la resta del districte s’apliquen les següents condicions:

 

A més, a tot el districte queden prohibides les activitats relacionades amb l’exhibició de material pornogràfic i sexual i la prostitució.

Finalment, el pla d’usos també incorpora la posada en marxa d’un sistema d’informació i consulta obert a la ciutadania sobre l’aplicació de la normativa, amb la voluntat de posar-la a l’abast de tothom i aclarir dubtes.





Paraules clau
Eixample/